La violència és la principal causa de l’arribada de població salvadorenya a Catalunya
Per: Ivan Egido i Eloi González
La migració ha estat sempre un tema controvertit en la societat d’avui en dia. No és res de nou que arribi gent d’altres països en pitjors condicions, fins i tot de manera il·legal, però segueix passant i sembla que no trobem una solució. La gent que arriba d’altres països de forma legal pot tenir diversos motius pels quals canviar el rumb de la seva vida, però normalment les persones que travessen fronteres il·legalment ho fan per necessitat.
Milions de persones segueixen migrant avui en dia, deixant enrere les seves vides. Podem pensar que ho fan convençuts que trobaran un futur millor, o que almenys no dubten que el que deixen enrere no era suficientment bo. Però cap la possibilitat que, després d’abandonar el seu país, els immigrants es penedeixin de la seva decisió, ja que no troben les condicions que buscaven, o -és una trista realitat- mai arriben al destí que volien.
L’exposició muntada durant el mes de novembre al vestíbul del nostre institut, l’Institut l’Alzina, mostrava i ens donava a conèixer l’ASCAT (Associació de Salvadorenys i Salvadorenys a Catalunya) a través d’imatges de persones d’aquest petit país d’Amèrica Central i frases contundents sobre la migració i les experiències personals d’aquesta gent.
Coincidint amb l’exposició, alguns membres de l’associació van venir a l’Institut l’Alzina a fer una xerrada a alguns alumnes de 1r de Batxillerat i de 4t de l’ESO per fer-los saber la seva funció, explicar-los les seves experiències com a immigrants, i conscienciar l’alumnat que NO ho fan per gust, sinó per necessitat, i que se’ls ha de tractar i rebre amb empatia.
La xerrada va ser impartida per dos representants de l’associació: Maria Elena Enríquez i Martín Núñez, que ens van reunir a la biblioteca de l’institut i ens van presentar la seva entitat. ASCAT és una associació de salvadorenys que vetlla per la integració d’immigrants a Catalunya. Principalment està dirigida a salvadorenys o a gent de la zona del Triangle del Nord (Honduras, Nicaragua i Guatemala), però realment tothom pot adreçar-se a ella.
Maria Elena va ser co-fundadora, fa ja més de 20 anys, d’aquesta associació sense ànim de lucre, situada al Prat del Llobregat, amb la finalitat d’ajudar els immigrants a adaptar-se a Catalunya. El seu propòsit és que la gent sola se senti acollida i tingui major facilitat per trobar feina, així com una llar el més ràpidament possible. És important saber que ningú de l’associació cobra, és a dir, que el treball és totalment voluntari. Disposen d’un centre cívic on realitzen activitats de dansa i cant, fan xerrades, i organitzen esdeveniments com partits de futbol entre salvadorenys o gent de l’associació.
Després de la xerrada, en la qual es van projectar uns quants vídeos sobre gent atesa per l’associació, alguns alumnes vam voler fer-los preguntes més personals sobre la seva experiència.
Abans d’explicar les seves vivències, i les conseqüències que va tenir per ells deixar enrere el seu país, cal explicar les causes del procés migratori. El Salvador és un petit país d’Amèrica Central. És l’únic d’aquesta regió sense costa a l’Oceà Atlàntic, té entre 6 i 7 milions d’habitants i es troba en greu crisi.
Les condicions de vida per a una habitant promig del Salvador són molt dolentes. Com comenten els entrevistats, el govern i l’estat estan plens de corrupció, i les bandes dominen els pobles i ciutats. https://www.unicef.org/es/historias/infancias-robadas-la-violencia-de-las-pandillas-en-el-salvador
La droga que ve de Colòmbia i d’altres països d’Amèrica del Sud passa per El Salvador en el seu camí cap als Estats Units, per tant, hi ha una gran influència i importància del tràfic d’estupefaents. Això només fa que portar problemes, ja que el govern no regula aquests afers, ni penalitza als traficants. És per això que les bandes que disposen d’armes i drogues tenen atemorida la gent del país, ja que maten i retenen les persones sense cap tipus de remordiment. Els obliguen a comprar droga i demanen diners, que els ciutadans es veuen obligats a donar si no volen ser assassinats. https://historico.elsalvador.com/historico/619549/el-salvador-tiene-la-tasa-mas-alta-de-homicidios-en-region-segun-naciones-unidas.html
Davant d’aquestes condicions de vida, els xantatges i la por que viu en el cos dels ciutadans, molts d’ells intenten anar a un altre país en busca d’una millor vida.
“El govern i l’estat estan plens de corrupció, i les bandes dominen els pobles i ciutats. La droga que ve de Colòmbia i d’altres països d’Amèrica del Sud passa per El Salvador en el seu camí cap als Estats Units, per tant, hi ha una gran influència i importància del tràfic d’estupefaents.”
La majoria d’emmigrans de El Salvador van a parar als EUA, però aquí ens centrarem en les experiències de Martín i Maria Elena, les persones que ens van fer la xerrada.
Marxar del seu país no va ser fàcil per cap dels dos. Ningú vol deixar el seu país voluntàriament. Normalment la gent sent estima i orgull cap a la seva nació i cap a la seva terra. Tampoc volen deixar enrere la seva gent i les seves tradicions. Però davant d’unes condicions tan dolentes, molta gent es veu obligada a abandonar tot allò que estima, i arriscar-se a viure una nova vida.
