Relat en xarxa: Una noia normal

Ser la petita està sobrevalorat. La gent parla per parlar. Parla sense saber el pa que s’hi dona, tothom creu que la més jove de casa és la mimada, la consentida, l’aviciada… I un rave! Potser al segle passat era diferent, però al segle vint-i-u la situació està fumuda. Ser la petita és una autèntica desgràcia i la Ru n’està tan convençuda que es tatuaria la frase al cul. Però té prohibit fer-se tatuatges perquè «només» té quinze anys; a més, tot i que va en contra de la moda, li fa mandra patir, ni que sigui una estona, per pintar-se la pell.

La Ru és del morro fort i s’enrabia sovint. Quan ho fa prem fort els ulls, durant dos segons deixa de respirar i envermelleix, i els seus dos germans grans es peten de riure i exclamen a cor un «bum!» que la fa enrabiar encara més.

Ser la petita, tenir quinze anys i dos germans de dinou i disset és una feina dura. Sí. Ja sap que hi ha feines més dures, com la de miner, o la de cobradora de peatge d’autopista, però la seva situació és d’allò més galdosa. Perquè als dos germans (germans «masculins», no s’oblida de recalcar la Ru) s’hi han de sumar un pare maniàtic i una mare xerraire compulsiva.

Una noia N.O.R.M.A.L., d’Anna Manso (Editorial Cruïlla, 2022).

Farta de ser la petita de la família, un dia la Ru va decidir agafar el telèfon i posar-se a fer un vídeo per pujar-lo a la seva xarxa social preferida queixant-se de ser la germana menor. “Ser la petita és el pitjor i està sobrevalorat. Estic farta. Tot el món pensa que ser la petita de la família és el mateix que ser la gran, però em neguen quasi tot el que vull fer perquè per ells continuo sent la bebé. Sempre sóc jo el centre de burla a casa i mai prenen la meva opinió seriosament.”

En acabar de pujar-lo, va anar-se’n a dormir.

L’endemà, mirant l’hora, va adonar-se que el vídeo s’havia fet viral. Tenia 2 milions de visualitzacions. La Ru estava molt emocionada perquè mai un vídeo seu s’havia fet tan viral, però, tot i això, havia de seguir amb la seva vida. Va baixar a esmorzar i va marxar a l’institut. 

Quan va arribar va notar que la gent la mirava més del normal, i que parlaven d’ella i amb ella més sovint. A la primera classe, va seure al seu costat la Laia, la noia més popular de l’institut, que, per primera vegada, li va dirigir la paraula a la Ru.

Quan van acabar les classes, la Ru va marxar a casa amb moltes ganes de fer un altre vídeo. Va dinar amb els seus germans i després va anar a l’habitació a gravar més vídeos.

Al final es va decidir per penjar-ne un on es queixava del seu germà gran i que deia: “Estic cansada que sempre em tractin com si no sàpigues res, el meu germà gran es creu que no sé fer res i em tracta d’inútil. Tant de bo no m’hagués tocat viure en aquesta família”.

Després de penjar aquest vídeo, se’n va anar a dormir com sempre.

L’endemà, la va despertar el so d’una trucada al mòbil; era la seva mare i semblava molt preocupada i desesperada:

-Filla, has de venir a l’hospital. El teu germà ha tingut un accident de moto i sembla greu.

-Com? Què m’estàs dient?

-El Rufus, el teu germà gran, ha tingut un accident amb la moto aquesta matinada. Encara no se sap quina ha estat la causa de l’accident.

-Però està bé?

-No ens han informat encara del tot, però ens han dit que tot apunta que l’hauran d’operar, ja que s’ha fet un cop molt fort a les costelles.

Després d’aquesta notícia la Ru es va quedar molt preocupada pel seu germà i es va dirigir a l’hospital. Quan va arribar va veure a la seva mare plorant, i va ser llavors quan es va adonar que el seu germà no havia sobreviscut a l’operació.

Després de pensar-ho durant una bona estona va recordar el vídeo que havia gravat, on havia dit que tant de bo no li hagués tocat viure en aquella família, i la idea que la mort del seu germà hagués estat a causa d’alguna persona que havia vist el vídeo la va terroritzar.

Continuarà… Creixen Terrassa Report

Redactors Juniors

, , , , ,
close