Per: Maroua Abettoy Afellah i Àfrica Dunezca Uyaguari Meza
Isabela Rodas, Amaia Marlen i Yunxi Lin són tres estudiants de l’Institut l’Alzina de 14 anys que des de petites tenen una gran afició pel dibuix. En aquesta entrevista parlen de què les va inspirar a provar aquesta disciplina artística, de quin és el seu lloc preferit per dibuixar, de què els aporta aquesta activitat i de la possible relació entre el dibuix i el seu futur acadèmic i laboral.
Quan vas començar a dibuixar?
Amaia: Quan era petita.
Yunxi: Jo vaig començar a dibuixar quan tenia sis o set anys.
Isabela: Vaig començar a dibuixar aproximadament amb 7 o 8 anys.
Què et va inspirar a fer-ho?
Yunxi: No ho tinc molt clar, quan era petita només dibuixava perquè m’agradava.
Amaia: Realment no em va inspirar res, només volia provar-ho.
Isabela: Em va inspirar el fet de veure sèries de dibuixos.
Has fet algun curs de dibuix o vas a alguna acadèmia o, pel contrari, ets autodidacta?
Yunxi: Mai he anat a un curs, he après a dibuixar jo sola.
Amaia: Volia fer un curs, però al final no va poder ser perquè a la meva mare no li va acabar d’agradar la idea.
Isabela: Al principi no, però després em vaig interessar més professionalment i em vaig ficar a una acadèmia, però ara mateix no vaig a cap.
Quin consideres que ha sigut el millor dibuix que has fet?
Yunxi: No tinc un dibuix preferit, alguns m’agraden i d’altres no.
Amaia: És un com d’una maduixa amb líquid blanc per dalt.
Isabela: Jo crec que el que més m’agrada de tots els que he fet és un de recent que representa un déu.
Tens algun lloc específic on et trobis millor per dibuixar?
Yunxi: No, no tinc cap lloc preferit per dibuixar.
Amaia: Sí, la meva habitació.
Isabela: Sempre dibuixo a la meva habitació.
T’agradaria estudiar alguna cosa relacionada amb el dibuix quan acabis l’ESO? O ho veus més com un hobby?
Yunxi: No, ho veig només com un hobby.
Amaia: M’agradaria estudiar arquitectura, però encara no ho sé del tot.
Isabela: De petita volia ser arquitecta, però ara no ho tinc molt clar perquè faig altres activitats.
Tens algun artista preferit que influenciï el teu estil?
Yunxi: No, no en tinc cap.
Amaia: No, de fet no conec ningú.
Isabela: No, no tinc artista preferit.
Com definiries el teu estil?
Yunxi: No sabria com definir-lo perquè vaig variant .
Amaia: No tinc cap estil concret, tot el que dibuixo és diferent.
Isabela: No el tinc definit, també vario molt.
T’agrada més dibuixar de manera realista o abstracta?
Yunxi: M’agrada dibuixar de les dues maneres.
Amaia: Realista, mai he dibuixat de manera abstracta i no m’agradaria fer-ho.
Isabela: M’agrada més fer-ho de manera abstracta.
Què aconsellaries a algú que està començant a dibuixar?
Yunxi: Que comenci amb coses simples i si es va sentint bé, que vagi avançant amb coses més complicades
Amaia: Que no s’estressi, perquè no és fàcil, que practiqui molt i que s’ajudi amb tutorials.
Isabela: Que tingui paciència perquè al principi costa molt. I que no es centri només en un estil o un tipus de dibuix en concret, sinó que vagi variant.
Què sents quan dibuixes? Com et sents quan veus la teva obra acabada?
Yunxi: Em sento inspirada. Quan veig la meva obra acabada sento una mica de decepció, perquè podria estar millor.
Amaia: Normalment m’estresso molt. Si m’agrada el resultat em sento feliç, però si no m’agrada em sento decebuda.
Isabela: Sento calma, sempre que estic estressada dibuixo i em calmo. Quan la veig acabada em sento orgullosa.
