Care Santos tracta a la seva novel·la MENTIRA les conseqüències d’una història basada en la premisa “noia coneix noi per Internet”.
L’autora va realitzar estudis de Dret i Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona. Va començar la seva carrera periodística al Diario de Barcelona, al qual van seguir diversos mitjans com l’ABC o El Mundo. Segons la Viquipèdia, des que el 1995 es va donar a conèixer amb el volum de relats Contes cítrics, ha acumulat un gran nombre de premis en els gèneres de novel·la, relat, poesia i, especialment, narrativa juvenil. Així doncs, els gèneres principals que aborda són la narrativa per a adults, la literatura infantil i la juvenil, sent aquesta última la que li ha donat més fama.
La novel·la MENTIRA és una obra de ficció juvenil plena de misteri. Xènia, una adolescent que vol estudiar medicina, veu com la seva vida canvia per un amor virtual: s’enamora d’un noi misteriós anomenat Marcel (Èric) en un fòrum de lectura en línia, però aviat descobreix que la seva identitat és falsa i que la seva vida amaga secrets foscos.
El punt més fort del llibre és el contrast de realitats quan la protagonista descobreix la veritat. D’una banda, hi ha la Xènia, una noia d’entorn estable que pateix molts pressió acadèmica. De l’altra, l’Èric, un personatge sota pressió social que es veu obligat per les circumstàncies a delinquir i a mentir. Tot i que els primers capítols són atractius, el final es resol de manera massa “convenient”, cosa que pot fer que els últims capítols no siguin tan interessants.
Per altra banda, l’estil enganxa i desperta la curiositat del lector a mesura que la Xènia investiga la veritat.. Potser el que no convenç tant és la innocència de la protagonista: hi ha estones en què la Xènia actua sense pensar o sembla que no vulgui veure el que té davant dels nassos, i això pot arribar a posar nerviós a qualsevol lector que sigui una mica desconfiat. A més, crec que alguns moments de la història passen de forma massa forçada només per fer que tot plegat sigui més dramàtic.
Tot i això, penso que és un llibre que tots els joves d’avui dia hauríem de llegir, ja que ensenya els perills d’internet i que, moltes vegades, les persones no som el que fem, sinó el que ens toca fer per la situació que vivim. No és una història perfecta, però ensenya valors fonamentals com l’empatia.
