Davant del silenci còmplice, escollim no mirar cap a una altra banda
La situació actual a Palestina és indignant. Nosaltres, com a estudiants i sobretot com a persones, sentim la necessitat de fer tot el que estigui en la nostra mà per ajudar a aturar el genocidi.
Hem rebut bastants comentaris en referència al fet que el que nosaltres fem no canviarà res, que quin sentit té que ens manifestem i ens queixem. Però nosaltres opinem que, per molt petit que sigui l’acte, ja és alguna cosa, ja és un canvi, evidentment no quan actuem com un individu aïllat, sinó que, més que mai, la unió fa la força. El que és segur és que el silenci és còmplice i que aquest no ens ajudarà ni canviarà res.
A la manifestació estudiantil del dijous 3 d’octubre de 2025 ens hem trobat molta gent jove, molts grups d’amics fent força, i ens ha sorprès molt gratament ajuntar-nos tanta gent per la mateixa causa. Això ens dona molta esperança, forces i ganes de continuar lluitant pel que ens interessa, pel que és just.
Acompanyades de crits com, per exemple: “Qui calla és còmplice, qui lluita resisteix”; “Gaza resiste, Palestina existe”; “Israel no és un país, és una ocupació”, centenars de persones -entre elles nosaltres- s’han mostrat a favor de Palestina i disposades a fer el que sigui per canviar aquesta situació.
Esther Lanzarote, Irma Martí, Inass El Aghzaoui, Julia Cartró, Gala Hernández, Xènia Cabezuelo, Maria López, Gimite Carrera, Malak el Mazini, Aina Sánchez i Pol Bonigno, estudiants de 4t ESO.
Assalt a la Global Sumud Flotilla: les estudiants som la resposta
El dimecres 1 d’octubre a les 22h, la Global Sumud Flotilla, la coalició de civils que, creient en la dignitat humana i en el poder de l’acció no violenta, va salpar per donar ajuda humanitària al poble palestí, el qual està sent víctima d’un genocidi horrible i inhumà, va ser atacada per Israel.
Crec que dono veu a tots els alumnes de 1r de Batxillerat C de l’Institut l’Alzina quan dic que no tenim paraules davant de tant horror. No hi ha res que pugui expressar el que sentim al veure com un grup de gent valenta que només intentava donar suport a un poble que està sent víctima d’un genocidi ha estat aturada i detinguda, sense nosaltres saber en quin estat es troben els activistes.
Israel ha deixat ben clar amb els seus actes que continuarà amb el genocidi contra el poble palestí. Comet crims a plena llum del dia, confiant en la impunitat que li atorguen governs i empreses còmplices. Comptem amb xifres oficials de més de 63.000 persones assassinades, entre elles més de 18.000 infants, però les estimacions més benevolents amb l’estat genocida superen les 200.000 vides palestines arrabassades, i això sense comptar les víctimes de la crisi de fam provocada per Israel, qui l’utilitza com a arma d’extermini contra la població a la qual està atacant despiatadament.
Israel ha destruït més del 92% dels habitatges a la Franja de Gaza, que continua sent la major presó a cel obert del planeta. D’altra banda, Cisjordània pateix atacs cada vegada més brutals. És de destacar que aquest estat, el que es proclama el portador de la pau a l’Orient Mitjà, és l’únic que ha arribat a bombardejar sis països alhora: el Líban, Iemen, Iran, Síria, Qatar i, és clar, Palestina.
Israel porta 76 anys expulsant, empresonant i assassinant el poble palestí, escampant odi cap a tots aquells qui no pensen com ells; i la resposta del món, o com a mínim de gran part d’ell, és continuar mirant cap a una altra banda. Cases, escoles, hospitals, mesquites, esglésies, universitats, camps de cultiu… res queda fora de la maquinària de destrucció israeliana, però el poble palestí no es rendeix. Aquest poble ens recorda cada dia que existir és resistir, i hem de seguir el seu exemple.
Les protestes i manifestacions són i continuaran sent multitudinàries, i com a estudiants volem demostrar una vegada més que el poble està amb Palestina. No podem deixar que aquesta acció violenta contra l’ajuda humanitària quedi impune, no podem deixar que tots els crims que Israel està cometent no tinguin una repercussió social. Hem de protestar fins que els governs i les organitzacions mundials responguin, per fi, contundentment, a aquests crims contra la humanitat.
Cada vegada més sectors s’estan aixecant en defensa de Palestina: des del món de la cultura fins a sanitàries, professores i treballadores de tots els àmbits. Les mostres de solidaritat creixen, però no n’hi ha prou amb les declaracions. Necessitem sancions, necessitem ruptures totals, necessitem tallar la complicitat, i les estudiants tenim una veu que no ens poden arrabassar. Sí, som joves, però la nostra força és gran, som molts, i units podem canviar-ho tot; és per això que, en moments així, les estudiants som la resposta. Per això, els dies després de l’assalt, sortim al carrer per dir una vegada més que no pararem fins que Palestina sigui lliure.
Moltes estudiants de l’Alzina condemnem el genocidi. No podem fer vida normal així, mentre infants i adolescents tracten de sobreviure sota una pluja de bombes i una ràfega de trets. Per això seguim en lluita, en peu de pau. Aquests dies sortim al carrer, a les vagues, a les manifestacions, a l’acció directa.
Pel dret a la vida. Per una Palestina lliure i en pau.
Em Itart, estudiant de 1r de Batxillerat
