Per: Martina Sotil, Paula Pagerols i Brayan Satova
Alejandro Soto té 17 anys i actualment està escrivint una novel·la. L’escriptura li interessa des de molt petit, tot i que ningú en la seva família es dedica a aquesta activitat. Ell pensa que un escriptor ha de ser, abans, un bon lector. En el futur, però, no es veu dedicant-se professionalment a aquest àmbit.
Quant de temps portes escrivint?
Fa uns 5 anys que escric històries llargues, però curtes, des de petit, per al meu pare: quan li demanava alguna cosa, ell em deia que sí, però només si li escrivia alguna cosa a canvi.
T’ha agradat sempre l’escriptura?
Més que l’escriptura, des de sempre m’ha agradat molt la lectura, perquè de petit passava molt de temps a casa ja que no podia fer esport per una situació física. Per això em quedava llegint, que és el que al final m’ha portat a escriure.
Aleshores penses que un bon escriptor ha de ser abans un bon lector?
Sí, perquè al final llegint s’aprèn molt i d’un llibre que t’agrada pots treure moltes idees, tant per la forma com està escrit com per l’argument principal de la història com pels conceptes que planteja.
Tens algun familiar que es dediqui a l’escriptura o que escrigui?
El meu pare escrivia poesia de jove, però ningú a la meva família s’hi ha dedicat seriosament.
Sabem que estàs escrivint una novel·la. Què et va inspirar?
No seria capaç de dir-vos alguna inspiració concreta; la meva major fortalesa, i feblesa alhora, com a escriptor és l’espontaneïtat de la meva creativitat: d’igual forma puc estar un parell de setmanes, o fins i tot mesos, bloquejat en un aspecte en concret d’una obra, com crear tot l’esquelet d’un món en només una tarda. Suposo que el clixé de la inspiració és la típica imatge del poeta que s’inspira en el crepuscle per escriure un poema, i fins a cert punt estic d’acord amb aquesta idea; no tant pel fet que la posta de sol en sí mateixa m’hagi d’inspirar, sinó per allò que representa: el final d’un dia pot portar-me a pensar sobre el final d’una vida, la qual cosa alhora em pot donar idees sobre ritus funeraris o sobre un culte al cicle solar i lunar, per posar un parell d’exemples. Suposo que a nivell temàtica la meva principal inspiració fou l’inici de La Familia de Pascual Duarte, d’en Camilo José Cela, en què el protagonista filosofa sobre si l’home neix dolent o es fa dolent amb el temps. Aquesta va ser la idea que va inspirar el meu treball actual.
Has tingut alguna dificultat per començar a escriure-la?
En primer lloc, he de dir que, d’igual manera que l’inspiració esporàdica és una de les meves majors febleses, també em causa força problemas la meva manca de disciplina. Si demanèssiu al meu pare que em definís, probablemente us diría que sóc un gandul. A més d’això, sóc molt perfeccionista, i he arribat a reescriure el començament de la historia uns deu cops, si no més.
Has publicat alguna cosa?
No, en primer lloc perquè encara no he escrit res que consideri “digne” de publicació; i en segon lloc perquè, quan escrius alguna cosa, estàs plasmant part del teu ésser sobre el paper, d’alguna forma el teu escrit és fill teu, i la noció exposar-me d’una forma tan personal al judici del públic m’espanta força.
En un futur vols dedicar-te a l´escriptura o a alguna altra cosa?
Jo, més que un treball, l’escriptura la veig com un hobbie, així que estic estudiant altres coses que no tenen res a veure amb l’escriptura.
Tens algun projecte acabat?
No he arribat a acabar res, però tinc uns quants projectes en els quals vaig treballant a poc a poc.
