Per: Em Itarte, Dunia Bouali, Arnau Pàrraga i Tom Mathews
El 29 de novembre de 2025 es compeixen 78 anys de l’inici de l’ocupació israeliana del territori palestí. El dia 29 de novembre de 1947 es va aprovar a la ONU la creació de dos estats al territori antigament palestí: Israel, creat per donar un territori als jueus, perseguits durament pel règim hitlerià i per altres països antisemites, i Palestina, un estat àrab que comprenia els qui havien viscut al territori fins aquell moment. Aquesta partició es va fer sense tenir en compte la legitimitat territorial palestina, però aquesta població va donar la benvinguda al poble jueu per solidaritat amb les tragèdies que havia sobreviscut. Com a resposta, el recentment creat estat israelià no va pas agrair aquest gest, sinó que va respondre ocupant un territori que no se li havia assignat, retirant drets als palestins. Aquest fet ha ocorregut una vegada i una altra, amb Israel ocupant territoris i Palestina perdent-ne cada vegada més, arribant l’estat sionista a tenir la Franja de Gaza i Cisjordània, territoris teòricament palestins però actualment controlats i ocupats per Israel.
Pancarta realitzada per alumnes de Batxillerat penjada a l’entrada de l’institut
Amb la decisió de l’ONU de prendre territori palestí per donar-lo al poble jueu, una decisió unilateral que reafirma i exposa completament la falsa i antiquada creença de superioritat europea respecte els pobles àrabs, es va reprendre un conflicte que portava latent molt de temps, iniciat amb l’eterna rivalitat entre les majors religions monoteistes però que va créixer amb l’imperialisme europeu de començaments del XX, així com amb el naixement i expansió del sionisme.
En un dia com avui volem posar èmfasi en el fet que el genocidi no ha pas acabat, per molt que se n’hagi deixat de parlar després de la signatura del suposat pla de pau trumpista, que ni tan sols és un alt el foc, ja que Israel l’ha violat desenes de vegades des de llavors. Moltes vides palestines són arrebassades cada dia a Gaza i Cisjordània; molts drets estan sent vulnerats ara mentre parlem i us comuniquem aquest missatge. A Israel, els habitants que es mostren en contra d’aquesta injusta i aquest gran atemptat contra la humanitat estan sent reprimits i silenciats amb brutalitat. És el nostre deure com a estudiants i docents posar el crit al cel i promoure l’activisme per mostrar el nostre descontentament amb la situació. Cal fer pressió, cal provocar una reacció internacional per mostrar que aquest genocidi no passarà pas desapercebut; no davant nostre. Com a jovent hem de reclamar accions per part de l’ONU i dels organismes internacionals per aturar el genocidi.
Alumnes pintant la pancarta de solidaritat amb el poble palestí
Per això fem una crida a tothom que tingui una espurna activista, a tothom que vulgui lluitar per defensar els drets humans, a tothom que encara confia en el poder de les masses, a mobilitzar-se activament per les causes socials d’impacte local i global. No tenim el poder de canviar el món—tant de bo!—, però tenim el poder de manifestar-nos i protestar per visibilitzar les injustícies, així que fem-ho; fem-ho pels drets humans, per la dignitat humana, per solidaritat!
