Des de començament de curs, els i les alumnes de 1r i 2n de Batxillerat que cursen la matèria de Llatí i els estudiants de 4t de l’ESO que fan l’optativa de cultura clàssica han dut a terme diverses sortides, organitzades per la professora d’aquestes assignatures, Montse Navarro, amb l’objectiu de conèixer més profundament l’antiguitat clàssica grecoromana. A continuació, podreu llegir les cròniques de les visites guiades realitzades a la Tarraco i la Barcino romanes, així com a l’exposició sobre Pompeia que es va poder veure a Barcelona durant l’últim trimestre de 2023, escrites per diferents alumnes.
Descobrim la pròspera històrica i cultura de Tarraco
Aina Martín i Jories Arago
Els alumnes de primer i segon de batxillerat de l’Institut l’Alzina van visitar la ciutat de Tarragona el divendres 15 de març. El grup es va disposar a descobrir les restes conservades de la civilització romana que es troben a la ciutat i que han estat declarades com a patrimoni de la humanitat per l’UNESCO.
El viatge va començar aviat al matí, quan els estudiants de batxillerat que cursaven l’assignatura de Llatí, guiats per les professores i l’estudiant en pràctiques es van dirigir a l’autocar. L’Institut l’Alzina va compartir autocar amb alumnes d’un institut de Badalona perquè la sortida sortís més econòmica.
A continuació, un cop arribats a Tarragona, van fer la primera parada del recorregut, visitant l’aqüeducte de les Ferreres. Això sí, no va ser tan senzill com es pensaven: l’autocar els va deixar a la carretera, on se situava una possible entrada a l’aqüeducte, però va tenir lloc un esdeveniment que ningú s’esperava, ni els alumnes ni el professorat. L’entrada estava tancada per obres i no s’hi podia accedir per allà. Així que van haver de tornar a pujar a l’autocar perquè els portés a una altra entrada.
I ara sí, van poder accedir a l’aqüeducte, tot i que no va ser bufar i fer ampolles, perquè van haver de fer d’excursionistes, pujant la muntanya fins a arribar al punt més alt de l’aqüeducte. De camí, els alumnes tenien ganes d’anar al lavabo després de tanta estona d’autocar. Així que, tot i que estiguessin a la muntanya, van buscar uns lavabos. Després en van trobar uns, però estaven completament destrossats, així que ho van deixar córrer. Els que anaven més apurats, van haver de fer una parada per a fer les necessitats a la muntanya.
Un cop arribats, un dels seus companys de segon de batxillerat els va explicar dades sobre l’aqüeducte, com per exemple que és important per la supervivència de la població, ja que serveix per a conduir l’aigua i portar-la a la ciutat. També que té una llargada d’aproximadament 127 metres de longitud. A més els alumnes van poder viure una experiència passant per sobre de l’aqüeducte i posteriorment per sota, per poder veure’l i observar-lo de més a prop.
Continuant amb el viatge, van poder pujar fins al punt més alt del pretori, i veure totes les vistes de l’actual ciutat de Tarragona i també les restes que es conserven actualment. Un cop a dalt, van rebre per dos companys de segon de batxillerat una explicació de per què s’utilitzava el pretori en l’època romana. El pretori, a part de ser habitat pel praetor (president), servia per vigilar que els romans no fossin atacats ni per terr, ni pel mar, ja que podien veure tots els punts de la ciutat, pel fet que s’ubicaven a la seva zona més alta. Va ser una experiència molt interessant però cansada, perquè van haver de pujar moltes escales i, a més, les del tram final eren escales de cargol, i alguns es van marejar una mica.
El tercer punt del recorregut va ser el circ; aquí, gràcies als seus companys de segon de batxillerat van poder aprendre dades curioses sobre aquest punt cultural romà. Aquest és fonamental per l’espectacle de les masses i estava principalment destinat a les curses de carros i també en alguns casos, a les lluites de gladiadors.
Seguidament, van endinsar-se al fòrum provincial, que actualment és anomenat “plaça del Rei”. Tot i que molts dels terrenys van ser edificats, es poden trobar restes de les construccions antigues, com per exemple el mercat central, que conserva el nom d’un antic edifici. Aquí els alumnes ja començaven a estar una mica cansats, ja que la professora és tota una experta a caminar i té un ritme molt ràpid. Els costava una mica seguir el ritme, i la panxa demanava menjar; tot i això, estaven disposats a fer un esforç final per a poder visitar el següent punt, que és el que més ganes de veure tenien: la muralla!
Abans de fer una pausa per dinar, van tenir l’ocasió de visitar les restes de la muralla de Tarragona, que és la més antiga i amb una gran fortificació, i la més gran que van realitzar els romans fora d’Itàlia, i la millor conservada. En concret van poder analitzar les tres torres, anomenades la Torre de Minerva, la Torre de Capiscol i la Torre d’Arquebisbe. Al voltant, van observar les reproduccions d’escultures romanes de l’Emperador August i de la Lloba Capitolina. Després d’escoltar les explicacions del seu company de batxillerat les professores van anar a dinar i els alumnes o bé podien anar a dinar o es podien quedar una estona més a la muralla per a poder fer algunes fotos i poder completar el dossier.
