El passat 20 de gener de 2026, la classe de 3rC de la ESO de l’Institut l’Alzina va participar en una sortida a l’Espai Jove Garcilaso per conèixer l’experiència de vida de la biòloga genetista Judith Amstrong, que actualment treballa a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, al Departament de Genètica i Medicina Molecular.
L’objectiu de l’activitat, organitzada per les professores Irene Villanueva Casajuana, de català, i Maria del Carmen Lara Castillo, de Ciències Naturals, va ser doble: per una banda, ajudar-nos en l’orientació acadèmica-laboral a partir de l’experiència real d’una professional i enfortir les nostres capacitats d’escriptura periodística de manera activa i participativa.
Imatge de la xerrada a l’Espai Jove Garcilaso
Durant la trobada, ens van posar un vídeo d’una entrevista que li van fer a la Judith Amstrong fa onze anys. En aquest es parlava de molts temes, però al que més importància se li va donar era el de la seva experiència personal en l’elecció del que volia ser. Judith Amstrong parlava al vídeo dels seus somnis de petita, quan volia ser exploradora marina i estudiar els cetacis, i de com la seva elecció principal d’investigar els animals no va acabar sent el que s’esperava. Per això va decidir seguir formant-se i postular-se per estudiar ciència marina a una universitat de Canàries, a la qual va trucar. En la trucada es va parlar una mica per sobre del que tractaven els estudis, fins que en un moment la persona que l’atenia li va dir: “Vols ser capitana del vaixell?”. Aquí, tot allò en què volia convertir-se es va esfondrar, fins que finalment va decidir buscar una cosa que li agradés de veritat, inclús viatjant a l’estranger, i així va trobar la genètica. Amstrong ara és doctora a l’hospital Sant Joan de Déu, on es dedica a estudiar una de les anomenades “malalties rares”, és a dir, minoritàries ja que afecten un percentatge molt petit de la població. En concret es tracta del Síndrome de Rett, un trastorn neurològic que afecta al desenvolupament del cervell dels nadons (especialment de les nenes), causant que a mesura que creixen se’ls dificulti la mobilitat dels músculs i la parla; també pot provocar convulsions i discapacitat mental. Tot i que actualment s’està estudiant com combatre la malaltia i treballant per millorar la comunicació i la capacitat de moviment dels infants que la pateixen, encara no hi ha cap tractament.
Judith Amstrong treballa a l’Hospital Sant Joan de Déu
Després del vídeo, vam poder-li fer preguntes a la Judith Amstrong i debatre sobre temes com la importància de seguir els interessos personals, la resiliència davant els obstacles i com les decisions formatives i professionals poden evolucionar amb el temps. Per exemple, li vam preguntar per què havia volgut ser científica i si havia tingut dificultats durant la seva carrera. Ella ens va explicar que sempre li havia agradat molt la ciència i que va estudiar biologia perquè la resta de coses no li cridaven l’atenció. També ens va dir que, com a dona, a vegades li havia costat més que als homes, i que quan va tenir el seu primer fill va ser complicat combinar la feina amb cuidar-lo.
Aquesta activitat va ser molt enriquidora, ja que va combinar aprenentatge científic amb reflexió personal i habilitats d’escriptura periodística. Pel que fa a les preguntes, aquestes són les que vam fer els redactors de L’Alzina Report, amb les respostes corresponents de la Judith Amstrong:
-
Què opines de la intel·ligència artificial? “Crec que és més una eina que un substitut”.
-
Tenies més opcions en ment, a l’hora d’estudiar? “Des que era petita tenia més passions, però aquesta era la que més em va cridar l’atenció”
-
Ens podries explicar una mica per sobre la teva feina? “Em trobo amb un pacient que presenta certs símptomes, es troben més persones que els pateixen i després es busca alguna mutació genètica que tinguin en comú. A partir d’allà es desenvolupen cures.”
Els alumnes de 3r C vam sortir motivats i amb noves perspectives sobre el nostre futur acadèmic i professional. Així, després de sentir-la parlar, alguns de nosaltres vam pensar en el nostre futur. Potser encara no sabem ben bé què volem fer quan siguem grans, però la Judith ens va fer veure que no passa res per no tenir-ho tot clar ara mateix. Ens va agradar que digués que el més important és provar coses, descobrir què ens agrada i no rendir-nos encara que sigui difícil.
Activitats com aquesta demostren que l’educació va més enllà de les aules i que experiències pràctiques i inspiradores ajuden a connectar els continguts escolars amb la vida.
