Entre les activitats que s’han fet destaca una exposició i xerrades
Per Júlia Pons, Andrea Lobo i Miranda Fumaral
L’11 de febrer és el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, jornada en què es recorden les dones científiques, normalment no tan famoses com els homes, que hi ha hagut al llarg de la història. L’Institut l’Alzina, per la seva part, l’ha commemorat fent una exposició on es parla d’algunes d’aquestes científiques com Peggy Whitson, Liliane Ackermann, Mary Anning, Ana Lovelace, Águeda Martínez Barriocanal, Sophie Germain, Solving Nordström, Flossie Wong-Staal, Allene Rosalind Jeanes, Ekaterina Georgiewna Czerniakowska, Rachel Louise Carson, Inge Lehmann, Ada Cortés Vicente, Cecilia Payne- Gaposchkin, Sara Macías Ribela, Jocelyn Bell Burnell, Roberta Bondar i Marie Curie.
Aprofitant l’efemèride li hem fet unes preguntes a una de les professores de Biologia de l’institut, Verònica Escurriol, que comenta que “el dia de la dona científica es va decidir establir des de 2015 per part de l’ONU perquè hi havia molt masclisme, i llavors van fer aquesta data, una data commemorativa”.
En el cas de l’Alzina, a més de l’exposició al vestíbul realitzada per l’alumnat de 3r, als cursos de primer i segon de l’ESO s’ha fet la xerrada “L’enginy (in)visible”, el 15 de febrer, amb una científica, Núria Salán, que ha mostrat la desigualtat, dins del món científic, que viuen les dones. Salán és professora de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), guardonada amb el premi “dona i tecnologia” i el premi pel compromís social de la igualtat, entre altres. Després de presentar-se, Núria Salán Ballesteros, va ensenyar a l’alumnat les habilitats o competències de l’enginyeria. A més, va explicar , mitjançant fotografies, el nombre aproximat de resultats que tenen enginyers o inventors molt coneguts com Einstein, Da Vinci o Benjamin Franklin a recerques de Google. Posteriorment, va donar visibilitat a moltes dones que van inventar moltes coses, tant o més importants que les dels científics o inventors que més coneixem. Així, va parlar d’Hipàtia d’Alexandria, la primera dona matemàtica i astrònoma, també d’Hildegarda de Bingen, la “da Vinci” femenina i la primera dona compositora musical, a més de metgessa, farmacèutica, abadessa. Però no es va quedar amb dos o tres noms, sinó que vaposar un munt d’exemples; Josephine Cochrane (rentavaixelles), Beulah Louise Henry (Lady Edison), Hedy Lamarr (wifi / Bluetooth / GPS) i Stephanie Kwolek (kevlar).
Amb la xerrada, Balán va donar veu a moltes dones que van haver d’anar vestides d’home per poder anar a la universitat – un dret que tenim totes ara-, a les pioneres de l’enginyeria i a la gran segregació per sexes que hi ha a la universitat on treballa. El seu objectiu amb tot això va ser donar visibilitat a les campanyes de dones inventores i que deixi d’haver-hi “l’enginy (in)visible”.
Finalment, a 3 d’ESO s’ha fet una activitat nomenada “(IN)VISIBLES I (O)CULTES” en el Museu de ciències naturals de Barcelona (Museu Blau). En aquesta activitat participaven, a més de l’Institut Alzina, l’Institut Maria Espinalt, l’Institut Marianao i l’Institut Puig Castellar. L’activitat va consistir en investigar a una dona científica i crear un pòster amb informació sobre ella; en acabar el període de temps per crear el cartell, els alumnes de totes les escoles van tornar al museu per fer una exposició de la dona triada pel seu grup.
