Per: Berta Vaquero i Paula Ibáñez
La línia R1 de Rodalies Barcelona – Maresme es troba en una situació crítica. El seu traçat, situat a la vora del mar, pateix greus afectacions per l’erosió costanera i els forts temporals, que posen en risc tant la infraestructura ferroviària com la supervivència de les platges de la zona.
Un dels casos més clars es troba a Montgat, on s’ha perdut un 70% de la platja en només quatre anys. Aquesta situació es deu a diversos factors, com són l’alteració dels corrents marins per la construcció de ports i la manca d’aportació natural de sorra, segons afirma l’alcalde de Montgat, Andreu Absil, tal i com ens ha explicat presencialment a l’Ajuntament, juntament amb les regidores de Medi Ambient i Urbanisme, en el marc d’una sortida de la matèria de Problemàtiques Socials de 1r de Batxillerat realitzada el passat 20 de gener. Un exemple clar és el port, que desplaça la sorra del nord cap al sud provocant desequilibris que afecten directament la costa d’aquest municipi.
Davant d’aquesta situació, s’han fet intervencions temporals, com l’aportació de sorra mitjançant camions (22.000 viatges per reforçar la platja), però, malauradament, el seu cost ambiental ha estat elevat en emissions de CO2.
Infraestructures vulnerables
L’estació de Montgat també mostra problemes d’aquest traçat. Els ascensors, per exemple, no funcionen a causa de l’entrada d’aigua marina. Això és un clar exemple de com la proximitat del mar no només afecta la via, sinó també les infraestructures ferroviàries de proximitat.
D’altra banda, l’Ajuntament de Montgat té una capacitat d’actuació pràcticament nul·la, ja que la gestió de les platges depèn d’altres administracions. Això limita que el municipi pugui implementar solucions efectives a llarg termini.
Dues possibles solucions
Davant d’aquesta situació, es plantegen dues opcions principals per tal d’aconseguir una total seguretat a la línia de costa i per la protecció de les platges:
Traslladar la línia a l’interior: Aquesta proposta, defensada per experts, evitaria els problemes portats pels temporals i l’erosió, però el seu cost elevat deixa la idea enrere. Traslladar la línia a l’interior costaria fins a 2.200 milions d’euros (1.126 milions en el tram Barcelona-Mataró i 1.100 milions en el tram Mataró-Maçanet). A més, l’Estat s’oposa a aquesta inversió, considerant-la inviable.
Reforçar les esculleres: Aquesta és la mesura que s’està duent a terme actualment i que ha donat resultats a curt termini, com en el cas de Cabrera de Mar. Tot i això, molts experts alerten que reforçar les esculleres podria incrementar l’erosió en altres zones, reduint encara més la quantitat de sorra disponible per a les platges. L’alcalde de Montgat, Andreu Absil, , es decanta més per aquesta opció: “Un euro de reforç a la platja equival a deu mil euros per traslladar la línia a l’interior, cosa que no és viable”.
Què passarà en un futur?
El gran dilema entre mobilitat, medi ambient i economia està molt present. Per una banda, reforçar les esculleres és una solució més econòmica i immediata, però pot tenir conseqüències negatives a llarg termini, com és l’erosió marina. D’altra banda, traslladar la línia és una opció més sostenible, però el seu cost, tant econòmic com urbanístic, és brutal.
Amb el canvi climàtic accelerant cada cop més l’augment del nivell del mar i la pèrdua de sorra, el futur de la línia del Maresme queda en dubte. La decisió que es prengui en els pròxims anys serà determinant, no només pel qua fa a la mobilitat, sinó també en la preservació d’un litoral que, any rere any, va desapareixent.
