Sculpture Thinker With Golden VR Glasses Over Pink Background. 3D Illustration.
//

La cultura de masses i la tecnologia

Reflexió a partir de la lectura de fragments de l’obra La civilización del espectáculo de Mario Vargas Llosa

Per Meritxell Cabo Pallejà

La cultura de masses és el resultat lògic de la introducció històrica dels mitjans tecnològics de producció i de difusió cultural. La cultura de masses és la forma dominant de cultura que ha esdevingut la forma característica de producció i de consum cultural a les societats avançades. Jo veig la cultura de masses actual com un mètode per acabar introduint a les nostres vides, als nostres hàbits i costums, els mitjans tecnològics digitals, un negoci molt lucratiu per alguns i eina poderosa de control social. L’anomenada cultura tradicional no era més que el conjunt de valors que la gent adquiria seguint la tradició, sense cap mena de coacció (excepte les religions) ben diferent a la d’avui en dia. Per exemple, fins ara les entitats bancàries de Catalunya havien tret l’opció de poder treure diners al taulell, havent de demanar-los tu mateix via caixers automàtics. Què passa amb les persones grans que no saben utilitzar aquests mètodes tecnològics? Fa poc no eren una prioritat, pel simple fet que la tecnologia no estava tant desenvolupada. Què passa amb aquelles persones que no tenen telèfon, no tenen Internet a casa o directament no saben com funciona un caixer automàtic? La pregunta és si queda gent així, si hi ha persones que no saben utilitzar les tecnologies d’avui en dia. Hi ha persones tan estranyes que no tenen un telèfon mòbil ni Internet? Amb això el que vull dir és que la societat avança a passes accelerades amb la tecnologia digital i hi pot haver gent que es negui a avançar amb ella en aquest ritme, però finalment la pressió i el risc d’exclusió social és tan gran que tots acabem arrossegats sense escapatòria.

La societat avança a passes accelerades amb la tecnologia digital i hi pot haver gent que es negui a anar a aquest ritme, però la pressió i el risc d’exclusió social és tan gran que tots acabem arrossegats sense escapatòria.”

La societat t’obliga a utilitzar el mòbil, perquè ens diuen que és amb el que és mou el món, generant un cercle imparable. Tu pots teòricament decidir avançar amb ell o quedar-te en els temps passats, però ara la tecnologia és la nova cultura que ha entrat en les nostres vides i que cada cop va a més. Tothom, per necessitat o pressió, acabarà fent ús d’ella. Jo em pregunto per què a les escoles ja ens preparen de cara al futur amb un ús tan massiu d’eines tecnològiques? Està bé saber fer ús d’elles però per què hem de fer les tasques acadèmiques via Internet? Això, diria jo, acaba donant pas a que les persones perdin el gust del voler aprendre, del saber i del voler pensar, simplement perquè ja tenim les màquines que ens ho donen tot mastegat. Potser ens deixem pel camí coses importants: desconnectar, utilitzar la raó, aprendre a mirar i a pensar, llegir, escriure correctament, accedir a continguts selectes i no a la vulgaritat d’allò viral…

Sempre diuen que els adolescents passem molt de temps davant d’una pantalla i és veritat, perquè s’ha de tenir molta força de voluntat per poder parar de mirar una cosa que la societat mateixa t’ha introduït de forma insistent. Vull dir, clar que la societat o l’educació mateixa no vol que estiguem amb un pantalla tota l’estona però és aquest el resultat d’introduir la tecnologia com a mètode per a tot, per a estudiar, per fer una compra o un simple tràmit online…

Sempre diuen que els adolescents passem molt de temps davant d’una pantalla però s’ha de tenir molta força de voluntat per poder parar de mirar una cosa que la societat mateixa t’ha introduït de forma insistent.”

Abans es deia: que el llegir no et faci perdre l’escriure. Avui podríem dir que el mirar una pantalla no et faci perdre el llegir i el pensar.

En definitiva, es podria pensar que anem de mal en pitjor. Tenim consciència d’un temps no molt llunyà on l’accés a la cultura era molt més sòlid, l’escola feia la seva tasca de manera molt efectiva (fins i tot quan havia de competir amb la televisió), on hi havia una sèrie d’institucions especialitzades dedicades a seleccionar les obres més importants de la tradició cultural. Ara, de cop, tot s’ha dissolt, no hi ha res ferm i la cultura deriva cap a allò superficial, trivial, objecte de pura distracció. Aquest és el principal missatge de Vargas Llosa.

Pot ser que la tecnologia no ho sigui tot, tan sols un simple mitjà que ha acabat esclavitzant-nos en convertir-se en un fi en si mateix. La cultura, humanística, científica, artística i moral va abans, perquè és la nostra peculiar naturalesa, per molt que la tecnologia es vulgui sobreposar. La persona inculta és aquella que no té els recursos bàsics per accedir al món humanitzat, el bo i millor que hem produït a la història: el tresor de l’art, la literatura, la ciència, la filosofia. Ser culte és conèixer el món i superar la ignorància, no deixar que et controli cap màquina ni ser en tot superficial. El saber és una escala que t’impulsa sempre a l’infinit, les persones hem de voler saber i pensar per nosaltres mateixes, si no, què serà de nosaltres al marge d’allò clàssic que abans estava només reservat per les elits?

Redactor junior

close