Integrants de L’Alzina Report i d’altres redaccions escolars participen en una roda de premsa amb l’alcaldessa de Barcelona
El passat 31 de maig dos redactors de L’Alzina Report van assistir a un acte a l’Ajuntament de Barcelona que va reunir diverses redaccions de la Ciutat Comptal i de la zona metropolitana de Barcelona que formen part del projecte de revistes digitals escolars de Junior Report. Els diferents redactors i redactores, asseguts en rotllana, van fer-li preguntes a l’alcaldessa en relació a temes com la participació de la juventut en la vida política, les problemàtiques de l’habitatge i el medi ambient a la capital catalana o les dificultats de combinar la vida personal amb un càrrec com el d’alcaldessa.
Com s’assegura al jovent des de l’Ajuntament que en un futur podrà viure als barris de Barcelona sense haver de marxar per culpa dels preus?
Estem fent i farem tot el que estigui en les nostres mans per lluitar contra l’especulació, un problema que no només és de Barcelona, sinó de totes les ciutats. L’any 2015, quan vam entrar (a l’Ajuntament) ens vam trobar amb una bombolla immobiliària, i ja vam veure que després hi hauria una bombolla del lloguer. Estem fent tot el possible per parar aquest problema, construint més habitatge públic que mai i fins i tot posant multes als especuladors, que han arribat a denunciar-nos per això. Tot l’anterior perquè creiem que els barris sense gent no són ciutat.
El preu del lloguer mitjà a Barcelona és actualment de 918 €. Comparant-lo amb el de l’any 2014, quan era de només 690 €, què creus que ha provocat aquesta escalada de preu en menys d’una dècada?
El problema és l’especulació, que no és problema de fa una dècada sinó d’ençà que la democràcia va tornar (a l’Estat espanyol). Les lleis no les fan els ajuntaments sinó l’Estat, i aquí s’ha posat catifa vermella als especuladors. Als bons empresaris que volen rehabilitar edificis i oferir preus de lloguer accessible se’ls posen molts impostos, però les grans empreses especuladores quasi no en paguen, i això és un escàndol democràtic.
La zona de baixes emissions és efectiva, però des de l’Ajuntament s’està pensant a reduir les emissions del port de la ciutat, les quals són de 2,8 tones de CO₂ anuals, o sigui, cinc cops més que les que emten els vehicles automobilístics?
Això és una confusió; és clar que el port genera emissions, però no més que els cotxes, que són els que més contaminen, amb diferència. Això no significa que ens resignem amb la contaminació que genera el Port de Barcelona, i per això s’està electrificant. També ens plantegem que el port posi límits als creuers, donat que el 40% solament es queda 4 hores a la ciutat i això genera poc impacte econòmic per la ciutat. Però el port el controla la Generalitat, no l’Ajuntament, i per aquesta raó hem demanat una taula conjunta, per parlar-ne.
Amb la implementació de les targetes t-mobilitat s’han de renovar moltes parades de metro, busos i trens. Quina inversió representa això? Quant de temps trigarà a estar implementada a la zona metropolitana de Barcelona?
L’Ajuntament no controla el 100% de la t-mobilitat. Hem de saber que, del total dels recursos públics, l’Estat controla un 50%, les Comunitats Autònomes, un 40% i els ajuntaments només un 10-12%. Pel que fa a la t-mobilitat en concret, un 25% pertany a l’Ajuntament i un 50% a la Generalitat. Nosaltres estem d’acord amb la filosofia de la t-mobilitat, però hi ha coses que no funcionen bé; per exemple, es volia privatitzar la gestió de les dades de la tarjeta, però nosaltres no hi vam estar d’acord i es va tirar enrera i això va retrassar la implementació. L’any 2023-24 s’hauria d’acabar d’implementar.
Quina ha sigut la vostra proposta per canviar els contenidors de la ciutat? I per què heu decidit substituir-los per uns de nous? Què ofereixen aquests que no tenien els altres?
Els contenidors no els posa directament l’Ajuntament, sinó que ho fan quatre empreses privades. El pressupost de neteja és en el que més gastem, específicament el 10% dels 3.200 milions de pressupost anual. Cada deu anys es renova el contracte de neteja i aquí és on entren els nous contenidors, que són més baixos per facilitar la visibilitat dels vehicles i així evitar accidents automobilístics. Els contenidors antics es reciclen i es fan servir en d’altres ciutats.
Per a tu quin és el canvi més necessari perquè Barcelona sigui una millor ciutat?
A mi no m’importa ser igual que d’altres ciutats, el que vull és que Barcelona sigui una bona ciutat pels seus habitants. Sincerament, m’agradaria aturar l’especulació immobiliària, lluitar contra la contaminació, reduir la presència de cotxes perquè l’espai públic sigui de la ciutadania… En aquest sentit, Barcelona està fent un gran canvi i la gent està encantada amb l’espai públic de qualitat per tothom. En un context de creixement de l’extrema dreta hem de reforçar els nostres valors de feminisme i lluitar contra els discursos d’odi.
Consideres que des de l’actual plantejament del sistema educatiu se’ns permet als joves formar-nos d’una manera crítica?
Jo reconec molt a la comunitat educativa, i crec que la conec bé. Els meus dos fills van a la pública i com a alcaldessa prioritzo visitar les escoles. Aquí tenim una gran tradició d’innovació pedagògica, d’escola catalana, laica, progressista, crítica, i hem de cuidar aquest model. Però perquè hi hagui ensenyament crític fan falta recursosi reconec les demandes de la comunitat educativa entorn de les retallades de 10 anys. L’educació depèn de la Generalitat però l’Ajuntament té una petita participació en el Consorci (d’Educació de Barcelona) i per això hem posat educadors emocionals a alguns centres(com és cas de l’Alzina, amb en Gerard Montfort).
Què t’agradaria ser o fer si no fossis alcaldessa?
M’imagino fent moltes coses perquè sé que aquí estic de pas, i la propera serà l’última vegada que em presentaré com a alcaldessa. M’imagino moltes vides possibles i això és molt rellevant per a fer política institucional, ja que s’ha de saber què és el món laboral real, no dedicar-se professionalment a la política.
