Alumnes de L’Alzina assisteixen a la xerrada “Fòssils del futur”, impartida per David Farrier
Lia Carrillo, Fred Casadellà, Anna Moreno i Núria Palazón
El 30 d’octubre de 2023, alumnes de 4t de l’ESO i de 1r i 2n de Batxillerat Internacional vam anar a la xerrada “Fòssils del futur” al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), impartida per David Farrier i moderada per Miquel Missé.
David Farrier és professor de literatura i humanitats ambientals a l’Universitat d’Edimburg, i a través del seu llibre Huellas: En busca del mundo que dejaremos atrás (Crítica, 2021) ens anima a reflexionar sobre com la petjada que estem deixant amb els fòssils configurarà la vida d’aquí a milers d’anys. En la xerrada, Farrier va explicar com va escriure el llibre, parlant del seu punt de vista sobre com creu que els humans hauríem de gestionar els nostres residus, i animant-nos a compartir la nostra perspectiva sobre el tema.
Per a preparar-nos per la xerrada, vam dur a terme una sèrie d’activitats per començar a formar una opinió sobre la responsabilitat que tenim els humans a l’hora de deixar el planeta per a les generacions futures.
En la primera activitat, se’ns van proporcionar una sèrie de qüestions que ens introduïen el concepte de “fòssils del futur” i ens plantejaven preguntes sobre la percepció actual dels canvis que els humans promovem i sobre quin serà el llegat que deixarem al planeta Terra. Tanmateix, també ens explicaven com d’impactants han sigut certs esdeveniments com la pandèmia de la COVID-19 i també què és el que fem o el que podem fer com a societat i individus per a millorar diverses situacions.
En la segona activitat, Farrier ens va animar a reflexionar sobre el problema dels residus nuclears, que son altament radioactius però que, tanmateix, s’enterren al terra. Per això, com que triguen 24.000 anys a desintegrar-se, necessitem trobar maneres per comunicar la perillositat d’aquestes zones on es troben als humans del futur, quan aquests, segurament ,no tindran els mateixos idiomes, ni entendran els símbols de la mateixa manera que nosaltres.
Per últim, en la tercera activitat, l’autor ens va mostrar tres obres d’art contemporani relacionades amb el canvi climàtic i el mal que aquest provocarà a la nostra vida i a la societat, per tal dque expliquéssim què ens feien sentir i com les interpretàvem.
El llibre Huellas avalua la petjada que deixem els humans al planeta
La xerrada estava organitzada en una dinàmica interessant. Mentre que la primera part tenia més l’objectiu de deixar que l’autor ens expliqués el procés d’escriptura i les reflexions sorgides durant la creació del seu llibre, la segona part de la xerrada fou interactiva i va plantejar un debat obert força interessant que deixava veure molts punts de vista diferents.
Com bé hem dit, a la primera part se’ns va parlar de temes i controvèrsies que es troben al llibre HUELLAS de l’autor. Farrier va explicar alguns viatges que va dur a terme per a poder completar la seva obra, com per exemple la seva expedició a Finlàndia, on va aprendre sobre les diferents estratègies de gestió dels residus nuclears, o la seva estada a Austràlia per a avaluar els efectes del canvi climàtic en zones tant mítiques com la barrera de corall. L’autor també ens va parlar de la importància dels mites dins de la visió que tenim envers el futur i la nostra petjada en aquest.
A més a més, a la xerrada hi havia un responsable del CCCB que li anava fent preguntes sobre certs capítols del seu llibre. En resum, se’ns va fer una explicació de la informació més rellevant que proporciona el llibre, que sovint són temes que donen peu a debat i reflexions individuals molt interessants, sobretot relacionades amb les petjades que deixarem de la nostra existència al món del futur.
A la segona part de la xerrada, com hem dit abans, es van fer preguntes obertes que van permetre el debat. Tot seguit, explicarem les idees principals que van sorgir en aquesta segona part de l’activitat.
Farrier promou en la xerrada les reflexions i intervencions dels estudiants
Al final de la xerrada i posteriorment, en David Farrier va donar-nos peu a parlar de moltes coses. Des de preguntar-li sobre la seva recerca a compartir la nostra opinió sobre tot plegat. Quelcom a destacar de les preguntes o qüestions que ens preocupava als estudiants era la seva experiència i com va afectar al seu estat emocional i/o visió de cara al futur, sabent que encara no tenim solucions a problemes que són actuals i realment urgents. Com el fet que la barrera de corall d’Austràlia, una de les més extenses i importants, estarà molt reduïda, quasi desaparescuda, d’aquí a menys de 50 anys. Altres punts principals que van sortir al debat van ser els següents:
– Quina posició preferim sobre aquests temes, la de Finlàndia o la dels Estats Units.
– La visió que hauríem de tenir de cara el futur proper i el llegat que volem deixar.
– Què ens podem esperar del que arribarà.
Va ser interessant veure com sovint els punts de vista de cadascú que tenen a veure amb aquests afers es veuen influenciats pels nostres valors, la nostra edat i la nostra cultura. Per exemple, en algunes reflexions es va notar que afers relacionats amb l’impacte del canvi climàtic preocupen més als estudiants que no pas altres punts com la gestió dels residus nuclears. O el fet que van intervenir en el debat moltes més noies els nois. Això també és, en si, una reflexió important sobre com es pot veure afectat el nostre punt de vista envers els conflictes ambientals pel nostre context.
Si no es pren consciència, l’emergència climàtica augmentarà en el futur
Partint dels nostres punts de vista, que coincideixen força, hem debatut sobre algunes qüestions sorgides a la xerrada. En relació al tema de quina posició preferim, si la dels Estats Units o la de Finlàndia, nosaltres pensem que els Estats Units tenen un sentiment de responsabilitat més gran, de manera que la seva estratègia d’amagar els fòssils és més solidària amb les generacions futures. No obstant això, si haguéssim de triar-ne un, de mètode, triaríem el de Finlàndia, ja que és discret i vetlla per no cridar l’atenció dels humans. Si els habitants de la Terra del futur es topessin amb un contenidor gegant amagat sota terra, deduirien que no deu portar res bo i no el tocarien. En canvi, si una població troba una zona marcada com a perillosa i que inclús fa por, la curiositat humana voldria anar-hi i descobrir què hi ha.
Per altra banda, no tenim la certesa de què passarà al futur, però ens podem imaginar que, per la trajectòria del comportament humà, l’emergència climàtica augmentarà i, és més, cada cop ho farà amb un creixement més exponencial. No s’aturarà fins que no hi hagi un punt d’inflexió que ens afecti directament, com va ser la pandèmia de la COVID-19 o com podria ser l’acabament del petroli.
Finalment, els humans ens hem de preparar per a aquest creixement exponencial, hem de treballar des de l’educació i la legislació per poder mitigar aquest canvi i no directament anar-nos adaptant al que va venint.
