Per Manel García
El queerbaiting és fer creure que, per exemple, un personatge d’una pel.lícula o sèrie forma part de la comunitat LGTBIQ+, quan finalment resulta que no ho és. En realitat, han fet això per màrqueting, o sigui, per atreure el públic LGTBIQ+ i els “hetero aliats” a veure la sèrie/pel.lícula. Això també s’aplica als cantants o artistes en general que són cis-heterosexuals i normatius. Ara bé, això realment beneficia la comunitat LGTBIQ+ o, pel contrari, la perjudica?
El queerbaiting és una estratègia de màrqueting realment bona, perquè atrau aquest públic en grans masses. Però centrant-nos en la qüestió moral, és horrible, ja que l’únic que fa és aprofitar-se del col.lectiu LGTBIQ+ que des de fa dècades no ha estat prou representat i ha tingut poc referents. Això dona lloc a què el públic LGTBIQ+ vulgui inconscientment o conscient sentir-se identificat amb algú. I això fa que l’audiència augmenti esglaons.
Realment els utilitzen com a esquers, ja que quan els que s’encarreguen del desenvolupament de la història de la sèrie/peli, de cop i volta trenquen tota mena de representació resulta que els personatges són cis-heterosexuals, i ho fan veure de diferents maneres.
També existeix una altra possibilitat: que en la sèrie/peli mai s’especifiqui res sobre el personatge o relació que està present. Aquestes dues opcions, la de no especificar i la de canviar la trama de la pel.lícula a una completament cis-heterosexual, tenen un objectiu: intentar fer que a les persones homòfobes, al col.lectiu LGTBIQ+ i als “hetero aliats” els agradi el contingut que veuen. Tot això es fa perquè la serie surti guanyant, sortir beneficiats per tots els costats.
Com va dir TV SPOILER ALERT: “L’acceptació del col lectiu LGTB com a client i audiència en les darreres dècades hauria donat lloc a l’origen pervers del queerbaiting, que existia com a mera pràctica de captació massiva d’audiència”.
Això pot provocar que la trama de la història sigui confusa, ja que, com he comentat abans, una de les coses que fan és introduir una cosa a la història de sobte, i això fa que es vagi molt forçat.
Des de fa anys la comunitat LGTB s’ha utilitzat per fer màrqueting, i així tenim queerbaiting en tot el seu esplendor. Però, en canvi, saber què és i com detectar-lo es una cosa actual perquè abans la gent passava del tema o no se n’adonava. Ara que es pot identificar fàcilment el queerbaiting al mon de l’entreteniment som molt privilegiats. També els ha fet rectificar perquè l’opinió de la societat davant d’aquest tema els fa por, ja que degut a l’opinió de la gent, la sèrie o pel.lícula podrien quedar totalment cancel.lades.
En definitiva, donar aquesta mena de visibilització a la comunitat LGTBI és realment beneficiós per aquesta?
La meva opinió és contrària al queerbaiting, ja que sento que el món de l’entreteniment s’ha fet amb el control i s’ha aferrat a aquesta tècnica de màrqueting en benefici propi. No obstant, encara falta molta visibilització d’aquests actes i de la paraula queerbaiting, ja que realment estem envoltats d’aquesta estratègia. Actualment, potser està més controlat a las pelis i sèries, però en canvi està molt present a la indústria musical, i molts cantants a nivell mundial l’utilitzen. El grau de queerbaiting pot pujar o baixar, però fins tot el teu cantant preferit l’ha fet servir. Així que no fem la mirada enrere i acusem si algú està fent queerbaiting, per així fer-li saber que està malament.
En conclusió, arran de tot aixo sabem que no etiquetar-se ven el mercat de l’entreteniment, i aquest tipus de màrqueting no es gens bo per la comunitat LGTBI+, ja que la manera en què eviten les etiquetes en la història de les sèries i pel.lícules es terrible. Definitivament, és un màrqueting beneficiós per uns i perjudicials per altres.