El Paradís dels Gats
Quan les alumnes van separar-se per dinar, un grup d’ells van quedar-se per aprofitar i veure les vistes de les muralles. De sobte, va arribar una gran sorpresa— els gats que habiten allà! N’hi havia de diverses races i quina sort les que van tenir la gran oportunitat de saludar a aquestes criatures tan maques! De seguida, vam descobrir que aquests gats són mascotes sota la supervisió i protecció d’associacions que treballen per assegurar els seu benestar.
Com que els alumnes portaven galetes per menjar, les van compartir amb els gats. Per això, van fer confiança ràpida amb els animals, que van mostrar bons comportaments i afecte davant de les alumnes, sense por de fer-se amics d’elles. Per tant, en pocs minuts, les alumnes van desenvolupar una connexió instantània amb els gats, així que els va costar separar-se d’ells. Per això, l’acomiadament va ser molt trist per les dues bandes. Però, sense dubte, les alumnes voldran tornar a aquest lloc en el futur. Així doncs, aquest lloc és perfecte per aquells que no solament tenen interès de veure les restes romanes, sinó també pels amants dels gats.
Un cop arribat el migdia, van fer una petita pausa per dinar, on van poder gaudir d’una manera lliure, i en funció dels interessos de cadascú, els diferents llocs de la ciutat. Alguns dels alumnes de la classe de primer de batxillerat van anar a dinar a la plaça de la font; portaven el seu dinar de carmanyola i després d’omplir la panxa es van quedar una estona allà xerrant i comentant l’excursió. Després d’una estona es va tornar a trobar tots junts a la Plaça de la font per continuar amb l’excursió.
Finalment, per acabar amb aquesta ruta, van passar per l’amfiteatre, que es troba a l’exterior de la muralla i a prop del mar. Això era degut al fet que, en els espectacles, es feia ús d’animals que havien de ser transportats en vaixells pel mar i, per tant, això en facilitava el transport. A més eren espectacles molt violents i bàrbars, i en conseqüència no volien donar una mala imatge a la ciutat i així garantien la seguretat dels ciutadans.
Els alumnes van poder entrar a l’arena per a rebre les explicacions dels seus companys de batxillerat i poder viure en primera persona el lloc on se situaven els gladiadors, i així van poder observar de més a prop les parts de l’amfiteatre i les entrades i sortides.
Després d’una jornada plena d’aprenentatges i aventures, els alumnes van tornar a l’institut amb molta més informació i coneixements, a més d’entendre millor la cultura dels nostres avantpassats. Sens dubte, aquesta sortida, dinàmica i didàctica, va provocar que es despertés l’interès per la història i tradicions romanes.
Crònica de la visita a Barcino
Adriana de Soto i Isaac Claveria
El dia 15 de desembre de 2023 tots els grups d’alumnes de l’Alzina que fem l’assignatura de Llatí, és a dir, de l’optativa de 4t i de1r i 2n de batxillerat, vam anar a fer una visita guiada per la Barcino romana, acompanyats de la docent Montse Navarro. Hi vam anar amb metro, des de la parada de Maragall de la línia 4 fins a Passeig de Gràcia, des d’on vam anar caminant fins a arribar al MUHBA (Museu d’Història de Barcelona), ubicat a la Plaça del Rei, 7-9, on ens van explicar la història del que veuríem a continuació: les restes de Barcino.
Al MUHBA ens van fer una breu descripció de la història de Barcino. A continuació, vam anar a veure el Portal del Bisbe i, seguidament, vam anar al pati gòtic, al carrer del Paradís, a veure el que queda del temple d’August, que està situat entre edificis. Després vam tornar al MUHBA, on ens van fer un petit recorregut per una part del museu i tot seguit ens van portar a sota el museu, on es troben algunes de les restes de Barcino. Finalment, després que finalitzés la guia, els professors ens van portar a veure una part del museu que no ens havien ensenyat: algunes restes de la muralla de Barcino i per acabar la via sepulcral romana.
En el MUHBA ens va atendre un guia molt animat que, entre altres coses, ens va explicar que l’emperador August va ser realment el fundador de Barcino. Barcino abans havia estat habitada pels laietans de Montjuïc, un poble iber. Barcino va ser fundada en un petit turó anomenat Mont Tàber (Mons Taber) i els rius que passaven per la vora de la ciutat eren el Besòs (Baetulo) i el Llobregat (Rubricatum). En realitat, el nom complet de la ciutat era: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. En la ciutat hi vivien aproximadament 2.000 habitants, i l’origen d’aquests pobladors eren colons romans. Per acabar, ens van explicar que l’únic barceloní que va participar en els jocs olímpics de l’antiguitat va ser Luci Minici Natal, i ens va semblar molt curiós i interessant que ens ho expliquessin.
