Fet per: Lluna Agruña i Neus Romagosa

Laura Belchi és la coordinadora de la protectora d’animals DeGats, especialitzada en aquests felins i creada fa més d’una dècada a partir d’una associació anomenada Sosgats. El nom de DeGats prové de DEfensa de GATS. Tenen controlats més de 230 gats al districte de Sant Andreu i actualment n’acullen 20 al refugi que gestiona l’entitat.

Cal saber que una colònia és una agrupació de gats que viuen al carrer (han nascut i crescut al carrer). Normalment, la societat felina és un “matriarcat”: després que la mare tingui fills, els mascles que no estan esterilitzats se’n van a un altre lloc a buscar femelles per reproduir-se i evitar així la consanguinitat. 

Des de quan existeix DeGats?

DeGats es va fundar a principis de 2011, però hi havia antecedents de gent que, des d’abans, treballava a les vies de tren de Sant Andreu perquè existia una sobrepoblació d’aquests animals. Allí es va reunir un grup de persones que els alimentava i que es feien dir Sosgats.

Qui va crear la protectora?

L’expresidenta de Sosgats és una de les (principals) sòcies fundadores de DeGats. La resta de fundadores de l’associació també eren voluntàries de Sosgats.

Per què ajudeu als gats i no d’altres espècies d’animals?

Per la problemàtica de les vies de tren de Sant Andreu, que va arribar a ser notícia a nivell internacional per la quantitat de gats que hi havia (entre 400 i 500 en un punt de les vies), per la qual cosa van venir voluntaris de tot el món a esterilitzar-los.

Quants gats hi ha actualment a la protectora? Quin és el nombre màxim que podeu acollir?

Hi ha 20 gats i n’hem arribat a tenir 23 o 24, però amb aquesta quantitat l’espai està molt saturat.

Dos dels gats del refugi a la sala on viuen

Els gats que teniu es poden adoptar? Com és el procediment d’adopció?

Tots es poden adoptar. El procediment és bastant estricte: primer s’ha d’enviar un correu i contestar un formulari de moltes preguntes; és una mica llarg, però és pel bé dels gats i et fa reflexionar. Després, les futures famílies vénen a veure els gats per observar quin s’adapta més a ells/es i quan ja el/la tenen escollit, el personal de DeGats va a les cases a veure si tenen proteccions (que no hi hagi sortides a l’exterior i, si n’hi ha, que estiguis tapades; que no s’obrin les portes i finestres sense vigilar…) i una habitació d’adaptació. Si tot segueix endavant es fa un grup de Whatsapp per ajudar i donar suport a les famílies adoptives, sobretot en l’adaptació. És signa un contracte d’acollida i quan les dues parts estan segures que el gat es queda a la casa, es fa el contracte definitiu. Hi ha protectores que això ho fan abans, encara que això no significa que després el gat no es pugui retornar si hi ha algun problema, però per nosaltres és més adient fer-ho així, és a dir, que quan està tot segur es signi el contracte definitiu. Hi ha gent que demana cita amb nosaltres, però també amb altres protectores, i llavors nosaltres els informem. Potser s’acaben “enamorant” d’una altra associació, però mentre adoptin, nosaltres estem contents.

Com heu aconseguit crear un lloc segur pels gats? 

És complicat perquè ja no és tan segur, ja que a finals d’aquest any se’ns acaba el contracte de lloguer d’aquest local, que és un contracte de 10 anys i amb unes condicions i un preu que no trobarem enlloc més perquè ara paguem 420 euros, amb pati i tot. Recentment hem visitat la immobiliària i de moment no ens volen fer un altre contracte, així que estem valorant tancar el refugi perquè no entrin més gats, tractar de tenir el mínim d’animals possible perquè si el dia de demà ens diuen que hem de marxar amb un mes de marge, si tenim 10 gats en comptes de 20 canvia molt la situació. 

La gent que se n’encarrega són voluntaris o estan contractats? 

Tots som voluntaris, no cobrem. Gastem aproximadament uns 50.000 € a l’any i l’Ajuntament, a través d’una subvenció (no a nosaltres sinó a una entitat a la qual estem molt agraïdes), ens acaba donant 13.450 € per la gestió de les colònies. La resta l’aconseguim amb les entrades de col·laboradors econòmics, que són socis, padrins, padrines, teeming (que és una meravella ja que permet una entrada fixa de diners cada més a raó d’1 € per persona, i això ens dona certa seguretat) i també a través de les adopcions, ja que demanem una donació de 135 €. També venem en fires productes artesans fets pels voluntaris.

A més del que acabes de comentar, teniu altres recursos que us permeten cobrir les necessitats dels gats (menjar, sorra, etc)?

De vegades també fem recollides d’aliments i ens donen menjar, però realment el comprem gairebé tot nosaltres perquè ara fa com a mínim 3 anys que estem apostant per un pinso que es diu Feral Cats, fet a Madrid per gent que gestiona colònies felines, que ofereix una relació qualitat-preu increïble. Els nostres gats estan millor que mai des que mengen aquest pinso, que és extraordinari. A més, comprem llaunes, que també són pels gatets del carrer. Tot això ho paguem, com deia abans, amb els diners aportats pels socis, tot i que els voluntaris també fan moltes aportacions. Realment, som nosaltres el que ho paguem gairebé tot. No és que algú cobri sinó que, a sobre, som nosaltres els que posem diners per tirar això endavant.

