Per: Neus Romagosa, Erica Mas, Paula Esteban, Lluna Agruña
Per cinquè any consecutiu l’Alzina participa a Creadors En Residència, una proposta externa que depèn de diverses entitats com l’Institut de Cultura de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona i que vincula les arts i els instituts de secundària de la ciutat. Segons Xavier Calvo, professor de Visual i Plàstica i un dels coordinadors del projecte a l’Alzina, “es fa d’una manera no reglada, fora del que és el pla d’estudis. Pot ser un projecte pictòric, gràfic, escultòric, de performance, conceptual, o com aquest any, de teatre. A l’Alzina sempre s’ha demanat que l’artista que vingui sigui d’arts escèniques. Aquest curs en concret, i durant 2 hores a la setmana, és l’artista Carla Torres qui treballa amb un grup reduït, d’entre 15 i 20 alumnes (de 3r de l’ESO)”.
Carla Torres és actriu, dramaturga i directora de teatre social, així que genera els textos i dirigeix les obres, a més de ser la productora de la seva pròpia companyia, La Peleona. L’artista diu que “es tracta d’‘un projecte molt interessant, m’interessen molt les problemàtiques dels adolescents perquè tinc una filla d’aquesta edat”. L’alumnat de l’Alzina treballa sense saber gaire el que farà, i ni l’artista ni els professors que participen a En Residència saben ben bé com evolucionarà l’obra. Segons Carla Torres “parlem molt, escriviu molt i d’això en trec la inspiració. També escric coses jo i, a part, fem petites creacions de peces amb moviments”.
Aquesta obra no és “convencional”, segons l’artista, que continua explicant que el que estan fent “és crear peces de puzzle sueltes i que de vegades els alumnes poden pensar: ‘Per què m’ha fet escriure això o aquest moviments, per què me’ls fa fer?’ Estem generant material que no sabem quina forma tindrà i després ajuntarem tot això”.
Segons dues alumnes participants en el projecte, Neus Romagosa i Paula Esteban, “les classes de Creadors en Residència, són un espai on podem explicar les nostres preocupacions i coses personals perquè sabem que es un espai segur, on hi ha confiança amb la resta del grup. A més pensàvem que només teníem nosaltres problemes personals i al compartir-los ens adonem que no som les úniques, sinó que hi ha més gent que està passant o ha passat pel mateix que tu i no et sents tan sola”.
“Moltes vegades ha passat que els alumnes, l’any després de fer En Residència, han començat a fer una carrera artística a través de descobrir aquest programa. Poder viure aquesta experiència de participar en un projecte així és molt valuós, a més de poder aprendre com generar art d’una manera creativa i no reglada”, conclou Xavi Calvo.
Alguns del artistes que han treballat amb l’alumnat de l’Alzina en altres edicions del programa han sigut: Núria Lloansi, Pierre Peres, Sara Manubens i Lucia del Greco.
Segons la Carla Torres “els alumnes en general estàn reaccionant molt bé, encara que hi ha algun dispers. Hi ha gent que es dispersa més però també perquè fa cosa exposar-se. Una cosa que estic descobrint és que tots portem màscares, per encaixar, per no ser criticats, al final tots acabem emmascarats per no mostrar una part de nosaltres més íntima i més vulnerable i ensenyem només el “malote” o la “malota”. Estem intentant que sigui un espai on això no calgui, un espai on poguem estar tal com som sense tenir por a compartir-ho”.
Les dues alumnes entrevistades que participen al projecte estan d’acord amb el que explica l’artista: ”Ens sentim còmodes. De vegades fem activitats més físiques, com jocs, per relacionar-nos o petits muntatges tant amb grup com individualment, i altres cops fem treballs més teòrics d’escriure, però és escriptura automàtica, llavors és molt fàcil perque et deixes anar i escrius sobre el tema que et proposen, que moltes vegades és de com et sents o de com penses algunes coses”
L’artista ens explica que li està agradant molt el grup que li ha tocat, tot i que hi ha algunes coses que no tant: “Hi ha coses que descobreixo que no m’agraden, com algunes coses que pensen (els adolescents), ja que són molt pessimistes, No pot ser que tinguin 14-15 anys i siguin tan pessimistes. Però tinc moltes expectatives posades en ells/es.”
L’artista explica que quan troba joves amb ganes de fer les activitats és el millor que hi ha, ja que segons ella, “és com un subidón”.
