Llibertat guiant el poble, Eugène Delacroix.
/

Les dones franceses revolucionàries exigeixen els seus drets

Davant les declaracions del diputat André Amar negant, en plena Revolució Francesa, els drets de la meitat de la població, diverses dones aixequen la seva veu…

Benvolguts diputats de la Convenció Nacional…

Per: Elena Carreras

Sóc Simone Godard i, davant les greus argumentacions del diputat André Amar, m’he vist obligada a respondre.

Les dones som una clau important i imprescindible en el funcionament de França, com hem pogut veure en la Revolució Francesa. Som tant capaces i fortes com qualsevol home i l’única diferència que pugui haver-hi entorn a la capacitat crítica i reflexiva entre un home i una dona només es deu a l’educació. Si se’ns priva d’aquesta, no es pot esperar el desenvolupament crític i reflexiu que es pot trobar entre els diputats, igual que si a un home se li eliminés la instrucció.

Des d’un principi vam defensar França, igual que vosaltres; vam alçar la veu i els punys per la falta de pa, igual que vosaltres; vam defensar l’honor del poble i l’adquisició de drets, igual que vosaltres. No entenc llavors per quina diferència ni raó vosaltres, els homes, podeu gaudir d’aquests drets mentre que a nosaltres no se’ns veu capaces per exercir-los.

Amb aquesta revolució hem fet un pas endavant, però no és un pas real si no ens inclou a totes.

Aquests articles dins la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà no són drets, són privilegis.

Si no els podem adquirir tots i totes, no són drets, són privilegis.

Si no representen a tot el poble, nosaltres incloses, no són drets, són privilegis.

Sense les dones no hi hauria revolució i seguiriem passant fam mentre uns quants es posen les botes.

Per tant, els drets per a totes o per a ningú.

Com diria la companya Claire Lacombe: “Als nostres drets hi ha els drets del poble, i si se’ns oprimeix haurem de posar resistència a l’opressió.”

Atentament, Simone Godard

Carta per al Sr. André Amar

Per: Marc Luna

Jo, Aurora Gautier, dona casada amb Lucas Gautier i defensora de la revolució, no entenc per què els homes com el meu marit poden participar en el procés de creació d’un nou món mentres ens deixeu, tant a mi com a moltes altres dones, fora d’aquesta causa només per ser d’un altre sexe, per ser les portadores de la fertilitat.

Crec profundament que aquests motius vostres no són acceptables. Vosaltres voleu aconseguir una societat igualitària, on tots tinguem els mateixos drets i ningú tingui privilegis, però no podeu acceptar que les dones participem en actes polítics, que donem les nostres opinions o que actuem per a fer el mateix que vosaltres: aconseguir una societat on puguem tenir drets inalienables.

El que esteu fent és un acte irònicament absurd: esteu protestant i acabant amb tots aquells que s’oposen a la vostra llibertat, però ens negueu aquesta mateixa llibertat a nosaltres, les dones, replicant els actes del rei que voleu destronar. Així doncs, aquesta carta és per a mostrar-vos la nostra perspectiva respecte del que esteu fent contra les dones, i per transmetre-us el nostre pensament: som la part de la població fèrtil, sí, però això no ens priva dels dots de la reflexió, la seriositat i la capacitat de pensar en “idees elevades”, com vosaltres assegureu.

Som dones, podem criar fills i filles, o no fer-ho si així ho decidim, criar i educar les noves generacions, i al mateix temps seguir pensant i ajudant a construir una nova societat com iguals dels homes.

Espero que vostè, Sr. Amar, sigui capaç d’entendre que nosaltres també podem.

Atentament,

Aurora Gautier, una dona revolucionària.

Petició a André Amar

Per: Ona Solanich

Senyors diputats de la Convenció Nacional,

Els escric per a fer-los una petició. Soc Chloé Durand i els haig de parlar d’un tema molt important, el qual sempre eviteu, cosa que ha de canviar.

