Shan Chan Wu Xu i Noa Díaz Júdez
Els alumnes de revista digital i de 4t A de l’ESO van assistir el passat 16 de maig a una xerrada del fotoperiodista Pau Coll, de l’associació RuidoPhoto, en la qual va explicar diversos projectes fotogràfics en què ha participat, centrant-se en aquells realitzats al continent africà.
Pau Coll és professor del fotoperiodisme en el CFD (Centre de Fotografia Documental) i ha viatjat a molts països prenent imatges, per les quals ha rebut alguns premis, com el de recerca periodística Gabriel García Márquez (2013). Coll va venir a l’institut a donar-nos informació i explicar anècdotes sobre el seu ofici i sobre alguns dels reportatges que ha fet. Ell va començar estudiant el batxillerat artístic, on el que més li agradava era explicar històries i fer fotografies. Una mica abans, quan tenia quinze anys, va visitar els campaments de refugiats del Sàhara Occidental, on li va impactar molt la situació, arribant a la conclusió que això s’havia d’explicar i fer saber.
Ell comenta que les fotografies que fa (igual que les dels seus companys i companyes de RuidoPhoto) estan atravessades per una perspectiva de drets humans, allunyada de la que sovint donen els mitjans de comunicació. Així, fan reportatges en els quals expliquen històries a partir de sèries de fotografies, però també realitzen activitats com xerrades als centres escolars, exposicions, càpsules educatives i d’aquesta manera arriben a una certa població que, si no, potser no s’aproparia a la fotografia i el periodisme.

Pau Coll ens va ensenyar tres reportatges seus que parlen sobre temes que tenen a veure amb Àfrica. El primer projecte era The Backway, sobre les rutes migratòries que fan milers d’africans per l’interior del continent abans d’arribar a la Mediterrània, ja que els mitjans de comunicació no parlaven del que passava abans que els migrants arribessin a la costa. Durant quatre anys van estar fent aquesta ruta per veure com era. Al principi, van anar als països d’origen per trobar el perquè de l’emigració, veient que el principal motiu migratori era poder ajudar els seus, l’amor per les seves famílies i comunitats i que, per tant, no només ho feien per ells mateixos. Fins a Níger, en aquest viatge hi ha més llibertat, ja que no hi ha fronteres internes entre els països africans, però a aquest país arriben “els primers tentacles d’Europa”, va comentar el Pau, ja que la Unió Europea dóna diners perquè la migració sigui il·legal, de manera que han de continuar viatjant d’amagat i, per tant, de forma molt més perillosa.

El segon projecte, Wangala, consisteix en mostrar dones saharauis centrades en la resistència contra l’ocupació del seu país i en la lluita per la pau i llibertat del seu poble i la seva terra. Pau Coll ens va ensenyar diferents retrats de dones per explicar els problemes del Sàhara occidental.
Per últim, ens va explicar el treball sobre Lagos, antiga capital de Nigèria, coneguda com la Venècia africana, sobre crisi climàtica. Aquest reportatge es centra en un barri de pescadors construït sobre l’aigua, amb habitatges que es deterioren cada cop més per l’impacte mediambiental.

Finalment, Pau Coll ens va parlar sobre els problemes de seguretat i els perills que pateixen els fotoperiodistes al mostrar la realitat dels llocs que fotografien. Dues situacions que l’han marcat en la seva trajectòria professional són un rescat al Mediterrani on va haver d’ajudar dones que havien estat segrestades a Líbia, una de les quals es va desmaiar per la sensació de seguretat després de tants mesos d’horror, i el seu treball a presons de El Salvador on la gent vivia en condicions inhumanes.