Espais de la repressió franquista a Barcelona, un passat que no hem d’oblidar

Alumnes de 4t d’ESO fan una ruta dirigida per guies del Memorial Democràtic per llocs simbòlics de la II República i la dictadura

Per Ramon Guiu

El dimarts 7 de juny, alguns alumnes de 4t de l’ESO vam fer una ruta per espais emblemàtics i simbòlics de la repressió franquista a Barcelona, visita guiada per la institució Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

També vam fer activitats com intentar identificar imatges per tal de situar-les a l’època republicana, primer govern realment democràtic d’Espanya, o franquista, havent de fixar-nos en els símbols o situacions quotidianes que representaven les fotografies. Per exemple, em va cridar l’atenció que, durant la dictadura franquista, a les aules de les escoles sempre hi havia un crucifix i una fotografia del general Franco a la paret.

Des de la seu del Memorial, situada al carrer Peu de la Creu, vam passejar fins a la plaça de Sant Josep Oriol, al Barri gòtic, on es troba la Basílica de Santa Maria del Pi. Allí vam reflexionar sobre les institucions catalanes que durant l’època franquista van ser eliminades, igual que la llengua catalana, aturant-nos davant de la placa al Milicià Desconegut, pintada per un soldat anònim, i que actualment és símbol de la lluita pels ideals republicans durant la guerra, mentre que a l’època franquista va estar tapada amb fustes.

Alumnes de 4t a la plaça de Sant Josep Oriol, on hi ha la placa al Milicià desconegut

Vam seguir per la plaça Sant Jaume, on es troben el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, i on al 1931 es va proclamar la I República Catalana amb el president Francesc Macià, de molt curta durada ja que amb l’entrada de l’exèrcit franquista a Catalunya el govern es va veure obligat a exiliar-se, iniciant-se un llarg període de dictadura i falta de llibertats.

La visita va continuar per la plaça de la catedral de Barcelona, símbol de la col·laboració entre l’Església Catòlica i la dictadura franquista i visitada per Franco. Després, vam anar a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, a Ciutat Vella, situada a l’edifici on hi havia l’Institut de Capacitació Personal de la Dona, que a l’època franquista es va anomenar Escuela para la Mujer, canviant l’ideari completament. La visita la vam acabar a la Comisaria de la Via Laietana, on durant l’època franquista treballava la Brigada Político-Social i on van ser torturats molts opositors al règim franquista.

Amb aquesta visita hem pogut conèixer una mica més la història recent de la nostra ciutat, el que ens ajuda a valorar que vivim en un país democràtic, on gaudim de llibertats i drets que avui en dia considerem normals, però que durant no fa tants anys, durant la dictadura franquista no existien. El dret a vot, els drets de les dones, el de parlar una determinada llengua o la llibertat de pensament, per exemple, no existeixen en les dictadures.