Fet per: Paula Pagerols.
Tyler Gregory Okonma, conegut professionalment com a Tyler, the Creator, cantautor i productor discogràfic nord-americà, ha estat una figura important al hip hop des dels seus inicis a Odd Future, un col·lectiu amb altres artistes del gènere que va sacsejar els fonaments de la música i la moda a finals de la dècada dels 2000.
La seva carrera en solitari va començar amb la mixtape de debut “Bastard” al 2009. Ha estat citat com una figura influent del hip-hop alternatiu durant la dècada de 2010; aquest artista és tan influent ja que té un so únic, un ritme ràpid i un toc d’humor, segons la Viquipèdia
Tyler, the Creator ha tret un total de 8 àlbums d’estudi i l’últim que és Chromakopia, un disc de Rap, Hip Hop, R&B i neo soul, tot i que inclou elements del Soul, Gospel i Jazz, entre altres; Tyler és un artista que experimenta molt a l’hora de produir les seves cançons ja que és ell mateix l’encarregat de la producció de totes.
Aquest àlbum es va publicar el 28 d’octubre del 2024 pel segell discogràfic Columbia, compost i produït pel propi Tyler. L’àlbum inclou col·laboracions amb Daniel Caesar, Doechii, Playboi Carti, GloRilla, Lil Wayne, Childish Gambino, Lola Young, Sexyy Red, entre d’altres artistes.
L’àlbum consta de 14 cançons, una durada total de 53 min. Va obtenir al voltant de 85.665.784 reproduccions el primer dia a la llista global de Spotify, segons informa la Viquipèdia.
Tyler crea per cada àlbum un personatge que són els seus alter ego de cada disc. Chromakopia ens parla d’un territori de saturació constant i ansietat necessària per poder entendre l´essència de l´alter ego d´aquest àlbum, St.chroma, tractant temes com la crisi de la mitjana edat o l’experiència d’una paternitat fallida.
Tot el disc transcorre en blanc i negre sense cap color, fins a arribar a una explosió de colors, fent referència al nom de l’àlbum, “chromakopia”. Si ho separem tenim “chroma”, que vol dir “color”, i “kopia”, que pot significar “tall” o “separació” deixant-nos amb què el títol significa “separació de colors” o “explosió de colors”.
Aquest album està molt ben fet i produ¨t. Per molts dels fans és el seu millor disc, ja que està molt treballat. Tyler s’assegura que la producció sigui impecable i que cada detall sigui com ell vol que quedi, i això és quelcom que, quan escoltes el disc, es nota molt. Per algunes persones, però, podria haver posat més cançons ja que, normalment, Tyler inclou més temes als seus àlbums.
Les lletres de les cançons de Chromakopia són profundes, ensenyant-li a la gent les lluites internes de Tyler, els seus pensaments sobre la identitat, l’amor i el creixement personal. Els fans del seu estil apreciaran la sinceritat de les cançons. L’àlbum té una estètica que s’estén als seus vídeos musicals, portades i tot allò que Tyler narra al llarg de l’àlbum. També té molta diversitat d’estils musicals i col·laboracions.
Per altra banda, algunes persones estan acostumades a discos de Tyler que són més llargs, i per això a alguns els agradaria que tingués més cançons, Alguns crítics diuen que l’àlbum parla de massa temes sense centrar-se en cap, cosa que pot deixar la persona que l’escolti amb una sensació de falta de claredat.
En conclusió, Cromakopia és un molt bon àlbum que és molt recomanable d’escoltar, i sobretot escoltar les cançons per ordre, ja que al llarg de l’àlbum explica tota una història. I jo crec que li pot agradar a tothom que l’escolti i més si és fan del Rap o del Hip-Hop.
