Per: Laia Garcia, Lia Gaspa i Marc Sumoy
Quan els europeus van decidir començar a expandir el seu territori, ho van fer als continents no industrialitzats o amb menys recursos per a defensar-se, com Àsia i Àfrica. Els britànics van ser dels primers en tenir aquest pensament i aquesta idea de crear un imperi. Gran Bretanya va ser un dels més grans, i juntament amb altres països europeus, es va repartir Àfrica com si fos un pastís. Entre aquests països hi havia França, Portugal, Alemanya, Rússia, Espanya i alguns més. Van fer el mateix amb la Xina i altres països d’Àsia. La Xina va resistir durant un temps, oposant-se a l’entrada comercial dels europeus, però després de dues guerres van haver de cedir. Al Japó, Mutsu Hito va veure que, si no s’industrialitzaven, els passaria el mateix.
Per justificar tot això van dir que els africans (i altres pobles) eren inferiors i que necessitaven ser civilitzats. Van crear la imatge de què eren animals perquè, segons deien, eren més semblants als micos, deshumanitzant-los. Van imposar la religió i cultura europees, els van explotar i maltractar, però, és clar, com estava “justificat”, van quedar bé, com si els estiguessin ajudant (civilitzant). La publicitat racista els va ajudar a ferr-ho, i a l’actualitat encara se’n pot trobar.
El racisme ha disminuït molt, però encara no ha desaparegut. Hi ha empreses que encara fan publicitat racista, però de manera més subtil. Hi ha molts prejudicis cap a la gent que no és de “raça” blanca, encara que siguin inconscients. Fins i tot hi ha gent negra (racialitzada o de qualsevol “raça” no blanca) que creu que ser blanc vol dir ser superior o ser més atractiu. Això passa sobretot en els nens, ja que són més vulnerables a l’hora de creure o de ser afectats per la publicitat o els comentaris racistes.
Lia Gaspa Vivas
El racisme, tot i que ha existit des de fa molt temps, està extremadament lligat amb l’imperialisme.
Al segle XIX, quan la necessitat d’expansió de les potències europees estava en el seu punt àlgid, els europeus van fer ús d’una sèrie de pensaments i creences àmpliament esteses per justificar (d’una forma paternalista, molts cops) la colonització dels continents africà i asiàtic.
No fa falta anar-se’n al s. XIX, ja que, com he dit abans, el racisme existeix des de ben començada la civilització com a tal (sempre hi ha hagut distincions, prejudicis i discriminació contra ètnies pel seu origen). Per exemple, els castellans, ja al segle XVI, a Amèrica Llatina, van imposar un sistema de castes, en el qual la jerarquia anava des dels de pell més clara (majoria europeus), que tenien més drets i privilegis, fins a les persones de pell més fosca, els quals gairebé vivien marginats.
Però més trist és, en qualsevol cas, el suport de premis Nobel a aquesta causa. A part de ser una clara forma de pensar, molts científics confirmaven aquestes creences afirmant que els negres s’assemblaven més als micos que no pas als blancs/europeus.
De racisme, en l’època de l’imperialisme, n’hi havia de molts tipus. Alguns pensaven que era missió dels europeus, que segons es deia eren els més avançats tecnològica i culturalment, qui havien de portar la civilització als incivilitzats i salvatges africans. Moltes d’aquestes persones tenien una visió paternalista dels africans, com de “pobrets!”, pensant-se que era el seu deure colonitzar-los. Alguns altres simplement pensaven que eren inferiors i que els blancs eren la “raça” superior.
Al llarg del temps, aquest racisme s’ha mantingut i promogut en la publicitat, per exemple. Això porta a què, encara avui dia, hi hagi prejudicis cap a persones racialitzades.
En conclusió, el racisme ha estat una excusa per a l’expansió de l’imperialisme, que busca poder, matèries primes, recursos i control d’uns països sobre altres.
Marc Sumoy Pluvinet
Hi ha molta relació entre l’imperialisme i el racisme actual. Des d’un principi s’ha cregut que la “raça blanca”, l’europea, és superior a les altres. A l’imperialisme es van repartir Àfrica, la Xina i altres territoris sense pensar en les persones que els habitaven i ho feien per tenir més territoris i per ser més forts tant política com econòmicament. Explotaven la gent fent-la treballar per exportar els productes agrícoles que cultivaven cap a Europa i també els recursos minerals que tenen a Àfrica, ja que és un continent molt ric en matèries primeres.
Tot això no ha canviat molt, ja que moltes regions d’Àfrica encara són controlades per països com França. Les persones que tenen poder segueixen sent iguals, sempre volen més, com expandir-se, ser més potents política i econòmicament.
Continuem explotant molts països, i es podria dir que els africans encara són els nostres “esclaus”, ja que continuem fent-los treballar perquè portin coses a Europa. I, per exemple, a països d’Àsia moltes marques de roba, algunes espanyoles (com Zara) tenen les fàbriques allà explotant la gent, pagant-los sous de misèria.
Com a conseqüència del repartiment d’Àfrica, hi ha molts problemes entre regions, ja que, quan a Alemanya (a la Conferència de Berlin de 1885), molts països d’Europa es van repartir Àfrica, no van pensar en els pobles indígenes, és a dir, es van repartir el continent amb un regle, sense pensar en els pobles que eren amics o enemics. Llavors, moltes regions enemigues van quedar en un sol país. Per això, actualment hi ha molts conflictes tant entre pobles i regions d’un mateix país com entre estats.
Hi ha racisme per tot arreu: als instituts, al carrer, a l’hora de buscar treball i pis, etc. És una actitud molt present i molt injusta, però tinc l’esperança que algun dia això canviarà.
Laia Garcia Parrado
