Alumnes de 4t d’ESO debaten sobre la millor forma de conscienciar la societat actual de les conseqüències de l’esclavitud
Alumnes de 4t ESO
Si altres països han demanat perdó per les seves atrocitats, Catalunya també ho ha de fer
Per Adriana de Soto, Andrea Lobo, Bruna Garcia, Júlia Escobar, Júlia Pons
Catalunya té un passat esclavista. Segons apunta l’historiador Josep Maria Fradera a l’article “La Catalunya esclavista”, publicat el 7 de setembre de 2015, durant la participació catalana en el tràfic d’esclaus africans a Amèrica que va tenir lloc entre el 1789 i el 1845, les embarcacions catalanes que van comerciar amb persones fins que es va abolir legalment el tràfic l’any 1820 (després que Anglaterra ho il·legalitzés l’any 1817) van ser un mínim de 146, del total de 589 vaixells negrers espanyols. Així doncs, durant aquests 30 anys, el tràfic d’esclaus català va representar un 7,5% del total de naus negreres de tot el món arribades a Cuba, i es calcula que els comerciants catalans van portar a l’illa més de 30.000 esclaus (més del 15% del total) des de l’Àfrica. Però, segons el mateix article de La Directa, si tenim en compte els 4 segles de tràfic negrer (entre els segles XVI i XIX), els comerciants catalans van portar més de 807.000 esclaus al continent americà.
Per això nosaltres estem a favor que Catalunya demani perdó pel seu passat esclavista. Per què? Perquè ja hi ha molts països que estan demanant disculpes pels seus actes en contra dels drets humans. I, segons l’article “Países que han pedido perdón por las atrocidades de su pasado (y otros que no)”, del diari El Confidencial, aquests són alguns d’ells:
- Perú al 2009 (per segles d’abús, exclusió i discriminació contra la població indígena).
- Alemanya al 2015 (per l’extermini dels pobles herero, nama i sant a l’actual Namíbia).
- Regne Unit al 2015 (pels abusos a què van ser sotmesos als anys cinquanta els kikuyu de Kenia).
- França al 2018 (per l’ús de la tortura contra la població d’Algèria)
- Països Baixos al 2023 (per l’esclavitud i pels efectes que encara té actualment).
A més, com ja hem comentat, un percentatge força gran dels vaixells negrers que anaven a Amèrica eren catalans i, fins i tot després que estigués prohibit el tràfic d’esclaus, van continuar fent-ho fins molts anys després. Per altra banda, tot i que són actes vergonyosos, aquests han passat i la història és la història tot i que intentem oblidar-la o fer veure que no ha tingut lloc.
Demanar perdó pública i oficialment és una manera de demostrar que sabem el que van fer alguns dels nostres avantpassats, i que ens adonem de les conseqüències. Perquè una història que queda oblidada, és una història que es pot repetir fàcilment. Però una història que queda marcada i tothom coneix, és molt més difícil que es repeteixi un altre cop. Demanant perdó demostrem que som millors que els nostres avantpassats i que, tot i que no va ser elecció nostra, ens responsabilitzem de les seves accions i ens preocupem de reparar-les, començant per enretirar una escultura dedicada a un esclavista i acabant, potser, per fer exposicions sobre el tema i conscienciant la població.
El perdón, primer paso para acabar con otras formas de esclavitud moderna
Por Jennifer Bravo, Selena Luna, Shantal Mejía, Melina Peñafiel y Max Yauri
Nosotros estamos de acuerdo en que Cataluña debería pedir perdón por el tráfico de esclavos llevando a cabo acciones, dado que las palabras no solucionan el pasado, aunque estaría bien un reconocimiento de parte de Cataluña para así demostrar que, gracias a la esclavización y el sufrimiento de dichos esclavos, se han podido enriquecer tantas ciudades catalanas del litoral, incluyendo Barcelona.
En el pasado, a los africanos y africanas los trataban como un producto de mercado, negando sus derechos humanos y viéndolos como una raza inferior.