Els ponents van explicar que els salvadorenys creuen que la gent que emigra a Catalunya de seguida s’enriqueix i guanya molts diners, vivint en condicions esplèndides. Però, com us imaginareu, això no és així. Aquí, amb prou feines els joves que acaben els seus estudis troben feina, així que la situació es complica encara més per la gent que arriba des d’altres països sense els papers necessaris per viure-hi. Per aquesta raó, la gent que arriba de El Salvador (per exemple) en general no pot fer feines ben remunerades, ja que no tenen el permís de treball i moltes vegades han de treballar “en negre” fins que regularitzen la seva situació.
Les condicions de vida a Catalunya segurament seran millors que les del país de procedència d’un immigrant, però això no impedeix que sigui difícil guanyar diners.
Com ens expliquen Martin i Maria Elena, els va costar molt trobar feina, i la que trobaven era normalment física i mal pagada. A més, els lloguers són molt cars i costa trobar gent amb la qui compartir pis, ja que coneixen poques persones aquí.
Martín resumeix com és el canvi de El Salvador a Catalunya: “Vives con la incertidumbre de no saber si en el otro país vas a tener las condiciones que quieres. Dejas a tu familia entera, amigos y tus costumbres. Todo en busca de unas condiciones mejores. Hay que espabilarse en el nuevo país y hacerse un hueco en la sociedad. Costó mucho encontrar trabajo, y cuando lo encuentras no tienes sueldos muy elevados. Son trabajos mal pagados y físicos que la gente del país no quiere realizar, y la gente que ha emigrado lo realiza por pura necesidad.”
No obstant això, les bandes de El Salvador creuen que les persones que han abandonat el seu país i han emigrat a un altre, automàticament disposen de molts diners. Això fa que les bandes extorsionin les famílies dels migrants i els demanin diners. Si aquests no arriben a les seves mans, les bandes són capaces d’utilitzar la violència, i fins i tot d’acabar amb la vida de la gent. És el cas de Maria Elena, ja que quan va arribar a Espanya les bandes van fer xantatge a la seva família que romania a El Salvador, i 9 anys després van matar la seva mare.
Les bandes de El Salvador creuen que les persones que han abandonat el seu país i han emigrat a un altre, automàticament disposen de molts diners. Això fa que les bandes extorsionin les famílies dels migrants i els demanin diners. Si aquests no arriben a les seves mans, les bandes són capaces d’utilitzar la violència, i fins i tot d’acabar amb la vida de la gent. És el cas de Maria Elena, ja que quan va arribar a Espanya les bandes van fer xantatge a la seva família que romania a El Salvador, i 9 anys després van matar la seva mare.
Per això, Maria Elena es penedeix d’haver emigrat del seu país. Tot i que a Catalunya ha viscut en bones condicions i aprecia la tranquil·litat amb la qual pot anar pel carrer, té el dubte de què hagués passat si no hagués abandonat la seva llar. Sap que les condicions a El Salvador són molt pitjors que aquí, però quan va abandonar el seu país va deixar enrere els seus pares, germans i amics. També els seus costums, tradicions i vivències. Diu que deixar enrere tot això és molt dur, i que, tenint en compte que es va sentir culpable després de la mort de la seva mare, creu que si pogués tornar enrere el temps, es quedaria a El Salvador.
Martín, en canvi, no es penedeix d’haver vingut a Catalunya, ja que el seu fill estava amenaçat de mort. La banda local no el deixava sortir fins que els pagués certs diners. Per això va fugir de la localitat on vivien, per no tornar. Probablement el seu fill hagués viscut reprimit o l’haguessin matat, i per tant té molt clar que la seva decisió va ser bona.
Per concloure amb l’entrevista, els integrants d’ASCAT van respondre algunes preguntes més personals, per tal de comparar les dues societats, la salvadorenya i la catalana.
Pel que fa a les coses troben a faltar del seu país, deixant de banda els estímuls més personals, tots dos afirmen que el menjar de El Salvador els agrada més que el de la dieta mediterrània, i que és bastant diferent. També ens van dir que la gent d’allà és més festera i que les festes tradicionals són més divertides i “més currades”. Així mateix, ens van comentar que allà el clima és més regular i més calorós, i que aquí, a l’hivern, fa un fred que allà no coneixen.
Per altra banda, un tema que ens va semblar molt curiós és el de l’avortament, ja que a El Salvador les dones que avorten s’enfronten a 40 anys de presó. https://www.eldiarioar.com/latinoamerica/morena-herrera-activista-derecho-aborto-salvador-obligado-reconocer-equivoco_128_8554095.html
És totalment il·legal avortar, encara que hagi estat degut a una violació. Maria Elena i Martín diuen que és per la influència del catolicisme, molt inculcat en l’estat, el govern i la societat. Per això, afirmen que si hi hagués un referèndum sobre la legalitat o no de l’avortament, tot i que ells votarien a favor, els resultats serien abundants a favor del NO, ja que la gent és molt creient i la Bíblia i els manaments catòlics van en contra. De fet, comenten que fa temps ja es va fer un sondeig en el qual va sortir gairebé un 95% de NO davant la legalització de l’avortament.
A El Salvador les dones que avorten s’enfronten a 40 anys de presó. És totalment il·legal avortar, encara que hagi estat degut a una violació. Maria Elena Enríquez i Martín Núñez, membres d’ASCAT, diuen que és per la influència del catolicisme, molt inculcat en l’estat, el govern i la societat.
Per finalitzar l’entrevista volem citar una frase de Maria Elena Enríquez, que quan va arribar l’any 1989 es va fixar unes metes que no ha pogut completar: “Los sueños a veces se truncan y no salen como uno se lo espera” es refereix a les expectatives que ella tenia sobre la vida a Espanya, ja que la imaginava una mica millor i creia que tot seria més fàcil i que trobaria treball més ràpidament, però no va ser així.
