Oriol Borràs: “El meu personatge és un múltiple jo, però més exagerat”

La seva obra FISICAH, presentada davant de l’alumnat de l’Alzina, combina ciència i circ

Shan Chan Wu Xu, Erik Eguiguren Cortés, Berta Morales Soteras, Roger Carmona Cervera i Carla Pallas Sanchez

Els passats 15 i 17 de novembre del 2023 l’alumnat de l’Alzina va anar de sortida al poliesportiu de l’Escola Doctor Ferran Clua/Centre Cívic per veure l’espectacle FISICAH, creat i protagonitzat per Oriol Borràs. Borràs és un astrofísic i artista de circ, un apassionat de la física i de l’art corporal i va pensar a combinar les dues disciplines. Fa 3 anys va crear l’obra “Sóc la teva FISICAH”, que és un espectacle en solitari que fusiona la ciència i les arts. Estrenat el juny del 2021 per la Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona, és un projecte pensat per apropar al públic la física clàssica i la física quàntica des d’una perspectiva més creativa, innovadora i interactiva a través del circ. L’espectacle avança a través d’un personatge absurd i excèntric que comença explicant les lleis de Newton i acaba fent una desfilada de models en honor als físics més importants de la física moderna.

Oriol Borràs es va graduar l’any 2016 en física i astrofísica a la Universitat de Bristol (Anglaterra). Just després va començar la seva formació en arts de circ amb el grau mitjà i posteriorment el grau superior de circ a l’escola Rogelio Rivel (2016-2020).

Sabem que vas estudiar física i astrofísica a Bristol, per què te’n vas anar a Anglaterra? 

Doncs perquè bàsicament tenia un amic que era anglès, i em va explicar com funcionava tot el sistema allà i com s’aplicava a la universitat. Volia provar-ho, així que vaig enviar la sol·licitud i em van acceptar, tot i que ara, des d’una altra perspectiva, tampoc ho veig gens necessari. Aquí es pot estudiar perfectament, no hi ha cap necessitat de fer-ho allà.

Com va ser aquella experiència? 

Doncs van ser tres anys i, per una banda, hi va haver experiències fantàstiques i boniques, però també és dur perquè estar tres anys fora de casa… Era el primer cop que estava tant de temps fora i, tot i que venia de vacances, la distància es feia dura.

I l’experiència d’estudiar circ a l’escola Rogelio Rivel?

Va ser brutal. La meva companya Violeta (tècnic d’àudio) i jo vam estudiar juntis i era un ambient molt diferent: jo venia d’un àmbit molt científic i vaig començar en el món artístic i per mi va ser molt positiu.


Per què després d’estudiar física i astrofísica vas decidir encaminar-te cap al món del circ? 

Quan vaig acabar la carrera vaig començar a qüestionar-me si realment l’astrofísica era el que volia fer, perquè em vaig adonar del fet que fer física actualment és estar en un ordinador programant, i paral·lelament vaig descobrir el món del circ i allà era com tot molt corporal. I tot i que el camí és molt turbulent, em vaig encaminar cap a aquest món.

Quina va ser la reacció de la teva família quan els ho vas dir? 

Doncs els meus pares molt bé tot i que els hi va sobtar, però vaig tindre molt de suport perquè ells són músics i també havien passat per una situació similar. Però a la mare del meu pare li va costar un parell d’anys acceptar-ho. Venia de fer física i per ella això era molt millor, però ara ja ho porta bé.

Quina creus que és la relació de la física amb el circ? 

Per a fer molts trucs, per a fer moltes figures, necessites entendre bé el teu cos i utilitzar-lo de la manera més eficaç. Començant a fer circ em vaig adonar que a la roda hi havia moltíssima física. Amb la roda es veu molt clar perquè és un objecte súpers precís i quasi perfecte. El cos és un objecte menys precís perquè té moltes parts diferents, però a la roda és tot súper regular.

Si haguessis d’escollir entre el circ i la física, què escolliries? Per què? 

El circ, sense cap mena de dubte, perquè m’ho passo millor, m’aporta més i el format laboral també m’agrada més, tot i que és molt inestable.

Tens intenció que el teu espectacle sigui humorístic? 

Sí, és evident.

Que de tu hi ha a l’obra i què és construcció de personatge? 

No ho sabria dir, però crec que d’alguna manera és com un múltiple jo. Crec que soc jo, però exagerat, quan em sento lliure, quan no em sento cohibit.

Què penses de la reacció de part del públic davant del teu personatge (riures, burles), que trenca amb la masculinitat hegemònica? Busques aquesta reacció? 

Sí, em surt així, però també és una decisió poder-me mostrar així. Les reaccions no les capto sempre totes, sé que hi ha reaccions de tot mena, però crec que és un espai guai perquè es pugui trencar aquesta masculinitat hegemònica. Crec que és una manera diferent, no tan explicativa, de què es puguin veure altres maneres, tot i que tampoc soc massa dissident en aquest espectacle. Però sí, encara em xoquen algunes reaccions.

Després de la funció per a l’alumnat de L’Alzina, vas fer un taller de física amb els i les estudiants de 4t que cursen aquesta optativa. És una cosa especial o que sols fer sempre quan representes l’obra en instituts? 

Acostumem a fer quan anem a instituts o estem a sales. A vegades anem nosaltres als instituts i a vegades els instituts venen a on estem nosaltres. Sempre que hi ha l’oportunitat o possibilitat de fer un taller, sempre el fem.

Hem llegit que, a més de FISICA, tens o estàs preparant una altra obra, Pròxima centaure. En què consisteix aquesta? També té relació amb la física? Ja l’has estrenat? 

Sí, estic a punt d’estrenar-la al maig, però és un format molt diferent. A FISICAH explico física amb humor, és per a tots els públics i és en format més versàtil. L’altra peça és destinada al públic adult, en una sala, en un lloc tancat, més recollit i molt més íntim. 

Té una mica d’astrofísica, parlo de mi a través de l’astrofísica.