Basándonos en el documental Tràfic negrer: la Catalunya esclavista, del programa Sense Ficció y en varias páginas webs (por ejemplo, Trato hacia los esclavos ) que explican cómo se capturaba a estos esclavos y de qué manera eran tratados, nosotros pensamos que en la actualidad no debería haber una discriminación hacia las personas negras, ya que vivimos en una sociedad lo bastante moderna e inteligente como para no seguir manteniendo estas ideas racistas tan anticuadas.
La esclavitud en la actualidad.
Aunque no se note tanto como en esa época, actualmente sigue habiendo muchos comportamientos esclavistas, racistas etc. Y debemos informarnos para saber y poder eliminarlos. A continuación explicaremos algunos ejemplos de “esclavitud moderna”:
- Trabajo en servidumbre, personas que trabajan para poder pagar un préstamo, deuda, en pésimas condiciones y muchas más horas de las que deberían trabajar
- El trabajo forzoso: personas que, en malas condiciones y sin respetar sus derechos, se ven forzadas a trabajar por organizaciones delictivas, gobiernos, etc. En explotaciones agrícolas, fábricas, etc.
- Trabajo Infantil: Niños que por su situación económica, captura de organizaciones ilegales e incluso por decisión de sus tutores legales se ven obligados a trabajar en condiciones no adecuadas para su edad.
- El matrimonio infantil y forzado: En la actualidad se sabe que 12 millones de niñas son obligadas a casarse, por beneficencia monetaria. Estas niñas sufren maltrato.
- Explotación sexual: Mujeres, niños y niñas les obligan a trabajar y vender su cuerpo a cambio de poder ganar algo de dinero; es una de las principales formas de esclavitud moderna y la más lucrativa de todas.
Acciones para rectificar el pasado esclavista de Cataluña.
Una de las acciones que se podría llevar a cabo sería retirar cada uno de los monumentos hechos en honor a los negreros y personas que han trabajado con ellos o con su dinero, porque es indigno honrar a unas personas que se enriquecieron de este mercado humano tan brutal.
Otra acción la cual se podría llevar a cabo es el cambio de nombres de muchas construcciones, como lo es el Parque Güell, ya que este fue construido en nombre de Eusebi Güell, un burgués catalán del siglo XIX que parece ser que tuvo de esclavos a muchos de cubanos.
También está la opción del reconocimiento público, a través de la cual se pueden expresar unas disculpas públicamente por haber participado Cataluña en el tráfico negrero, a través de declaraciones en medios de comunicación, redes sociales o incluso eventos públicos por parte de autoridades catalanas, aunque debemos asegurarnos de que las disculpas sean sinceras y estén respaldadas por un compromiso real hacia la justicia y la igualdad. Otra medida sería apoyar a las organizaciones y comunidades que luchan contra el racismo y la desigualdad, tanto en Cataluña como en otras partes del mundo; contribuir con tiempo, recursos o apoyo financiero puede ser una forma efectiva no solo pedir perdón, sino también de demostrarlo.
En conclusión, nosotros estamos a favor de que Cataluña pida perdón por lo sucedido en los siglos XVI-XIX ya que no nos afecta en nada hacerlo, el contrario, ayuda al crecimiento del país como sociedad, creando así un ambiente justo en el cual todos tengas los mismos derechos y no se sienta nadie menospreciado. Es por esto que hemos planteado algunas acciones para que se pueda demostrar el perdón y asimismo demostrar que no hay orgullo por lo ocurrido en el pasado.
Les disculpes formals no serveixen de res si no es fan accions concretes per eradicar el racisme actual
Paula Fresquet, Iker Garrido, Marc Maestro i Carla Parera
La qüestió de si Catalunya hauria de demanar perdó pel seu paper en el tràfic d’esclaus ha generat un debat intens en la nostra classe. La nostra opinió apunta cap al no en aquesta qüestió.
