Redacció de L’Alzina Report
El Congrés i els Indians és un dels set barris del districte de Sant Andreu de Barcelona, juntament amb La Sagrera, Navas (amb els quals fa “frontera”), el Bon Pastor, Baró de Viver, la Trinitat Vella i Sant Andreu del Palomar. A més, col·linda amb els districtes de Nou Barris i Horta-Guinardó. Més concretament, els seus límits són els carrers d’Alexandre Galí, de Ramon Albó, de la Riera d’Horta, de Concepción Arenal, de Garcilaso, de Felip II i de Puerto Príncipe. Segons la pàgina oficial de l’Ajuntament de Barcelona, el Congrés i els Indians té actualment una població de poc més de 14.000 habitants concentrats en una superfície de 40’7 hectàrees, el que dóna com a resultat una densitat alta, de 347 hab/km2.
En el següent reportatge, els redactors i redactores de L’Alzina Report fan un anàlisi de la situació al barri del Congrés i els Indians pel que fa a aspectes com l’accés a serveis públics (educació, sanitat, cultura i oci, reciclatge…), l’estat dels carrers i zones verdes i la seguretat, recorrent tant a fonts oficials (Consell de Barri, Ajuntament de Barcelona) com a l’opinió de veïnes i veïns entrevistats.
Obres i més obres… i inauguració d’un parc per a persones amb mobilitat reduïda
D’entre la dotzena de veïns i veïnes del barri del Congrés i els Indians entrevistats el dilluns 12 de maig de 2025 per conèixer la seva opinió sobre l’estat dels parcs, espais verds i carrers, alguns (sobretot les persones de més edat) manifesten queixes diverses, com per exemple que hi ha moltes obres i que aquestes mai acaben, ja que quan unes finalitzen en comencen unes altres, sovint innecessàries, segons afirmen. En aquest sentit, comenten que seria més important rehabilitar el que està malament que construir-ho tot de nou.
En relació amb l’anterior, i segons informacions del Consell de barri del Congrés i els Indians (òrgan de participació política de la ciutadania en les qüestions que afecten al barri que es reuneix com a mínim dos cops l’any), actualment s’estan duent a terme obres en diferents carrers com el del Cardenal Tedeschini, amb les quals es pretèn reurbanitzar 5.000 metres quadrats per tal de millorar la seguretat, mobilitat i accessibilitat per als vianants, especialment en l’entorn dels dos centres educatius de la zona, tot l’anterior amb un pressupost de 2 milions d’euros. També als voltants de Can Ros s’estan fent treballs de millora amb l’objectiu de connectar aquesta antiga masia amb la Plaça del Canòdrom, creant una plataforma única. Es tracta de l’arranjament una superfície de 2.145 metres quadrats amb una inversió d’ 1,2 milions d’ euros. La previsió és que ambdues obres estiguin acabades abans de la propera tardor. A més, el Pla de Manteniment Integral, que forma part del Pla Endreça de l’Ajuntament de Barcelona, té prevista la renovació o conservació de l’espai públic del barri del Congrés i els Indians amb una dotació de 6.685.000 euros, incloent el soterrament del cablejat elèctric d’alguns carrers, la retirada de pals per afavorir l’accessibilitat, la renovació de diverses voreres i calçades, la instal·lació d’un nou ascensor i escales de formigó al Pas de Sant Tarcisi, la millora de la xarxa de reg i la renovació de la pintura dels entorns escolars.
En contrast amb les opinions veïnals abans esmentades, altres persones, especialment les més joves, tenen una bona imatge del barri, ja que és tranquil i bonic, cridant l’atenció per mantenir cases i jardins antics des de fa 50 anys, i per tot l’anterior, diuen, agrada a molta gent.
