La professora d’història assegura que encara li costa parlar del conflicte a classe pels seus lligams emocionals amb el país
Lucía Álvarez i Lia Gaspa
Diana Sarkis va néixer a Barcelona però el seu pare és sirià, de la zona de Tartús. Per això, l’any 2008 va decidir anar a viure a aquest país per fer allà la seva tesi d’antropologia sobre les relacions en el món agrícola. Va començar a ser professora d’institut el curs passat, ja que abans treballava a la universitat, però fa un any va canviar de nivell educatiu i va passar a la secundària. Des de llavors ha estat a quatre instituts fent de substituta i l’Alzina ha estat el cinquè, impartint classes a 2n de Batxillerat Internacional i a 3r d’ESO entre els mesos de novembre de 2023 i gener del 2024.
D’on ve el teu cognom?
El meu cognom és d’origen siríac, que és una llengua que es parla al Proper Orient, una llengua semítica igual que l’àrab, l’hebreu, l’arameu (la llengua de Jesucrist), el cananeu… Algunes tan antigues que ja no es parlen. El siríac està molt emparentat amb l’àrab, i “Sarkis” és Sergi, un sant. El meu pare va néixer a Síria.
Quants idiomes parles?
Castellà, català, àrab, francès i anglès. Francès perquè vaig estudiar una part del doctorat a França i vaig viure a París un temps, dos anys.
Vas néixer aquí o a Síria?
Jo vaig néixer aquí. El meu pare és de Síria i la meva mare és de Caravaca de la Cruz, un poble de Múrcia, però amb nou anys va vindre a Barcelona. Es van conèixer amb 20 anys; el meu pare era metge i la meva mare treballava en una fàbrica tèxtil.
Però tu vas viure a Síria durant uns anys, oi? Per quina raó vas anar-hi i quan va ser això?
Sí, com que el meu pare és d’allà trobo que és part de la meva història i, després, que jo també havia tingut molt contacte amb Síria perquè quan era petita fèiem moltes reunions amb gent del país. El primer cop que hi vaig anar tenia 18 anys. Em feia il·lusió conèixer Síria, i després vaig començar a anar-hi sempre que podia, a l’estiu, al Nadal… Quan vaig fer el doctorat d’Antropologia, la meva tesi anava de Síria, i això em va permetre viure allà durant tres o quatre anys, del 2008 al 2011.
De què anava exactament la teva tesi?
La meva tesi és en antropologia, una disciplina no tan coneguda. Podríem dir que és una manera de fer història però més centrada en les relacions entre els pobles, entre les societats, i que s’ha ocupat tradicionalment d’aquells grups socials (com per exemple els migrants a Occident) que la història no ha tingut prou en compte. En Antropologia es fa molt treball de camp (és el nostre element distintiu), i el mètode consisteix en viure directament amb la gent a la qual tu estàs estudiant. O sigui, que no només treballem amb llibres sinó que ens centrem molt en el present, i no només fem entrevistes a les persones sinó que vivim amb elles i estudiem de primera mà la seva vida quotidiana, els seus costums… Llavors, la meva tesi era sobre com havien canviat les relacions en el món agrícola a Síria, i per això vaig viure en dues zones diferents del país i vaig conviure amb dues famílies de camperols.
Et va enganxar la guerra mentres estaves allà?
Bé, al març de 2011 va començar a haver-hi algun moviment però jo havia marxat de Siria el mes d’abans, al febrer, i mai hagués pensat que passaria això. Sí que hi havia una mica de pressió en els mitjans de comunicació, però no hi havia per res el que hi ha ara.
La guerra de Síria és un tema del qual els mitjans de comunicació han deixat pràcticament de parlar. Com està la situació ara?
Sí, és una cosa de la qual es va parlar molt quan va interessar. Igual que amb Ucraïna o com segurament passarà amb Gaza. Ara la situació és que hi ha una guerra econòmica molt important, perquè Estats Units s’emporta tot el blat, que era una font d’aliment molt important allà, s’emporten el petroli, el gas… Tampoc hi ha llum, i les coses estan caríssimes. Abans l’economia de Síria era molt autosuficient, i a nivell d’aliments era un dels pocs països que tenia un autoabastiment molt important, sobretot del blat. Va haver-hi un moment que sí que el problema era militar però ara s’ha tornat un problema econòmic. És el principal motiu pel qual ara la gent vol fugir d’allà. A més a més, ara, amb la guerra de Gaza, han bombardejat algunes zones de Síria, i no sabem quant més s’expandirà. És un tema complicat d’entendre si no ets de Siria o no tens el temps per entendre-ho. I, a part, més enllà del conflicte intern, jo crec que mai hagués arribat a passar el que ha passat si altres països no s’hi haguessin ficat pel mig. El més positiu, però, és que la història sempre segueix i el que semblava impossible potser no ho és. Admiro la capacitat d’adaptació de la gent d’allà, perquè sí que va haver-hi un moment de molta tensió entre sirians on cadascú tenia les seves idees polítiques, però ara torna a haver una unió, que era la que jo havia viscut de petita.
Com a professora, expliques tot això a classe? En aquell moment (quan va començar la guerra) jo vaig passar una època molt dura en la qual vaig caure en una depressió. Parents del meu marit havien mort, i a mi en costava molt parlar del tema. A més, havia d’escriure la meva tesi, però ho vaig haver de deixar i vaig estar dos anys treballant al quiosc del meu marit. Llavors em van començar a trucar de la universitat perquè ho expliqués, però jo no vaig voler, perquè ja només pronunciar la paraula “guerra” em feia mal. Va haver-hi un temps en què el meu marit i jo no volíem ni escoltar música de Síria. Ara sí que en algún moment, quan parlo d’història antiga trec el tema, però intento no centrar-me en això perquè encara és un tema que em posa en un estat vulnerable i que em mobilitza molt. Però sí que intento centrar-me en les coses positives del passat de Síria, perquè no vull que simplement es recordi com un lloc on hi va haver una guerra, sinó que vull que es conegui la història d’aquest lloc i les coses positives. Voldria afegir que d’una cosa que m’he adonat amb el temps, és que en realitat (els catalans) no som tan diferents dels sirians, i això al meu avi camperol que va néixer aquí i que més tard va visitar Siria el va sorprendre molt.
