Zakaria El Mazini, Roger Carmona i Dylan Castro
Naroa Pérez és una alumna de 3r de l’ESO de l’Institut l’Alzina que va començar a fer gimnàsia artística, també coneguda com a esportiva, quan tenia 4 anys. Aquesta disciplina es va crear a l’antiga Grècia, però la seva forma moderna es va desenvolupar a partir del segle XIX, tant a Alemanya com a Suècia. Es diferencia de la gimnàsia rítmica perquè s’utilitzen aparells com les barres paral·leles, les asimètriques i la d’equilibris, a més d’incloure exercicis de terra i salt.
Per què vas escollir fer gimnàsia artística i no un altre esport?
Vaig escollir la gimnàsia artística perquè és un esport disciplinat i on has de tenir molta constància.
Què o qui et va inspirar a fer gimnàsia artística?
La meva tieta, perquè de petita ella feia gimnàsia.
Quants dies a la setmana entrenes? Quantes hores al dia i a on?
Entreno 6 dies a la setmana, 4 hores cada dia, al Gràcia Gimnàstic Club.
Fas competicions? Quin és el teu nivell i el teu millor resultat?
Sí que faig competicions, 5 o 6 a l’any. El meu nivell és base 9, i el meu millor resultat és haver quedat campiona de Catalunya.
Quin ha estat el teu moment més emocionant o memorable de la teva vida a la gimnàsia artística?
El meu moment més memorable va ser quan vaig guanyar la meva primera medalla al campionat de Catalunya.
Quina és la part més difícil de la gimnàsia artística?
El més difícil és no tindre por a l’hora de fer els exercicis que et demanen.
Quin consell li donaries a algú que acaba de començar a fer gimnàsia artística?
Que fos constant, que no tingués por i que, si li agrada, que ho faci fins que sigui gran.
