El dia 29 de maig de 2024 vam participar en una roda de premsa de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. La Mònica Gonzales i en Bruno Durso vam anar a l’Ajuntament, juntament amb una vintena més d’alumnes, organitzats en parelles, de diferents escoles i instituts de la ciutat que participen en el projecte RED (Revista Escolar Digital) de Junior Report. Apart de fer-li les preguntes, repartides en diferents blocs, vam fer un “tour” per tot l’Ajuntament, visitant la sala de plens i altres espais.
Preguntes personals
Com estan sent aquests primers mesos a l’alcaldia?
Bons. Jo sempre dic que (ser alcalde) és la millor feina del món a la millor ciutat del món, que és Barcelona.
En algun moment li agradaria ser president de Catalunya o d’Espanya? – Mas Report
No, perquè penso que no hi ha res millor que ser alcalde.
Quina ha estat la seva motivació per a ser alcalde en un moment on els polítics no tenen gaire credibilitat? – FEDAC Sant Andreu Report
Crec que la politica està passant per una crisis, és veritat, i per això és important que els joves vegin els polítics com a ciutadans que tenen vocació pública i que algun dia tornaran a ser ciutadans.
Què sent tenint tanta responsabilitat com a alcalde i com rep les crítiques? – St Paul’s Report
M’agrada preocupar-me per Barcelona. Pel que fa a les crítiques, formen part de ser una persona coneguda; no pots pretendre que tothom estigui d’acord; en això es basa la democràcia, en què no tothom estigui d’acord, però el més important és tenir la conciencia tranquil·la.
Sostenibilitat i mobilitat
Com treballa Barcelona per afrontar els reptes del canvi climàtic? Què està fent per abordar els problemes de mobilitat urbana i reduir la congestió del trànsit? – Roca Report
L’objectiu per a 2030-2050 és que Barcelona sigui neutra en emissions. Ho hem de fer tots i totes canviant mentalitats i ajudant la gent que menys pot a que faci els canvis que s’han de fer: substituir els vehicles a motor per bicicletes i millorar el transport públic. Un problema molt gran, del qual em van fer adonar fa poc uns estudiants, són les samarretes de les maratons, ja que tenen molts microplàstics i aquests se’n van als peixos. Per tant, hauríem de canviar aquestes samarretes, a més de fer més carrils bici i modificar les mentalitats negacionistes.
Com està utilitzant Barcelona la tecnologia per convertir-se en una ciutat més intel·ligent i eficient? – Pia Nostra Senyora Report
És la mateixa pregunta que faig jo dins l’Ajuntament. Porto tres mesos dient com podem aplicar coneixement i tecnologia per fer més eficients les polítiques públiques de la ciutat. En aquests moments, amb un Super Computing Center que hi ha al costat de la Politècnica s’està construint una altra Barcelona, s’està replicant la ciutat amb dades sobre mobilitat, sobre l’aire, sobre l’aigua, etc. El projecte es diu Twins Cities, està finançat per fons europeus i hi participen vdiverses ciutats. Si repliquem la ciutat amb dades podem fer proves, per exemple, per reduir emissions, per tenir millor mobilitat, per preveure què necessitarem d’aquí uns anys quan les persones siguin més grans… i ho podrem fer sense necessitat d’aturar la ciutat, de tallar carrers. Les proves les fas en la ciutat bessona digital. Hi ha moltíssim recorregut per fer.
L’Ajuntament ha de fer un esforç important, perquè a Barcelona tenim molt talent digital, som la ciutat de l’Smart City Congress, on venen 200 ciutats de tot el món i on s’expliquen experiències i es donen eines per millorar la gestió de les grans ciutats. Gestionar amb dades i teconologia vol dir més eficiència, menys cost econòmic pels contribuents i menys impacte mediambiental. Aplicant teconologia en moltes de les coses que fem, limitem molt les emissions.
Teixit local
Què està fent l’Ajuntament per donar suport als petits comerços i empresaris locals a Barcelona? – Verdaguer Report
Els petits comerços donen treball al 90% de Barcelona, i ho dic perquè quan es parla d’economia la gent pensa en les grans empreses, però el gruix de l’economia de Barcelona, el polígon industrial més important de la ciutat, no és la zona Franca, sinó els baixos comercials. Els comerços donen seguretat i moviment als barris, i quan tu vas a comprar a una botiga de proximitat no només estàs anant a comprar, sinó que estàs ajudant a què al teu barri passin cosas. És molt important que el comerç no es concentri en un sol lloc, o a les plataformes digitals.
Quins plans té per promoure la inclusió social i la igualtat d’oportunitats entre els diferents barris de Barcelona? – INS Nou Barris Report
A les escoles hem de garantir la igualtat d’oportunitats, sense tenir en compte el barri, i això ho ha de fer el sistema públic. Tenim previst un pla que es diu Climascola, que consisteix en donar un sistema de climatització per a les 170 escoles de primària de la ciutat i així garantir unes bones condicions a les aules, fet que té a veure amb la igualtat d’oportunitats. Aquest pla de climatització és sostenible, perquè es fa amb plaques solars, és socialment cohesionador perquè totes les escoles, independentment del seu nivell i del barri on estiguin, tindran climatització i garantirem que, encara que hi hagi escoles que no es puguin permetre pagar la climatització, la tinguin. Aquest projecte es farà a càrrec de l’impost turístic i començarà a aplicar-se aquest estiu en alguns centres.