El nou parc inclusiu als Jardins Massanes
També comenten que la mobilitat reduïda d’algunes persones no es té massa en compte als parcs, malgrat que el 12 d’abril de 2025 se’n va inaugurar un als Jardins Massanes pensant en gent amb mobilitat reduïda i discapacitats. Tot i això, la impulsora del projecte, Ana Mourelo, creu que “l’Ajuntament no ha posat elements que permetin atendre les necessitats d’algunes discapacitats específiques”, segons ho recull www.beteve.cat. Segons informa el Consell de barri del Congrés i els Indians, en el parc “s’hi poden trobar 5 àrees de jocs que permeten les accions de gronxar-se, lliscar, enfilar-se, saltar i amagar-se, a part d’un sorral, un espai de joc lliure i un altre de descans. Un dels elements que s’hi han posat són unes flors sonores que, després d’una valoració tècnica i amb l’objectiu de minimitzar les molèsties als veïns i veïnes es retiraran del parc. Estem estudiant l’element que podrà substituir aquest joc”. També es preveu comptar amb uns agents de convivència per garantir el bon ús dels jocs i espais del parc durant un període de temps, tot i que aquesta mesura encara està pendent de determinar, continua el document de l’última reunió del Consell de barri, que va tenir lloc el passat 22 d’abril de 2025.
Per altra banda, i també segons informacions d’aquest òrgan, gràcies als últims episodis de pluges progressivament s’aniran reobrint les fonts dels parcs i carrers degut a l’eliminació de l’alerta per sequera.
Sanitat i educació: molts centres escolars però cap Centre d’Atenció Primària al barri
Pel que fa a la sanitat, el barri del Congrés i els Indians no té cap Centre d’Atenció Primària, tot i que des de l’any 2020 està previst construir-ne un a la cruïlla entre els carrers Cardenal Tedeschini i el carrer Pardo per descongestionar així el CAP Maragall, que atèn una gran quantitat de persones. Els altres centres de salut més propers al barri són el CAP La Sagrera i el CUAP Cotxeres Borbó, que disposa d’urgències. L’hospital que està més aprop és el de Sant Pau.
Les persones grans entrevistades comenten que seria necessari que es construís ja el CAP previst al barri perquè es tracta d’un servei públic imprescindible i ara han d’agafar l’autobús per anar al metge, però en general es mostren satisfetes de l’atenció sanitària que reben: “Aquest barri sempre ha sigut un barri privilegiat i amb els anys ha anat millorant i ara tenim molt serveis públics”, diu un veí, tot i que de vegades, afegeix un altre, falten professionals sanitaris. Segons les informacions proporcionades pel Consell de barri, es preveu que les obres del nou CAP de Congrés-Indians s’iniciïn al tercer trimestre de 2026, amb un final d’obra previst pel primer trimestre de 2028.
A nivell educatiu hi ha bastantes escoles bressol, algunes públiques com l’EBM Manigua i l’EBM La Morera, i d’altres de titularitat privada com les llars d’infants Donald, Nursery School Mimos, Picafort i Congrés. Pel que fa a les escoles d’infantil i primària, hi trobem les següents: Doctor Ferran i Clua, Pompeu Fabra (amdues públiques), La Salle – Congrés i el Centre Educatiu Arrels, les dues darreres privades-concertades. En canvi, pel que fa als instituts només n’hi ha un de públic, l’INS l’Alzina, i els ja mencionats Arrels i La Salle, que també tenen secundària.
Vista exterior de l’Escola Doctor Ferran i Clua
Alguns dels centres educatius anteriors participen en el programa municipal Patis Escolars Oberts, amb el qual l’Ajuntament, a més d’optimitzar l’ús de les escoles, també pretèn oferir als infants del barri un espai segur i de proximitat, segons ho recull el Consell del Congrés i els Indians en l’acta de la seva reunió del 22 d’abril de 2025. Així, durant el darrer període de vacances de Setmana Santa es van obrir, en horari de matí, els patis de l’EBN La Morera i de l’escola Pompeu Fabra. A més, durant tot el curs escolar estan oberts els patis de l’escola Dr. Ferran i Clua del barri i de la Pompeu Fabra.
