Per: Emma Feltham i Yikai Qiu
L’Olimpíada Catalana de Física (OCF) és una competició per a estudiants preuniversitaris que té com a objectius principals fomentar les vocacions científiques, seleccionar els joves talents que representaran Catalunya en les competicions estatals, i estimular l’ensenyament davant la creixent importància d’aquesta disciplina en la ciència, la tecnologia i la formació integral. Està adreçada a l’alumnat de Batxillerat i de l’últim curs de Formació Professional.
Yikai Qiu, un estudiant de l’Institut L’Alzina, ha aconseguit classificar-se per a la fase estatal. Parlem amb ell per conèixer de prop la seva experiència i els reptes d’aquesta competició.
Què et va motivar a fer el pas i participar en un certamen com aquest?
Des de sempre he sentit una vocació molt profunda per les ciències exactes, i de manera molt especial per la física i les matemàtiques. Més enllà de la satisfacció intel·lectual que em proporciona resoldre problemes, soc conscient del meu futur acadèmic. El meu objectiu a mitjà termini és poder cursar els meus estudis universitaris als Estats Units. Les institucions nord-americanes de prestigi valoren enormement l’excel·lència en activitats extracurriculars, i participar en una olimpíada científica d’aquest nivell és, sens dubte, una carta de presentació immillorable.
Yikai Qiu i la seva tutora, Vanessa Llobet, a l’acte de lliurament de premis per part de la Societat Catalana de Física.
Quin és el contingut d’aquestes proves?
L’estructura de l’examen està dissenyada per avaluar una comprensió profunda de la física, i es divideix en dos grans blocs. D’una banda, tenim la prova experimental. Aquí no n’hi ha prou de conèixer la teoria; cal dominar el tractament de dades empíriques i ser capaç de construir i analitzar representacions gràfiques per deduir relacions lineals entre variables.
D’altra banda, ens enfrontem a la part teòrica, que considero que és la part més difícil de totes, ja que exigeix aplicar amb destresa els coneixements adquirits durant tot el Batxillerat. Un aspecte molt estimulant del disseny d’aquestes proves és que, si algun problema requereix eines o conceptes que queden fora del temari oficial, el mateix enunciat et proporciona una introducció teòrica prèvia. D’aquesta manera, no només avaluen el que ja saps, sinó la teva capacitat d’assimilació ràpida i de deducció lògica en temps real.
Quin ha estat el nivell d’exigència d’aquesta edició? Et va resultar un repte gaire complex d’arribar fins aquí?
Ha estat un procés rigorós i escalonat, compost per tres fases clarament diferenciades. La primera va consistir en una prova telemàtica tipus test que, sincerament, va resultar ser bastant assequible i actuava com a primer filtre. Aquells que aconseguíem una puntuació superior a un vuit sobre deu avançàvem a la segona fase, ja més exigent, centrada en la resolució pràctica de problemes de manera telemàtica també.
Finalment, vaig haver d’enfrontar-me a la fase classificatòria catalana presencial decisiva. Aquesta última sí que va suposar un veritable desafiament intel·lectual, amb un nivell de complexitat tan elevat que, per ser del tot honest, vaig arribar a dubtar si aconseguiria la nota necessària per classificar-me.
Llista dels classificats de l’Olimpíada Catalana de Física.
Després d’haver viscut aquesta aventura acadèmica, és una experiència que recomanaries a altres estudiants del teu entorn?
Absolutament. És una vivència altament recomanable per a qualsevol jove a qui l’apassioni la física o la ciència en general. Més enllà del pur aprenentatge acadèmic, el valor afegit d’aquestes olimpíades és l’entorn humà. Et permet conviure i interactuar amb persones de la teva edat que comparteixen les teves mateixes inquietuds, interessos i objectius acadèmics. És un espai fantàstic per intercanviar idees i sentir-te part d’una comunitat amb una gran motivació.
Com veus les teves opcions de cara a la fase estatal? Creus que podries guanyar l’or a l’Olimpíada Espanyola?
Soc realista i encaro aquesta fase amb molta humilitat. Crec que guanyar l’or olímpic és una tasca francament complicada. Cal tenir en compte que molts dels meus companys i competidors pertanyen a cursos superiors, la qual cosa significa que ja han consolidat una part molt més extensa del currículum de física. Aquesta diferència de rodatge teòric em situa, objectivament, en un cert desavantatge. Tot i així, el sol fet d’haver arribat fins aquí ja és un èxit enorme per a mi, i aprofitaré l’oportunitat per donar el millor de mi mateix i aprendre al màxim de l’experiència.