La nostra perspectiva es basa en la importància de no desfer-se del nostre patrimoni a causa de les accions del passat, és a dir, nosaltres no ens desfaríem de les riqueses de la nostra ciutat per tal de demanar perdó. És cert que no hem de fer això per tal que es perdoni el passat del nostre país. Creiem que la millor manera d’arreglar aquest assumpte és no amagar la història, sinó aprendre de la mateixa. Això inclou mantenir estàtues i monuments que representen persones responsables d’aquestes accions, en lloc d’enderrocar-los. Aquestes estàtues poden servir com a recordatoris de les lliçons apreses d’un passat fosc. Un exemple d’això és la decisió d’enderrocar l’estàtua commemorativa d’Antonio López el 2018, una figura clau en el tràfic d’esclaus que va enriquir Catalunya.
Per a nosaltres, la clau rau en l’educació i la consciència. Mentre la societat sigui conscient del que va passar, no és necessari demanar perdó de manera formal. És essencial que es prenguin mesures perquè la societat no oblidi aquests esdeveniments i les seves conseqüències, i per això és important transmetre aquest coneixement a les futures generacions.
Demanar perdó podria ser compatible amb accions com la inclusió de la història del tràfic d’esclaus en la matèria d’Història a l’escola. Aquesta evolució en la nostra societat demostra que l’eliminació de monuments relacionats amb esdeveniments tràgics no és suficient si no s’acompanya d’un esforç per educar la població sobre la història.
Arrel del debat a classe, però, també hem caigut en què no hi ha a qui demanar perdó, i també que nosaltres actualment no som directament responsables del passat de Catalunya.
A més, és rellevant observar que diversos països, com els Països Baixos, Dinamarca, França, el Regne Unit i el Parlament Europeu, ja han reconegut la seva culpabilitat en aquest tema. Tot i això, la situació actual ens recorda que el racisme persisteix en moltes formes, i petits actes de discriminació continuen afectant persones de diferents colors de pell a la societat actual. No podem canviar la societat només amb disculpes, ja que és necessari abordar aquests problemes subjacents.
Per exemple, tenim amics que han experimentat discriminació a causa del seu color de pell. Aquests “microracismes” són exemples de com, fins i tot en els temps actuals, les persones no blanques enfronten situacions preocupants. Per il·lustrar això, recentment un amic de pell fosca tornava a casa tard en la nit i va haver de córrer pel carrer a causa de l’hora que era i a la que havia de tornar a casa. Va ser aturat per la policia, que va preguntar què feia corrents a altes hores de la nit pel carrer i que què portava a sobre. Aquest els va explicar la situació i es va quedar tot en una anècdota de mal gust. Estem segurs que a una persona de pell blanca no li haurien fet les mateixes preguntes en circumstàncies similars, o que, fins i tot, ni l’haurien parat. En conclusió, el debat sobre si Catalunya ha de demanar perdó pel seu paper en el tràfic d’esclaus és un tema complex. Mentre alguns argumenten que les disculpes són necessàries, nosaltres creiem que l’educació i la consciència són fonamentals per arreglar aquesta part de la història. A més, és essencial identificar el racisme actual i treballar en l’eradicació de la discriminació en lloc de dependre únicament de les disculpes formals.
Perdó no, reconeixement i reparacions sí
Per Aarón Aragundi, Karl de Miguel, Max Lupiani, Iván Osunde i Max Parera
L’esclavitud és un tema molt complex que comença des de l’inici de la humanitat. Durant més de quatre mil anys, milions i milions de persones -homes, dones i nens- han sigut esclavitzades.
Aquesta terrible pràctica es va desenvolupar per tot el món. No se sap concretament quan l’ésser humà va començar a esclavitzar altres persones, però als documents més antics ja hi ha testimonis d’esclavitud, com al codi d’Hammurabi, del segon mil·lenni abans de Crist, segons ens explica el vídeo “El tráfico transatlántico de esclavos”.