També cal destacar que en l’actual 2ª edició dels Pressupostos Participatius de l’Ajuntament de Barcelona el districte de Sant Andreu ha sigut el segon de la ciutat amb amb més intervencions proposades,un total de 82, de les quals 12 han estat presentades pels veïns i veïnes del barri de Congrés-Indians. D’aquestes, 5 han passat a la fase de concreció, votada entre els passats 12 i 17 de maig, entre elles la proposta feta per l’Escola Doctor Ferran i Clua per a què el centre educatiu esdevingui un veritable refugi climàtic.
Finalment, els veïns entrevistats es mostren satisfets pel que fa als transports, ja que el barri està ben comunicat, tot i que demanen més freqüència dels autobusos: “Els metros sí que van bé, no em queixo, i els autobusos també estan bé però triguen mitja hora i si l’agafes a temps, doncs bé, però si en perds un has d’esperar molt pel següent. Per això prefereixo el metro”, comenta un veí.
Un barri força tranquil però amb problemes de brutícia
Sant Andreu és un dels districtes de la capital catalana on menys delictes es cometen. Segons dades de 2023 extretes de TotBarcelona (que cita com a font la Guàrdia Urbana), aquell any s’hi van cometre 5.521 dels més de 100.000 delictes denunciats a la ciutat de Barcelona. D’aquests, els delictes principals van ser els furts (robatoris sense violència), que van representar la meitat de les infraccions.
Hem preguntat a alguns veïns i veïnes d’entre 25 i 60 anys la seva sensació de seguretat al barri, i en general la gent més gran diu que cada any hi ha més delictes i que la violència al carrer ha augmentat. Expliquen que ja no se senten tan segurs com abans, com una senyora d’aproximadament 60 anys que recentment va patir un robatori amb violència. Alguns veïns, a més, pensen que la policia no fa gairebé res per solucionar aquesta situació i que només passen patrullant amb el cotxe.
Al mateix temps, però, hi ha persones que opinen el contrari ja que creuen que el barri és bastant segur i tranquil, com per exemple una veïna que ens ha dit que viu amb molta calma al barri des de fa anys i que està encantada, o el treballador d’un taller que assegura que fins i tot deixa les eines sense vigilància a peu de carrer i que mai li han robat res. Aquests veïns pensen que el barri és molt tranquil i amb poca delinqüència comparat amb altres zones de la ciutat, tot i que, com a tot arreu, de vegades hi ha inseguretat.
En l’àmbit de la neteja, al barri del Congrés i els Indians hi ha dos punts verds localitzats a la Plaça del Congrés Eucarístic i a la Plaça Maragall per afavorir el reciclatge, per part dels veïns i veïnes, de productes que no es poden llençar als habituals contenidors marrons, grisos, blaus, grocs o verds.
Això és valorat positivament per alguns dels veïns entrevistats, que afirmen que Congrés-Indians és un barri net, a més de segur i amb bona qualitat de vida, i amb fàcil accessibilitat per poder reciclar “perquè hi ha bastants contenidors de plàstic, vidre, paper i cartró, compost…, que no estan gaire separats entre sí”. Al barri hi ha un equip específic de neteja de taques, orins i excrements que passa per la tarda pels carres. Una veïna pensa que l’Ajuntament sí que actua bé pel que fa al tema de la brutícia perquè si truques al 010 et recullen l’escombraria acumulada.
Encara que molta gent pensa que és un barri net que es neteja sovint, hi ha altres veïns/es que no creuen el mateix i es queixen dels excrements dels gossos i coloms que embruten el carrer. Altres diuen que al barri li falten més espais verds.
Per últim, i segons informa el Consell de barri està prevista una actuació, com a part del Pla de Millora Integral de l’Ajuntament, que consisteix a construir un nou col·lector entre el carrer de Campo Florido i Pinar del Rio amb l’ objectiu de garantir la millor gestió de les aigües residuals i pluvials.
