Per: Clàudia Quintana i Camila Segovia
Abril Gibert Llagostera va néixer el 20 de maig del 2010 a Barcelona, on ha residit tota la seva vida. En la seva encara curta trajectòria ha viscut experiències, aprenentatges i somnis plens d’il·lusió. L’Abril és una persona plena de ganes d’aprendre i de viure coses noves, i per això l’any passat va decidir inscriure’s en un procés de selecció per optar a les beques que ofereix la Fundació Amancio Ortega. Ara que ja n’ha obtingut una, s’està preparant per viure aquesta nova experiència plena d’aventures i canvis.
Quan vas començar a tenir aquest pensament de voler estudiar a l’estranger?
Sempre he tingut clar que volia construir el meu futur fora d’Espanya perquè crec que així és com puc obtindré un millor creixement, tant personal com laboral. A partir d’aquesta idea base, vaig començar a buscar maneres per poder viure experiències a l’estranger, i així va ser com vaig conèixer les beques de la fundació d’Amancio Ortega. Em vaig posar aquest objectiu a segon de l’ESO, i des de llavors m’he estat esforçant al màxim, acadèmicament i personalment, per poder optar a aquestes ajudes.
Vas tindre por al començar tot el procés?
Sí, perquè aquestes beques eren les úniques que pensava que es podien ajustar al meu perfil, i llavors, si no les aconseguia, no sabia quan podria tornar a trobar una oportunitat per poder estudiar fora. Vaig tenir molts moments de dubte on pensava que potser el meu esforç no seria suficient, però també tenia clar que ho havia d’intentar.
Com et vas sentir durant el procés de selecció?
Sincerament, van ser uns mesos molt estressants. Soc una persona molt autoexigent i llavors tenia la necessitat de donar el millor de mi en totes les fases. Veure com anava passant de fase era un sentiment molt satisfactori, però també venia acompanyat de molts nervis i inseguretats.
Veure com anava passant de fase en el procés de selecció era un sentiment molt satisfactori, però també venia acompanyat de molts nervis i inseguretats.
Et vas preparar específicament pel procés de selecció? Si és així, com ho vas fer?
En tot aquest procés, només em vaig poder preparar l’examen de nivell d’anglès. Per sort, ja partia d’una bona base en l’idioma, però practicar listenings, writings i exercicis de gramàtica em va donar molta seguretat i tranquil·litat que en el moment de l’examen presencial vaig agrair molt.
Ens pots explicar com va ser el procés de selecció?
Aquest procés consisteix en tres fases:
1a) S’obre el termini d’inscripció i s’inicia la primera fase, la qual consisteix en l’entrega de documentació, com el certificat tributari dels teus pares, les notes de 3r de l’ESO i la identificació personal. Des de la Fundació utilitzen una fórmula per poder calcular la teva nota en aquesta primera fase, i si superes la nota de tall, llavors passes a la fase següent.
2a) Aquesta segona fase consisteix en dues parts: la primera és un examen online d’anglès, on s’avalua la teva expressió oral en aquesta idioma; la segona consisteix en un examen presencial que fan a diverses ciutats, on durant quatre hores avaluen aspectes com litening, use of english, writing i reading. Un cop acaba aquest examen de nivell has de fer un test de personalitat, el qual només es tindrà en compte si passes a la tercera fase.
3a) La tercera i última fase serveix per determinar si cada persona està preparat/da psicològicament per estar un any d’intercanvi, i consta de diverses parts: et demanen un vídeo de presentació, el test que has fet prèviament i algunes preguntes personals. Finalment, uns psicòlegs et realitzen una entrevista personal.
Què vas sentir quan et van seleccionar?
Quan em vaig assabentar, la meva primera reacció va ser plorar i emocionar-me molt, era un somni complert que desitjava des de feia molt de temps, i em vaig sentir molt orgullosa del meu esforç. Quan ho vaig assimilar va començar el procés de mentalitzar-me de què deixaria de veure els meus éssers estimats durant un curs sencer. Malgrat que els trobaré molt a faltar, és una aventura que tinc moltes ganes de viure.
Malgrat que trobaré molt a faltar els meus éssers estimats durant un curs sencer, és una aventura que tinc moltes ganes de viure.
Com ha estat el teu camí un cop vas obtenir la beca?
Quan em van donar la beca, em van assignar una agència, que és qui gestiona tota la preparació burocràtica fins al dia de la sortida. Des de llavors he hagut de fer moltes gestions com: crear un perfil amb les meves preferències per poder trobar una família amfitriona, vacunar-me, viatges a Madrid per a fer-me el visat, i el més divertit de tot és que la fundació ens subvenciona a tots els becats un cap de setmana a un hotel a Madrid per donar-nos eines pel nostre any d’intercanvi.
Ens podries donar algun consell per la gent que es vulgui presentar?
El meu consell més important és que si de veritat ho voleu, us presenteu i ho intenteu. És impossible no tenir dubtes amb tu mateix, però les persones que obtenen la beca són aquelles que els superen i ho intenten amb treball dur, il·lusió i ganes. També és essencial que, tothom que estigui a temps, tregui les millors notes possibles a 3r de l’ESO i que reforci l’anglès al màxim.
Quins tipus de perfils creus que podrien optar a aquesta beca?
Crec que podria encaixar en aquesta beca una persona que tingui inquietuds, no només acadèmiques, algú responsable, que sàpiga treure-li profit a les seves qualitats, però sobretot algú amb moltíssimes ganes de viure un any en la cultura americana.
Crec que pot encaixar en aquesta beca algú que tingui inquietuds, no només acadèmiques, i sobretot que tingui moltíssimes ganes de viure un any en la cultura americana.
De moment, què ha sigut el millor i el pitjor d’aquest procés?
El millor, definitivament, han sigut totes les persones que he conegut aquests últims mesos; he fet amistats que s’han tornat molt importants per mi, i he conegut persones amb les que comparteixo aspiracions i valors. A més a més, sempre m’he sentit molt recolzada gràcies a totes les persones que ens guien de cara a viure un any a l’estranger. D’altra banda, crec que la pitjor part és haver d’acomiadar-me de la meva família i amics durant deu mesos.