En el Portal del Bisbe, el guia ens va explicar i ensenyar, amb mapes i imatges, que l’ager de Barcino era el territori al voltant de la ciutat, on s’han trobat vil·les, aqüeductes i necròpolis, però la ciutat només tenia una extensió de 10 hectàrees. L’estructura de Barcino era octogonal perquè s’adaptava a la topografia del Mons Taber. En aquesta mateixa ciutat deien que hi havia dos aqüeductes, però ara diuen que no, que només n’hi va haver un. Així i tot, l’aigua d’aquest (o aquests) aqüeductes venia del Besòs. Les sepultures del tipus cupae són el testimoni que hi ha del que hi havia abans al voltant de la ciutat. I finalment, l’últim que ens va explicar va ser que la muralla amb quatre portes que envoltava Barcino era el principal element de defensa d’aquesta ciutat.
En el temple d’August el guia va saber explicar d’una manera que captava molt l’atenció dels alumnes que aquest temple el van dedicar a la mort de l’emperador August, i que la seva estructura tenia 11 columnes al costat més llarg, i 6 al costat més curt.
Durant el recorregut de la visita guiada de Barcino, el guia ens va mostrar algun dels objectes trobat a la ciutat romana, i entre ells ens va semblar molt interessant la pedra on hi havia gravat el nom complet de la ciutat: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino; els altres que ens van cridar molt l’atenció van ser els daus per jugar a jocs. Ho vam trobar d’allò més interessant.
Finalment, al subsòl del museu és on més vam poder gaudir de l’explicació i passejar pels carrers de Barcino. El guia ens va ensenyar un barri de tallers i indústries de transformació, entre els quals hi havia una fullonica i una tinctoria del segle II dC, tallers on es rentava la roba i es tenyien els draps o les peces de roba utilitzades. També vam poder veure una instal·lació vinícola i com s’elaborava el vi durant la segona meitat del segle III dC. Es podia veure que les restes estaven ben conservades, i el que ens va encuriosir va ser que tot fossin cases (domus) i no hi hagués pisos (insulae). També vam poder veure grans recipients d’emmagatzematge (dolies).
Un cop acabada la visita de les restes romanes, vam poder veure el Saló del Tinell, la sala de recepció que tenien els reis durant el segle XVI, on aquests rebien les peticions de la gent comuna, i en el qual pressumptament va estar Cristòfol Colom. Després vam veure una capella situada al costat, d’una època més recent degut a la seva arquitectura gòtica. Tot i que aquesta capella no estava al costat del saló de recepcions reials, segons ens va explicar la Montse, sinó que l’havien mogut. L’activitat va durar aproximadament 4 hores, tenint en compte que va començar sobre les 10 i va acabar al voltant de les 2 del migdia.
En resum, va ser una experiència molt interessant en què vam poder entendre la història de Barcino d’una manera diferent, i vam poder assolir uns coneixements als quals no hauríem arribat si ens haguéssim quedat en classe.
Aprenem història d’una altra manera visitant l’exposició “Pompeia, l’últim gladiador”
Aina Cabo Pellejà
El divendres 6 d’octubre de 2023, l’alumnat de l’optativa de Cultura clàssica de 3r d’ESO, i de Llatí de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat va fer una visita a l’exposició de Pompeia. L’últim gladiador, ubicada al Museu Marítim de Barcelona. Les docents Montse Navarro i Cèlia Montserrat van ser les acompanyants.
L’exposició combinava més de 150 peces originals i autèntiques del Museu de Nàpols amb una reconstrucció interactiva de la ciutat de Pompeia que et feia sentir com era la vida que vivien els habitants de la ciutat romana. En aquesta exposició, sobretot es centraven en el paper que jugaven els gladiadors en l’entreteniment dels romans. Es tractava de persones que estaven disposades a morir per honor, i que personificaven els valors d’un ciutadà romà.
A part de totes les peces exposades, hi havia una sala oberta on et posaven un vídeo explicatiu de tota la història. Però el més extraordinari va ser l’ espai de realitat virtual amb una visió de 360° que simulava com era caminar pels principals carrers d’una de les ciutats romanes més emblemàtiques. Fins i tot, hi havia diversos punts del recorregut on t’aturaves perquè t’explicaven més en detall què era allò que estaves veient, o les diferents tasques i activitats que realitzaven els ciutadans. El recorregut finalitzava situant-te en un dels combats tradicionals de gladiadors que se celebraven en aquella època sota l’erupció del Vesuvi.
En conclusió, la sortida va ser molt dinàmica i interessant, vam aprendre moltes coses. La majoria del grup que hi vam anar recomanaria que els cursos vinents facin la mateixa activitat.