Una oferta cultural i d’oci força abundant i variada, però no del tot coneguda
Al barri Congrés͏-I͏ndians hi ha diversos equipaments públics per promoure l’oci i la cultura, com son Can Clariana, els casals de gent Congrés–Indians i l’Espiga, el Canòdrom i l’Espai Jove Garcilaso.
Entre les entrevistes realitzades a veïns i veïnes del barri hi ha diferen͏ts opinions sobre si l’oferta que ofereixen els equipaments anteriors és suficient per a l͏a ͏gent. Es destaca l͏a presència d͏e centres com el casal l’Espiga o el de Congrés- Indians, ͏amb activi͏tats pels més grans, però es ͏nota una falta d͏’opcions per a joves. Les persones entrevistades suggereixen més activitats esportives i cultural͏s, com futbol, natació o mús͏ica, i es comenta que els cur͏sos que hi ha͏ s’omplen ràp͏ida͏ment, fet que mostra una demanda ͏més alta que l’͏oferta.
Una treballadora de Can Clariana entrevistada pel reportatge, Cristina Moral Lazano, expressa també una opinió positiva sobre l’oferta cultural del barri però indica que es necessita una major visibilització dels espais culturals per poder͏ treure’n tot el profit i͏ animar els veïns a participar-hi: “Considero que al barri hi ha una gran varietat d’equipaments i activitats, adaptades a diferents tipologies de públic, i espais com els casal de barri, L’Espai Jove Gracilaso i el mateix Can Clariana són prou valorats i reconeguts, tot i que de vegades hi ha un problema de visibilitat, ja que alguns veïns no els coneixen i aquests espais necessiten ser més coneguts”, comenta.
Cristina Moral Lazano, treballadora de Can Clariana
També es debat l’efecte del turisme al barri i alguns veïns diuen que aquest no es nota molt i que està bé que sigui així, ja que prefereixen la tranquil·litat a la massificació d’altres zones de la ciutat. En aquest sentit, els punts d’interès turístic existents al Congrés i els Indians no són molt abundants, destacant la Villa Jazmines (més coneguda com la Torre Rosa) i l’antiga masia de Can Ros. La primera, una residència d’estiueig dissenyada per l’arquitecte Ferran Tarragó el 1920, és un dels edificis d’estil indià contruïts a inicis del segle passat al barri, que precisament rep la segona part del seu nom dels antics emigrants catalans a Cuba que, després de la derrota espanyola del 1898, van marxar de l’illa i van tornar a la Península, instal·lant-se alguns d’ells, segons sembla, en el que avui dia és El Congrés i els Indians. La Torre Rosa, actualment una cocteleria, es caracteritza pel color rosat dels seus murs, que li dóna nom, i les palmeres que rodegen l’edifici.
Per la seva banda, Ca l’Armera, també coneguda com a Can Ros, és una masia del segle XV que va ser reconstruïda l’any 1714 segons la norma neoclàssica. El 1952, la família Ros, propietària de la masia, va cedir una part dels terrenys al patronat d’habitatges del Congrés Eucarístic. Actualment, és un restaurant.
Per acabar amb l’origen del nom del barri, la primera part del mateix (Congrés) fa referència a l’adquisició als anys 50, en ple franquisme i per part del Patronat d’Habitatges del Congrés Eucarístic, d’una finca de 16Ha de la família Ros i de Ramis, terrenys en els quals es va construir un polígon d’habitatges promogut per l’església. El projecte d’urbanització va ser elaborat pels arquitectes Josep Soteras Mauri, Antoni Pineda i Carles Marquès, i l’Ajuntament va aprovar, el febrer del 1953, el Pla parcial d’ordenació del barri. El primer lliurament d’habitatges es va fer l’any 1954 i la darrera illa de cases, que eren d’una qualitat una mica superior a la resta, els anys 1967-1968.
