Per Miquel Argüello
Us hem penjat el rebut de la quota de Nètflix del darrer mes al centre d’una vitrina, retroil·luminada, sense el vostre permís, i a la vista del món durant els propers anys, més enllà i tot que quan deixi de tenir cap valor. És molt pròpia de la nostra cultura, tot i que no tothom en consumeixi, però en d’altres regions culturals del món aquest suport podria ser objecte d’estudi, curiositat, consum o visita.
Potser aquesta inversió de realitat no hi és a d’altres museus etnològics d’arreu del món, d’acord, però el que és cert és que l’herència de l’imperialisme espanyol i europeu existeix, i es pot visitar.
La classe de primer de Batxillerat Internacional de l’Alzina vam visitar el passat dimecres 16 de març la Col·lecció Exòtica del Museu Etnològic i de les Cultures del Món de Barcelona, el MUEC, al carrer Montcada, en línia amb el temari de Teoria del Coneixement (una assignatura troncal de Programa de Diploma de l’IB), concretament amb la unitat didàctica El Coneixement en les societats indígenes. La visita va ser guiada i vam recórrer gran part el Museu, parant atenció a les seccions pertanyents a les regions d’Àfrica, Oceania i Àsia.
El MUEC, en aquesta seu, acull una àmplia col·lecció de rel·líquies, escultures, màscares, joies, tòtems i altres objectes de caràcter identitari i distintiu de diverses ètnies d’indrets ben diversos d’arreu del món, tenint-hi un pes especial la fracció corresponent a aquells amb qui els territoris històrics que componen l’actual Espanya han mantingut algun tipus de relació, fos aquesta una relació colonialista, invasiva, d’esclavatge, de col·laboració o de convivència. Algunes d’aquestes peces són còpies, però de les originals algunes han estat cedides, d’altres comprades, tot i que cal destacar que la majoria de l’exposició prové d’espolis als seus, si se’m permet, propietaris originals. Són peces robades, en altres paraules.
La visita al Museu, museu el propòsit del qual és exposar la bellesa de les cultures del món, convida a la reflexió personal i de societat en diferents nivells de profunditat.
Si volem comparar cerimònies i rituals, acabarem trobant un comú indicador, basat en l’ocultació tendent al màxim de la naturalesa humana dels individus, a través de les màscares, vestits, complements, pintures i un llarg etcètera d’aproximacions a la deshumanització. Aquesta fi no sols és espiritual, ni menys que festiva, sinó que habitualment aquestes alteracions es veuen implicades en afers de la comunitat, com són la sanció en valoracions de justícia (provin a dir “l’emissió de judicis” sense recolzar-se en connotacions occidentals).
Aquesta reflexió és només una, si hi arriba, de les dotzenes que vam poder arribar a fer després de la visita, una visita que sí que aconsellem fer: l’entorn és agradable, la disposició dels elements museístics curada i el personal atent. Emperò, considero que la visita completa pot fer-se molt feixuga, i altament dependent del servei auxiliar d’un guia, o, en el seu defecte, d’una audioguia enregistrada, que no fa gaire fluïda la visita. No obstant, convido al lector a visitar les exposicions del Museu Etnològic i de les Cultures del Món de Barcelona per tal de desenvolupar el sentit crític i amarar-se de cultura, sempre que sigui amb un ull posat a les implicacions ètiques que comporta veure peces robades, de cultures ja esborrades, o de principis contraris als nostres. Prenguntin-se: per què hi és, aquesta peça? Ja estaran pensant com hem de fer nosaltres a la nostra matèria…
