El malbaratament alimentari a Catalunya provoca el llançament anual de milers de tones de menjar en bon estat

Diverses entitats i comerços treballen per a conscienciar la societat de la importància de reduir el desaprofitament d’aliments

Per Iker Tutiven, Gabriel Zambrano, Joan Torres, Alessandro Oliver i Robert Pozas

A Catalunya es consumeixen anualment uns 3,74 milions de tones d’aliments sòlids (499 kg/hab./any), dels quals se n’ingereixen 2,56 milions i se’n descarten 1,18 milions en forma de residus alimentaris. D’aquests 1,18 milions, unes 920.577 tones no es poden evitar, ja que són les restes alimentàries que no ingerim (pells, pellofes…), mentre que a les 262.471 tones restants se les qualifica de malbaratament alimentari (1 persona equival a 34,9 kg l’any, 110 € per persona!).

El malbaratament no té un camí llarg, hi ha un pas a pas de per què es produeix, i és un problema solucionable: caldria gestionar les compres, el dia a dia, quan menja una persona i calcular-ho. La següent infografia explica de forma senzilla com funciona el sistema productiu d’aliments i la gestió dels residus.

Però el malbaratament alimentari no només es produeixen en les nostres llars ni al nostre plat, sinó que arriba a un grau superior com podem observar a la imatge:

Per això, cada vegada hi han més entitats que ajuden a combatre el malbaratament alimentari, organitzacions sense ànim de lucre que tenen la finalitat que a Catalunya no es malgasti menjar. Algunes de les associacions i projectes que ajuden i aporten a la solució d’aquest problema són: “La manduca no caduca”, de l’Associació de Naturalistes de Girona, Es im-perfect, Fundació Espigoladors, “BCN comparteix el menjar”, de Nutrició Sense Fronteres, “La cultura de l’aprofitament a les llars” i l’OCUC (Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya).

Sabeu que és espigolar? Segons explica Ramón Sarroca, President de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya en una entrevista radiofònica, es tracta d’emportar-se del camp tot el que queda després que s’ha recollit la collita. Sarroca explica que l’objectiu de l’espigolament és col·laborar amb la Fundació Espigoladors aprofitant els aliments que queden després que s’ha fet la collita principal, utilitzant aquest aprofitament per atendre les persones en situació vulnerable, una tasca molt rellevant per a tot el sector que representa en Ramon.

La figura de l’espigolador és molt antiga, i s’ha donat molt en cooperatives hortícoles i fruiteres. En Ramon Sarroca també expressa en l’entrevista de ràdio mencionada que creu que és fonamental donar a conèixer l’existència de la Fundació d’Espigoladors i la feina solidària que estan fent per ajudar les persones més vulnerables en un moment com el que estem vivint.

“És molt important, i per això han signat des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya un conveni amb els Espigoladors, donar a conèixer aquesta entitat a totes les cooperatives que estan federades, i així ajudar-los tot el possible en la seva tasca”, afirma el president de la FCAC a l’entrevista.

La xifra d’aliments recuperats per part de la Fundació Espigolaires és elevada: l’any 2019 es van recuperar 236.000 quilos d’aliments, i ho van aconseguir sense tenir la cobertura de la Federació. A partir d’ara que existeix la col·laboració, segurament la xifra es multiplicarà i l’ajuda creixerà exponencialment.

A més, existeixen algunes entitats més antigues encara que porten dècades aportant el seu gra de sorra a aquesta lluita. Molts diran que aquestes organitzacions no fan res i que només es lucren, però fan més del que es creu, ajudant cada dia en donar aliments a famílies que pateixen pobresa o els membres de les quals estan a l’atur o en ERTE com el Banc d’Aliments.

Així, l’ OCUC és una de les organitzacions més antigues i més conegudes, juntament amb els Espigoladors, en aquest camp. Es tracta d’una associació privada sense ànim de lucre, democràtica i independent, que des de 1978 assumeix les funcions de defensar, educar, difondre, promoure i representar els drets del conjunt dels consumidors i usuaris de Catalunya. L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya i el Departament de Medi Ambient de l’OCUC, fundat el 1992, tenen com a objectius principals:

• Informar i sensibilitzar els usuaris i consumidors sobre temes que els impliquen directament en els aspectes mediambientals relacionats amb els actes de consum.

• Defensar les noves pràctiques de consum, de sostenibilitat ambiental i de consum solidari.

• Educar ambientalment els usuaris i consumidors per fomentar un consum més sostenible i respectuós amb el medi ambient.

• Divulgar l’educació ambiental a partir de la realització de projectes, xerrades, conferències, tallers i elaboració de tríptics i guies.

També supermercats s’han unit a aquesta lluita, com Lidl per exemple, que ha anunciat el seu compromís de reduir el malbaratament el 30% fins al 2025 i el 50% fins al 2030.

Aldi, per la seva part, també ha posat en marxa accions per reduir aquest greu problema. Així, rebaixa el preu dels articles amb data de caducitat curta o propera, i assegura l’abastament dels seus productes a través d’un inventari diari que s’adapta a la demanda i les necessitats de consum dels clients.

Per obtenir més informació sobre aquestes qüestions, hem anat a un supermercat de la cadena Condis per analitzar tot el que està relacionat amb el malbaratament alimentari a partir de l’entrevista feta a una treballadora d’aquest establiment, en la qual ella comenta que els productes del supermercat que estan a punt de caducar els envien a Too Good to Go, aplicació amb la que Condis treballa des de fa un any aproximadament i que ajuda als supermercats, mercats, restaurants, etc. a reduir el malbaratament. L’aplicació és considerada un protocol per combatre el desperdici d’aliments, ja que ofereix vendre menjar a punt de caducar-se a un preu més baix (https://www.xatakamovil.com/aplicaciones/too-good-to-go-app-que-podras-comer-barato-combates-desperdicio-alimentos).

I com es pot contribuir des de casa a aquesta lluita? Algunes petites accions que es poden realitzar des de les llars són les següents:

• Fer una compra responsable. Evitar compres innecessàries i prioritzar els productes ecològics.
• Comprar a l’engròs la quantitat exacta de menjar que es necessita.
• Guardar el menjar sobrant de forma adequada.
• Practicar la cuina d’aprofitament amb els aliments sobrants.
• Compartir o donar els excedents de menjar.
• Reciclar les restes de menjar que rebutgem.

Tots i cada un de nosaltres som responsables dels residus que generem diàriament. Per això, tota acció individual és essencial per combatre, entre tots, el malbaratament alimentari.

En resum, Catalunya es un bon exemple de lluita contra el malbaratament alimentari a Espanya: els supermercats tenen tècniques per vendre i guanyar diners sense malgastar aliments i nombroses associacions estan implicades en la solució d’aquesta problemàtica. Esperem que en els propers anys, amb l’ajuda de tothom, el malbaratament alimentari sigui una cosa del passat!