Com he pogut comprovar, la meva última petició no els va semblar coherent, així que espero que aquesta sí que els faci el pes. Ja som moltes les que volem sortir de la cuina, deixar de fer el que els homes sempre ens heu manat; volem votar, participar en política, així com fer feines públiques i ocupar càrrecs de més importància. No ens podeu privar de totes aquestes coses només perquè vam néixer dones. I si això no us convenç, deixeu-nos almenys tenir drets, perquè els homes i les dones som iguals i tenim les mateixes capacitats. Déu sempre ha dit que tots som iguals, així que no voldreu pas anar en contra de la seva voluntat, oi?

Llavors, senyor Amar, li demano de bona voluntat que afegiu les paraules “dona” i “ciutadana” a la Declaració de Drets.

Ben mirat, no us demano tant: l’únic que vull, i volem, és ser lliures, ser escoltades, que la nostra opinió compti i que no es doni per fet que només servim per a les tasques de la llar.

Atentament, Chloe D.

Correspondència de la Societat de Dones Republicanes Revolucionàries cap als diputats montagnards

Per: Nicolás Bellostas

París, 18 d’abril de 1793

Sobre l’incident del 14 d’abril: des de la nostra organització exigim unes disculpes públiques per part de cadascun dels membres del Partit Montagne el pròxim 22 d’abril, és a dir, a la imminent reunió de l’Assemblea Nacional. Li agenciem la responsabilitat a vostè, monsieur Danton, a causa de la claredat mental que mostra en comparació amb alguns dels seus companys i per la cortesia que diverses dames del club li atribuïm, de fer arribar als seus camarades el susdit missatge, confiant en la seva persona per a complir aquesta missió.

Arribats a aquest punt serà necessari esplaiar-se sobre l’incident i argumentar les raons concloents que ens han portat a protestar i exigir tan enèrgicament unes disculpes. Veurà, l’assumpte en qüestió és de relativa senzillesa: es tracta del discurs pronunciat per un dels diputats del seu grup, monsieur Amar, i de les subsegüents burles i paraules malsonants. A part que l’esmentat discurs fos neci i fal·laç, va ser en definitiva humiliant per a cadascuna de les dones presents i, com és obvi, part de les nostres representants va alçar una raonada queixa davant semblants paraules. La que va mostrar més ímpetu va ser la nostra amiga Pauline Léon, que va sostenir una impecable tesi contra-argumentativa que va ser resposta amb greuges de tota mena. Ens agradaria que llegís el resum d’aquest raonament per a demostrar-li com de basta va ser la reacció de la majoria de diputats. Diu així: “L’home no viola la praxi i teoria revolucionària en desfer els termes d’igualtat de drets i llibertats en privar d’aquests a la meitat del gènere humà? Com pot ser que vostès, fills de la llum i la innovació, advoquin amb tanta vehemència la mare naturalesa, aquella que va posar als alfes, després als líders i finalment als reis? Neguen que la llibertat sigui un propòsit total humà, ergo, artificial?”

Desproveïts de l’àgil maièutica empleada els diputats van començar a vociferar absurds càntics i arguments, la gran part d’ells sostinguts per un fi fil de premisses contradictòries i de caràcter eclesiàstic. Comprenem que puguin semblar avantguardistes les propostes plantejades, no obstant això, continua sent dement com es van acollir aquestes. Creiem, monsieur Dalton, que vostè és un home culte i que comprèn la bellesa i necessitat de la figura femenina en la política actual. També li recordem no sols a vostè, sinó a tot el club Montagne, que quan ens ataquen només s’estan mossegant la cua, s’equivoquen d’enemics. La República Francesa necessita un govern unit, fort i popular, i, per molt que els desencanti la idea, les dones són, seran i han estat part del mateixl. Deixin a un costat el ressentiment arrelat i el sentimentalisme infantil propi de l’honor masculí, i unim-nos per a combatre a l’enemic real de França.

Salutacions,

Societat de Dones Republicanes Revolucionàries

* Aquests textos són exercicis de recreació i empatia històriques realitzats en el marc de la matèria d'Història contemporània de 4t de l'ESO amb l'objectiu de contribuir a la reflexió crítica sobre el paper de les dones a la Revolució Francesa (1789-99), on per primer cop la població femenina es va organitzar de forma col.lectiva per a reclamar els seus drets polítics. 

Redactor junior

close