Habitatge
Sabem que l’ajuntament té serveis públics per a la gent sense llar i que es dona acolliment residencial temporal des de 1.741 llocs públics i 1.305 privats. Tot i això, les xifres de gent sense sostre a Barcelona segueixen augmentant cada any, un 12% més que l’any passat i un 56% més que el 2015. Teniu pensades algunes mesures perquè això no vagi a més i les solucions no siguin temporals? – Catalonia Report
Us donaré xifres: tenim 3.000 places d’habitatge d’emergència pagades amb els impostos, i en tenim 3.000 més a hotels perquè l’objectiu és que ningú es quedi a dormir al carrer, però cada cop ens ve més gent d’altres ciutats perquè allà no els atenen. També hi ha gent que per circumstàncies personals sí que dormen als carrers, però en alguns d’aquests casos no podem fer-hi res.
Segons La Vanguardia, el preu del lloguer ha pujat un 287,63% al nostre barri, el barri de La Marina/Zona Franca, en els últims 5 anys. Quins plans té perquè puguem seguir vivint al nostre barri en els pròxims anys? – Domènech Report
Al barri de la Marina hi ha un 60% d’habitatge públic, i properament es construiran 5.000 nous habitatges públics. A més, som l’única zona d’Espanya que posa un topall al preu de l’habitatge. Vaig fer una reunió amb “el senyor que viu aquí davant”, en Pere Aragonès, per parlar del problema de l’habitatge, en la qual jo portava sota el braç 27 propostes per a fer habitatges públics (però aquí ha d’intervenir-hi també la Generalitat). Ens deixarem les pestanyes per a fer-ho, però la prioritat és destinar els pisos que ocupen activitats econòmiques a nous habitatges.
Joventut i educació
L’Ajuntament té previst facilitar una oferta de lleure gratuïta i que fomenta hàbits saludables, de solidaritat, d’inclusió… a la zona del nostre barri de Montbau, Vall d’Hebron o Horta? – Narcís Monturiol Montbau Report
Nosaltres tenim un programa que és el Pla de Barris, que es dedica a facilitar diners als barris menys afavorits, i amb aquest pla ajudem les entitats que ho necessiten. Als barris de “muntanya” hi ha tot un programa d’activitats de lleure, que són un reforçament econòmic d’aquests tres barris.
Sabem pels mitjans de comunicació que, amb la pandèmia, el nombre de joves amb problemes de salut mental ha augmentat significativament. Quines mesures ha pres l’Ajuntament per afrontar-ho? I, portant-ho a les aules, considera que és suficient la funció que fan els orientadors o psicopedagogs als instituts? – REC Comtal Report
Molt bona pregunta, perquè és veritat que des de la pandèmia molts joves han tingut problemes de salut mental, i per això hem fet molts projectes: fem tallers i programes com el Consulta’m, que serveixen per a què si els adolescents que tenen problemes rebin ajuda. Quan l’institut veu que un alumne/a necessita una atenció més detallada, l’envien al programa.
De quina manera participa l’Ajuntament en les polítiques relacionades amb educació, en el funcionament de les escoles i en l’oferta de places, tant públiques com concertades? – FEDAC Horta Report
Començaré dient que Barcelona té una gran història pedagògica; és una ciutat educadora i durant tota la seva història ho ha estat, sobretot a l’època de la II República, quan hi va haver grans avenços en el tema de l’educació. Som una ciutat que creu no només que l’escola ha de educar, sinó que ho ha de fer la ciutat sencera. En el cas de Barcelona, totes les escoles s’integren en el Consorci, per a què l’Ajuntament, conjuntament amb la Generalitat, s’ocupi de la infraestructura dels centres de primària.
Seguretat
Un problema gran al qual s’enfronta la ciutat és la seguretat. Els carteristes han envaït els carrers de Barcelona els últims anys. Quines mesures ha posat en marxa o té pensades per afrontar això? – Pérez Iborra Report
En matèria de seguretat he de dir que Barcelona té un problema amb els robatoris petits, ja que tot i que els policies detinguin algunes persones, no sempre se les acaba de jutjar a totes. Però hem implementat 1.000 noves places de policia a Barcelona, en resposta a aquest increment.
Què farà per incrementar la seguretat en el transport públic, al metro en concret, on els robatoris han augmentat un 50%, segons els Mossos d’Esquadra? – L’Alzina Report
És justamentaixò que estava explicant, que no és tant una qüestió de presència policial sinó de jutjar aquestes persones. Però (un augment d’un) 50% em sembla massa, d’on ho has tret, això? És important, sempre, anar a la font, com a periodista o com a politic, perquè sinó després es van dient bulos…
Periodista (Bruno Durso): Ara li dono la font (https://www.lavanguardia.com/sucesos/20231024/9322730/hurtos-metro-disparan-47-respecto-ano-pasado.html)
Alcalde: Ah, mira, m’has donat la font, molt bé, tens raó, gràcies (aplaudiment general).
