Per Eric Gallego.
El Manifest comunista va ser publicat l’any1848 per Karl Marx i Friedrich Engels, transformant així la Lliga dels Justos (fundada el 1847 a Londres) en la Lliga dels Comunistes. D’aquesta Lliga és d’on precisament ve el lema tan famós “Proletaris de tot el món, uniu-vos!”, que apareix al final de El Manifest i que bàsicament fa una crida a l’inici de la revolució en contra de l’explotació capitalista, basant-se en la idea ja expressada per la socialista Flora Tristán. La frase és també una referència a la solidaritat i unió entre tots els obrers del món. Aquest llibre es la base ideològica del sistema comunista.
I en què consisteix aquesta ideologia?
Els punts principals són:
–Fi de la propietat privada: Un dels punts principals que proposa aquesta ideologia és la fi d’aquest tipus de propietat, transformant-se així en propietat col·lectiva (pública). El comunisme rebutja la propietat privada perquè considera que genera desigualtat I explotació.
–Fi de la jerarquia i de les classes socials: El comunisme busca l’eliminació de les classes socials (classe baixa, mitja i alta), creant així una societat realment igualitària on tothom tindria el mateix nivell econòmic i, el que és més important, el mateix nivell de poder polític (que també va lligat amb el poder econòmic).
–Control dels mitjans de producció per part del proletariat: Primerament, què és el proletariat? És la gent que no posseeix cap mitjà de producció (terres, maquinària, fàbriques…) i que depèn del seu salari per viure (classe baixa). L’anterior significa que en aquesta nova societat comunista els mitjans de producció serien totalment controlats pels treballadors.
–Dictadura del proletariat: Un cop triomfa la revolució comunista, el país entraria en la fase, transitòria (temporal) de dictadura del proletariat, on bàsicament els treballadors prenen el control per eliminar les estructures capitalistes. Per tant, l’Estat encara existeix (i és un estat fort, amb molt de poder i que controla tots els mitjans de producció) però, segons la teoria marxista, en poc temps serà totalment eliminat, creant així una nova societat autogestionada.
–Plusvàlua: En la teoria comunista, la plusvàlua és un concepte clau utilitzat per analitzar l’explotació dels treballadors sota el capitalisme. En essència, la plusvàlua es refereix a la diferència entre el valor que un treballador crea a través del seu treball i el salari que rep. Aquest valor addicional, que no és remunerat, es converteix en el benefici del capitalista.
I en quins països va haver-hi una revolució obrera i/o comunista?
Revolució Russa (1917-1923). El 17 de novembre de 1917 comença la Revolució Russa, on soldats i obrers del Partit Bolxevic van fer una revolta en contra el govern rus, van prendre la capital russa (Petrograd), van derrocar el Govern Provisional Rus i van instaurar el primer estat socialista del món, la URSS, que finalment, després de dècades d’existència, va caure el 1991 per problemes interns i altres causes.
Revolució Hongaresa (1919). Va ser una revolució iniciada la primavera de 1919 (després de la dissolució de l’imperi Austrohongarès) per la unió del Partit Comunista i del Partit Socialdemòcrata. La curta duració d’aquest govern va ser per la incapacitat d’arribar a un acord amb l’Entente, que mantenía un bloqueig econòmic d’Hongria, i per les disputes territorials amb països veïns, com els problemes per la província de Transilvania (anteriorment part de l’imperi Austrohongarès). L’anterior va desembocar en la guerra hongaresa-romanesa, que finalment va guanyar Romania fent-se amb la capital hongaresa, Budapest, finalitzant així la revolució.
Revolució d’Astúries (1934). El 5 d’octubre de 1934, en plena Segona República espanyola, va haver-hi una vaga general a la zona nord d’Espanya (Astúries, País Basc), a la zona minera, que va començar com una queixa per la victòria de la CEDA (Confederació Española de Derechas Autónomas) a les eleccions de novembre l’any anterior i va acabar sent una revolta armada protagonitzada per obrers i sindicalistes de diferents ideologies (socialistes, anarquistes, comunistes…), on es va enviar l’exèrcit per aturar-la. Van morir entre 1.000 i 4.000 participants de la revolta i uns 320 guàrdies civils.
Revolució Xinesa (1927-1949). La revolució xinesa va ser l’inici d’una guerra civil per aconseguir imposar els objectius del Partit Comunista Xinès de prendre el control de tot el país i instaurar un govern liderat per Mao Tse-Tung o Mao Zedong , que és com popularment se’l coneix. Va ser una guerra llarga i brutal, amb més de 2 milions de soldats i uns 5 milions de civils morts. La revolució va culminar amb la victòria del Partit Comunista Xinès sobre els nacionalistes xinesos. Actualment aquest sistema segueix, tot i que ha adoptat una economia mixta amb lliure mercat, que és el que es coneix com a capitalisme xinès.
Revolució Cubana (1953-1959). La revolució cubana va ser un moviment contra el govern del dictador Fulgencio Batista que va acabar instaurant el nou govern socialista de Fidel Castro l’any 1959. Aquest govern durar fins ara però va decaure molt a partir de la caiguda de l’URSS i de tot el bloc comunista, ja que aquests eren els grans socis comercials de Cuba.
L’humà, degut a l’estat de la majoria de les societats actuals, s’ha convertit en un ésser molt més egoïsta i individualista que en èpoques passades, un ésser que busca viure la seva pròpia vida amb els seus objectius i ambicions, i, segons la meva opinió, el comunisme interfereix directament amb aquest fet, ja que pretén suprimir la individualitat totalment i obligar-nos a viure amb objectius col·lectius. Perquè això surti bé només pot ser de dues maneres, bé reprimint i obligant la població a regir-se per aquest sistema, bé que només es regeixin per aquest sistema els que hi estan d’acord i pretenen adaptar-s’hi (com en una mena de tribu moderna que només està conformada per la gent disposada a regir-se pel model tribal). Per això, considero que una societat comunista seria impossible, ja que la gent que no es volgués regir pel model seria un gran oponent perquè aquest sistema funcionés.
Un altre problema és l’economia: els països comunistes/socialistes sempre s’han donat suport entre sí i han establert aliances econòmiques/militars com el COMECON i el Pacte de Varsòvia. Què vull dir, amb això? Doncs que si hi ha una revolució comunista centrada en un únic país i no s’estén a d’altres el país es sumiria en la pobresa i en la misèria, ja que no tindria socis comercials, perquè vivim en un món capitalista i el més probable és que el país patís bloquejos comercials per part de gairebé tothom. Tanmateix, si fos una revolució estesa arreu del món la cosa canviària, ja que el més probable és que es els països comunistes es convertirien en socis comercials i podrien crear el seu propi mercat separat del capitalista, encara que aquesta societat continuaria mantenint el problema inicial de la impossibilitat d’establir un estat sense dictadura ni opressió.
