Mireia Giménez, de Junior Report, critica els discursos d’odi en una xerrada a l’Alzina

La periodista explica als redactors de la revista digital els conceptes de desinformació, fake news i discurs d’odi a través d’exemples reals

Mireia Gimenez, periodista de Junior Report

Fet per: Redacció

El passat 4 de novembre, la periodista de Junior Report Mireia Giménez Allepuz va realitzar a l’Institut l’Alzina una xerrada titulada “Desinformació, discurs d’odi i ètica periodística” per tal que els alumnes de tercer de l’ESO que conformen la redacció de L’Alzina Report entenguessin millor aquests conceptes de total actualitat. Més que una xerrada, va ser una classe dinàmica on els alumnes de la matèria de revista digital van poder participar i donar la seva opinió.

En aquest sentit, per parlar del codi deontològic Mireia Giménez va començar la seva intervenció referint-se als conflictes d’interessos, concepte que va explicar amb un “roleplay” interactiu que simulava una escena en la qual un dels alumnes era el director d’una empresa de roba i l’altre, el directori d’un diari que ofereix l’empresari publicitar-se a les seves pàgines per 100.000 euros.

A partir d’aquí el que va fer la periodista va ser preguntar als estudiants el següent: Què farien si el diari descobreix que l’empresa té els treballadors en condicions lamentables. Des de l’ètica periodística, la capçalera hauria de publicar un article explicant-ho, va assegurar Giménez, però si ho fa, tindrà una pèrdua econòmica perquè segurament l’empresa deixarà de publicitar-se a les seves pàgines, i és aquí on entra el conflicte d’interessos.

A continuació, la periodista va parlar sobre la implementació d’una funció a la xarxa social del president dels Estats Units Donald Trump, Truth Social, que consisteix a bloquejar els continguts que l’usuari no vol veure. Això provoca que es rebi un únic tipus d’informació, opinió omperspectiva dels fets i per tant divideix i polaritza encara més les persones.

Pel que fa als discursos d’odi, Mireia Giménez va posar diversos exemples, com quan Trump va mentir en una entrevista ja que va acusar els immigrants d’una ciutat anomenada Springfield de menjar-se els gossos i gats dels veïns. La periodista va explicar que això és un discurs d’odi perquè els va assenyalar sense motius ni fets reals, simplement per fer quedar malament els immigrants, desafavorir-los i que la gent el votés a ell, i no a l’altre candidat, a través d’un discurs populista que crida l’atenció de molts espectadors.

També va donar altres exemples, com el d’una piulada que va fer Trump al 2020 on assegurava que Biden, el seu rival a les presidencials, havia mort i que eren clons seus els que el suplantaven.

Un altre cas utilitzat per explicar com funcionen els discursos d’odi va ser el de Torre Pacheco. En aquest, va haver-hi molta desinformació ja que, segons va explicar la periodista basant-se en les investigacions d’entitats de verificació com Maldita.es, el video en el qual suposadament uns magrebins pegaven a un avi era fals (es tractava d’una agressió a una altra persona i en un lloc diferent, no a Torre Pacheco), difonent-se així informació falsa.