La intervenció militar a Veneçuela del passat 3 de gener pot tenir riscos a escala mundial com, per exemple, que Estats Units torni a violar les lleis internacionals, fent el que Trump digui, de forma que es desencadeni una cadena d’atacs militars en contra de presidents o països que, segons ell, siguin “un perill” per als Estats Units. Això podria provocar inestabilitat al planeta, ja que Trump seria una amenaça per a qualsevol país amb idees contràries a les seves. I en el cas del país atacat, el més probable és que el president dels Estats Units l’ataqui per aprofitar-se del que a ell li interessa del territori, ja siguin recursos materials, el lloc geoestratègic que ocupa…
Pel que fa a la població del país atacat, podria tenir-hi un gran impacte, ja que suposaria inseguretat dels seus ciutadans i inestabilitat de l’Estat, de manera que aterraria la por al país. En resum, Trump podria desenvolupar una cadena d’operacions militars amb l’objectiu d’aprofitar-se del que vulgués del país, provocant així caos a escala mundial, no només nacional.
Pablo Escobosa
El militarisme és riscós, sobretot per a la població. Una acció com aquesta pot provocar morts a gran escala, a més de destrossar gran part dels habitatges i infaestructures. També pot causar que el país atacant vulgui agafar part dels recursos del país atacat, deixant-lo desestabilitzat econòmicament i, per tant, en situació de pobresa extrema. En conseqüència, hi hauria encara més morts i, com si fos poc, aquesta acció podria convèncer altres països de fer el mateix, o com a mínim posar-los en estat d’alerta màxima. En el cas que el país tingui aliances, la cosa es complicaria encara més, ja que altres països s’hi afegirien, provocant més morts. També la situació podria escalar a l’ús de bombes nuclears, en la qual gairebé moririen tots, literalment: els països no implicats serien afectats per la radiació, problema que tardaria molts anys a desaparèixer.
En definitiva, si els països segueixen sense fer res mentres poden, el país atacant acabarà “menjant-se” el món. Això em recorda un conte que s’assembla molt a la situació:
Les boles de colors:
En una societat on els països són representats per boles de colors, un día la bola blava va decidir menjar-se la groga. La negra no va dir res. L’endemà, la bola blava es va menjar la bola taronja, i la bola negra va seguir sense dir res. Un dia, la bola negra es va adonar que ja no hi havia més boles; la bola blava s’hi va apropar i se la va menjar, de manera que només va quedar la blava.
Aquesta història s’apropa molt al concepte del que será el futur del nostre planeta. Malgrat això, tu, des de casa, pots ajudar a la causa antimilitarista participant en manifestacions pacífiques, en campanyes en línia o signant peticions per promoure la pau. Et pots unir a grups com Amnistia Internacional, compartir informació a les xarxes i votant per líders dialogants. Cada acció compta per evitar que una “bola blava” ho domini tot i així preservar un món en harmonia. La pau comença amb nosaltres!
Cristian Adriano Bulete
