Per: Zhenjie Chen i Luis Martínez Villalón
Primer de tot explicaré per què aquests youtubers han marxat d’Espanya per anar a viura a Andorra. La taxa màxima d’impostos d’Espanya és del 46%, mentre que a Andorra hi ha una taxa del 10%. A continuació, després d’haver explicat el perquè de la mudança d’algunes cares públiques, explicaré per què estic a favor que es puguin mudar:
-El meu primer argument és el benestar de la persona, que en aquest cas és Elrubius. El que vull dir es que Elrubius no es va sentir còmode pagant a l’estat quasi la meitat dels seus ingressos. Entenc com es sent Elrubius. Ara, imagina que ets una celebritat com Elrubius i l’estat t’ha estat traient aquesta absurda suma de diners durant 3 anys, no voldries parar això?
-Hi ha moltes persones que diuen que no pot mudar-se perquè estaria afectant negativament als hospitals i col·legis, però encara que fos així, jo sóc partidari que cadascú sigui lliure de prendre la seva decisió, i que tothom pugui opinar, però han de respectar aquesta decisió. El youtuber Thegrefg reforça aquesta idea amb un twitt dient: “Les duele nuestra libertat.”
-Ja he parlat de la taxa d’impostos, també referida com IRPF, però encara no he parlat de l’IVA, el qual en el cas d’Espanya és d’un IVA de 21% en articles generals, mentre que a Andorra és d’un 4,5% en aquest mateix tipus d’articles. Una diferència notable.
En conclusió, el missatge que vull transmetre és: “Fes el que vulguis, i no et deixis influenciar per les opinions dels altres.”
Zhenjie Chen, 3r de l’ESO
L’evasió d’impostos per part de les rendes altes no és únicament una qüestió que pugui ser tractada èticament. Malgrat que es poden fer judicis de valor sobre si és just que, havent-se servit de les prestacions públiques d’un Estat, s’evadeixin els impostos que les financen tributant en un altre país, és més adequat observar com aquest problema incideix de manera real i directa en la classe treballadora. Així doncs, s’adverteix, lògicament, que l’elusió dels impostos per part de les rendes elevades provoca que el finançament de l’Estat recaigui encara més en la classe obrera. Per a expressar això mateix en nombres: segons un estudi realitzat per Gestha, a Espanya, l’evasió fiscal li costa una mitjana de 2.000 € l’any a cada contribuent. Així, veiem com això col·labora amb una desigualtat que per si mateixa és sistèmica; i la qual és soferta en major mesura, òbviament, pels més desfavorits. Però a més, cal recalcar que l’evasió fiscal és una pràctica generalitzada entre les grans fortunes, i en ella no sols participen els youtubers. Per això, tractar d’examinar la qüestió analitzant únicament l’èxode d’aquests en els últims anys és no tenir una visió completa, i fa possible caure en parcialitats per la possible simpatia que es pugui sentir per aquestes personalitats.
D’altra banda, hi ha certs tòpics que es repeteixen sovint per a defensar aquestes accions, però que manquen, en realitat, de fonament. Un d’ells, potser el més popular, és que la pressió fiscal espanyola és hostil i molt elevada en comparació amb la d’altres països, i que per tant està justificada la fuita de fortunes a paradisos fiscals com Andorra. Tanmateix, tan sols cal considerar el context europeu per a notar que això no és cert: el 2020, la pressió fiscal constituïa el 37,5% del PIB d’Espanya, mentre que la mitjana de la zona euro estava en el 41,8%, és a dir, 4,3 punts percentuals per sobre. Així mateix, també és freqüent la idea que l’Estat sostreu la meitat dels ingressos en rendes altes. Això no obstant, aquesta noció tampoc és correcta: el 47% només es dedueix de la franja d’ingressos que superin els 300.000 €. D’igual forma, en un altre ordre d’idees, en aquestes quanties de guanys, és absurd pensar que aquest gravamen pugui constituir algun tipus d’empitjorament de la qualitat de vida dels subjectes als quals afecta.
Luis Martínez Villalón, 1r de Batxillerat
