Anna Gas: “Els poetes escrivim sobre allò que ens mou, allò que tenim a dins i volem treure cap a fora”

L’escriptora explica com van ser els seus inicis literaris i parla de la seva relació amb la poesia i la narrativa

Anna Gas (Barcelona, 1996) és una jove poeta i escriptora que va estudiar a l’institut Alzina. Ha guanyat diversos premis, entre ells el Mercè Rodoreda de contes i narracions amb la seva obra més recent, El pèndol, publicada l’any 2021. També té dos altres llibres, Crossa d’aigua, del 2017, i Llengua d’àntrax, publicat al 2019. En aquesta entrevista, realitzada aprofitant la seva participació a la Setmana de la Poesia de l’institut, ens detalla des de com va començar el seu interès per aquest gènere fins a com se sent avui en dia respecte a l’escriptura.

Que t’inspira per a ser poeta? És el mateix que quan vas començar a escriure, d’adolescent?

Crec que tots els poetes escrivim sobre allò que ens mou, d’allò que tenim a dins i volem treure cap a fora. En el meu cas van ser experiències amoroses doloroses que em van fer començar a escriure.

Des de quan t’interessa la poesia?

Des de primer de batxillerat. Vaig tenir un professor que em transmetia molt la passió que sentia per la literatura, i llavors vaig començar a llegir més poesia. Sí, diria que va ser llavors.

Sortint de batxillerat vaig fer la carrera d’estudis literaris, i quan vaig acabar em vaig posar a fer psicologia. Ara mateix estic a tercer de psicologia i mentrestant treballo.

Tens tres llibres publicats, tens un quart preparat?

Pensar per pensar penso en moltes coses, però encara no l’estic escrivint pròpiament. Treballo tant i estic tantes hores a la universitat que no estic tenint temps per asseure’m i escriure, però tinc idees tant per poemes com per novel·les i contes.

Escrius poesia i narrativa. Des que vas començar a escriure has compaginat els dos gèneres? Amb quin dels dos et sents més còmoda?

Sí, però normalment no els escric alhora. Vaig començar amb narrativa, després vaig estar bastant de temps fent poesia, i fa relativament poc, uns tres anys, vaig tornar a la narrativa i una mica de poesia.

Em sento molt còmoda amb tots dos, depenent del moment de la meva vida. Quan escrivia poesia em sentia més còmoda escrivint poesia, i quan escrivia narrativa em sentia més còmode escrivint narrativa, i ara no ho sé, perquè no ho tinc massa clar.

També has dit que estàs estudiant psicologia. Has trobat alguna relació entre aquesta disciplina i la poesia?

Sí, d’alguna manera sí, perquè al final la poesia és un art que parla de coses molt humanes i la psicologia es considera una ciència, però una ciència enfocada a descobrir el comportament humà, les emocions i els pensaments, així que d’alguna manera sí que estan relacionades.

Tens algun referent literari? Quins?

Sí, força. Soc molt fan de les novel·les de Harry Potter, des de tota la vida, i això m’ha marcat moltíssim la infància i l’adolescència. Després, al batxillerat, vaig descobrir la poesia de Rosa Leveroni i la narrativa de Mercè Rodoreda.

Redactors Juniors

, , ,
close