No tens por de morir?

Per Daniela Kaltenbrunner Vera

No tens por de morir?
M’agrada pensar que morir és tranquil,
un espai quiet, silenciós.
Una pausa, un deixar-se anar.
Una exhalació, infinit repòs.

La vida és com una història,
l’inevitable final és morir.
No tinc por de tancar el llibre,
sinó de no haver-me’l pogut llegir.

Tinc por que el temps m’atrapi,
sense haver pogut explorar.
De no veure complerts els meus somnis,
de no arribar-los a somiar.

De no poder explicar als meus nets,
les històries i aventures d’ahir,
dels millors anys de la meva vida,
dels que encara no he pogut gaudir.

Tinc por que el món es precipiti,
que em faci perdre el somriure.
No, no tinc por de morir.
Tinc por de no poder viure.