A tothom ens agrada expressar els nostres sentiments i pensaments sense haver d’estar pendents de si tindrem conseqüències pel fet d’expressar-nos; per aquest motiu, és un dret fonamental de la Declaració Universal dels Drets Humans. Però tot i així, últimament hi ha hagut alguns conflictes envers aquest tema, i molta gent ens qüestionem: ”Realment tenim dret a la llibertat d’expressió?”
Així doncs, en els últims anys hem pogut veure que l’opinió pública es veu condicionada per la imposició d’un pensament únic que silencia les visions diferents, aquelles que no formen part de la línia marcada. Això, en part, es produeix a causa de la influència dels mitjans de comunicació, però no només per això, i ens hauríem de preguntar: ”Quan hem de donar la nostra opinió sobre alguns temes sensibles, podem dir qualsevol cosa o només podem dirigir les nostres consideracions per una única via?”
Des del meu punt de vista, només hi ha llibertat d’expressió per a un cert sector de la població, i ens ho demostren casos com el del raper i poeta català Pablo Hasél, que està tancat a la presó de Ponent complint condemna per enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i a les institucions de l’Estat. En total, quatre condemnes que el porten a sis anys i mig de presó, sent el primer músic de l’Estat espanyol que compleix condemna per les lletres de les seves cançons. ”Només ens donen més veu”, es pronuncia el cantant. I, com aquest exemple, en tenim molts més, com el de Valtònyc, tot i que en aquest cas viu exiliat a Brusel·les.
Pensant una mica i reflexionant, crec que la justícia espanyola ha deixat bastant clar que, si dones la teva opinió sincera però no és la que ells volen, el dret a la llibertat d’expressió no passa per davant de les lleis, algunes realment absurdes, que han imposat ells mateixos, com la coartada del terrorisme o tabús com la pàtria i la Corona. Així doncs, la legislació s’ha anat radicalitzant, fins arribar al delicte absurd que es castiga amb presó. “Hem aplicat la llei” , diuen; doncs ja va sent hora de canviar-la. Prohibir la paraula és reduir un dret fonamental de les persones.
Limitar la llibertat d’expressió no ajuda a resoldre els problemes. Si gent de l’extrema dreta pot dir les barbaritats que vulgui s’ha de garantir que tothom pugui expressar el que desitja. La democràcia passa per la llibertat d’expressió, ja que representa el contrari del que passa als règims autoritaris: qualsevol ciutadà/na es pot expressar lliurement.
Per tant, jo penso que la llibertat d’expressió és un dret que, aquí, només es concedeix a certa gent amb certa manera de pensar. I crec que això és molt injust i s’hauria de poder canviar tan aviat com es pugui, perquè, sap greu dir-ho, però aquest pensament que si la gent no pensa com tu se la silencia i condemna, és el pensament pur i dur d’un dictador.