Els menors d’edat poden anar a la protectora a cuidar els gats?

No, només persones de més de 16 anys. De vegades hem fet col·laboracions amb escoles, però ens hem trobat que no funciona gaire bé perquè els alumnes estan molt pendents del mòbil i nosaltres demanem molta responsabilitat. Però sí que és possible si una persona adulta ve amb un menor, perquè ja comptem que ella estarà atenta monitorejant-lo. 

Penseu que els gats estan millor a una protectora que al carrer, “lliures”? Per què?

Depèn del gat, perquè els que han nascut i han crescut al carrer estan molt millor allí, per molt dolent que sigui el lloc,  ja que de vegades viuen en deixalleries, entre la brossa. Fa pena tornar-los al carrer, però és casa seva i veus que es posen supercontents quan reconeixen que estan lliures, tranquils amb el que coneixen. Després estan els que apareixen en una colònia perquè han sigut abandonats o s’han perdut. Aquests estan espantats, els gats de la colònia no els deixen menjar i acaben prims, plens de ferides, produïdes per baralles, que es poden infectar i poden acabar fatal. Aquests no es troben bé al carrer i estarien millor en un refugi, encara que sigui temporal. No estaran bé si s’hi passen 3 o 5 anys, però si és poc temps i després van a una casa, llavors es sentiran bé perquè estaran segurs.

Una gata del refugi amb la marca a l’orella

Com hem d’actuar si trobem un/a gatet/a abandonat/da al carrer?

El primer que s’ha de fer és saber si és un gat abandonat o de colònia i, per a descobrir-ho, se li han de mirar les orelles, per si tenen la marca de gat de colònia o no. També us heu de fixar en com actua: si està tranquil i relaxat, és un gat de colònia. Però si està molt espantat, apartat en un racó i quan us apropeu se’n va corrents i està desorientat, veieu que no sap passar el carrer i va com un boig, segurament serà un gat perdut o abandonat. Si trobeu un gat que es deixa agafar, doncs el poseu en un transportí o motxilla i truqueu al 112 per a dir que heu trobat un gat a tal lloc; llavors us deriven a la Guàrdia urbana o a Help Guau (un servei de recollida d’animals). Però només el recullen si el gat està un lloc on es pugui agafar però no si s’ha de fer alguna captura especial.

Es pot donar de menjar a qualsevol gat que veiem pel carrer?

En realitat, legalment no, s’ha de tenir una autorització o l’acreditació que emet l’Ajuntament després d’haver fet un curs. Si et trobes un gat que necessita urgentment menjar, el millor és portar-lo a un veterinari.

Un gat del refugi a la part exterior

Esterilitzeu tots els gats?

Sí, ho intentem. De fet, excepte al barri de Bon Pastor a la resta de barris aquest tema està molt ben controlat. 

Com és la marca que porten els gats esterilitzats?

Hi ha diferents marques: alguna pot ser més triangular, altres un tall recte a l’orella, algunes són més rodones. Jo dic que és com un tatuatge, perquè diu si és o no un gat de carrer. També de vegades demanem als veterinaris que facin les marques una mica més grans, perquè si els gats són negres o atigrats o són tots família i s’assemblen molt, doncs costa molt diferenciar-los i les marques ens ajuden molt si les fan diferents. Això ens ajuda molt a l’hora de capturar per a esterilitzar-los, per poder reconèixer quins estan esterilitzats i quins no.

Què podria fer un/a adolescent per ajudar a difondre la vostra activitat?

Doncs entrevistar-nos va genial, perquè ens dóna a conèixer entre la gent jove, fent que siguin més responsables i que no abandonin els gats. A més, com tampoc tenim temps per fer xerrades a escoles (on de vegades, a més, l’atenció és molt dolenta), crec que és una súper idea això d’entrevistar-nos perquè, a mi, realment em treu molt poc temps.

Marian Garcia: “És molt gratificant ser voluntària”

Aquesta col·laboradora de la protectora DeGats explica la seva experiència com a cuidadora d’una colònia felina.

Quant fa que ets voluntària a DeGats?

Ara fa 2 mesos. Fa temps que els  vaig conèixer en una fira del barri i volia col·laborar amb ells, així que fa uns mesos vaig enviar-los un mail. Em van proposar ajudar-los a la colònia del club de tennis i vaig acceptar. 

Què fas com a voluntària?

Sóc cuidadora i alimentadora de la colònia amb altres 6 persones. Hi vaig un dia per setmana i netejo els sorrals, els espais, miro que els gats estiguin sans i tinguin menjar. I si es deixen, els faig mimos.

Quants gats hi ha a la colònia?

Ara són 8 gats, 4 d’ells són família i els altres els han anat introduint rescatats d’altres llocs.

T’agrada fer de voluntària?

Sí, és molt gratificant. Alguns gats són molt sociables i agraeixen que els cuidem. I d’altres, pobrets, no ho són tant, però a poc a poc van agafant més confiança.

Si voleu col·laborar amb DeGats, podeu contactar-hi a través de:

E-mail: degatsbcn@gmail.com

Instagram: @degats