Molts d’aquests textos antics mencionen que els esclaus sortien de les guerres: després de lluitar en una batalla o quan s’envaïen ciutats, el bàndol victoriós es feia amb els ciutadans dels pobles caiguts i els esclavitzava.
Moltes de les civilitzacions que han trepitjat el nostre planeta han dut a terme aquesta acció i nosaltres no en som l’excepció.
Així, cap a finals del segle XV, quan els europeus van arribar a Amèrica i es van establir noves relacions comercials, es van veure amb la gran necessitat d’obtenir personal per treballar en les diferents plantacions que tenien. Com era un treball molt dur, els europeus es negaven a fer-lo i, com que degut a les guerres la població indígena havia disminuït moly, importar persones d’Àfrica se’ls va fer una idea molt temptadora.
El comerç d’esclaus transatlàntic va durar fins a mitjans del segle XIX, quan va haver-hi l’abolició de l’esclavitud. Però malgrat estar prohibit, molts burgesos continuaven traficant amb ells. Aquest comerç va portar a la força entre 12 i 15 milions d’africans cap a Amèrica, segons una pàgina oficial del govern mexicà. El seu impacte no només va afectar els esclaus i els seus descendents, sinó també les economies i històries de grans regions del món.
Per això és molt important entendre les conseqüències que va tindre l’esclavitud pel continent africà. Així, encara es continuen veient múltiples seqüeles d’aquesta pràctica en l’economia, en els drets i en l’àmbit social.
Tot això, com hem dit, ha afectat molt al desenvolupament d’Àfrica, però no tanta gent sap com Catalunya es va beneficiar d’aquesta terrible pràctica. Catalunya era el traficant d’esclaus africans més rellevant d’Espanya, inclús després que fos il·legal (el tràfic negrer es va prohibir l’any 1817, segons un article publicat a La Vanguardia). Gràcies a tots els diners que van fer els negrers catalans, per exemple, es va poder construir arquitectura modernista com el Parc Güell, la Casa Batlló o molts edificis de La Rambla, segons el programa documental del Sense ficció. Negrers. La Catalunya esclavista.
Per aquesta raó alguns creuen que la Generalitat hauria de demanar perdó oficialment. Nosaltres tenim una altra opinió.
Pensem que la Generalitat no hauria de demanar perdó, ja que, és una institució que, encara que ja s’hagués creat a l’Edat Mitjana, va ser suprimida al segle XVIII i no es va tornar a instaurar fins l’any 1874, 54 anys després de l’abolició legal de l’esclavitud. Ens semblaria més correcte que ho fessin els descendents de les famílies esclavistes i encara així ens sembla injust perquè tu no pots canviar ni decidir les accions que van fer els teus avantpassats. A més que s’hauria d’haver demanat perdó quan els esclaus eren vius, pel fet que són ells qui se’l mereixen, no els seus descendents.
El que sí que demanem és que es reconegui l’esclavitud feta pels catalans, perquè va ser una pràctica esfereïdora. Per exemple, fent monuments o plaques per donar a conèixer els esclaus que han fet que Catalunya sigui el que és avui. Per aquesta mateixa raó, s’haurien de treure els monuments i carrers dedicats als negrers; o almenys indicar sota l’estàtua les coses que van fer. També proposem incrementar les ajudes als immigrants africans que arribin a Catalunya, perquè ens sembla semblant a arreglar el passat.
En conclusió, no creiem que Catalunya hagi de demanar perdó, ja que això no solucionarà res del que ha passat. En canvi, volem que es compensi les persones d’aquestes regions afectades en el passat (els immigrants africans) amb ajudes. Amb aquestes accions no volem que es perdoni a aquelles persones culpables o que s’oblidi el que va passar, sinó que Catalunya es mostri penedit de les males decisions en el seu passat amb fets i no amb paraules. D’aquesta manera estem segurs que les persones més afectades pel passat esclavista ho agrairan més.
