Esther Lanzarote Aroca
Durant els últims dies d’abril de 2024, a l’hora de la matèria d’hàbit lector en català impartida per Esther Bori hem estat fent una activitat que ens ha agradat molt a tots i que ens ha fet reflexionar. Es tracta d’una activitat que va sorgir d’un llibre que estem llegint a classe, Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. És un llibre que parla sobre dos adolescents durant una apocalipsis, on tothom desapareix i es queden ells dos sols amb la terra destrossada. S’han d’anar buscant la vida, i per sobreviure construeixen cabanes, comencen a conrear i van al poble a buscar subministres.
La idea de la nostra activitat ve d’aquí, de què els protagonistes pensaven en tot allò que tenien abans i que no valoraven, en com serà el seu futur, en com es repetirà la historia, en com d’ells dos tornarà a sorgir tota la humanitat… Vam pensar què li diríem al nostre jo del futur. Què li diriem, què li explicaríem… I això és el que vam fer: vam escriure una carta al nostre jo del futur explicant-li tot el que volíem, vivències i anècdotes, somnis i objectius que esperem complir, i també posant la fotografia d’objectes molt important per a nosaltres.
Juntament amb la carta, també fèiem una capsa que decoràvem amb fotografies nostres, o dels nostres amics, i vam omplir totes les caixes així, de fotografies, de coses que ens representessin, decorant-les. Dins la capsa vam posar també objectes; molta gent va posar peluixos de quan eren petits, les primeres samarretes de futbol que van tenir, fotografies amb familiars o gent important… Finalment a la capsa vam posar també la carta impresa.
I esperarem, esperarem a poder obrir-la dintre d’uns anys, obrir-la amb esperança i il·lusió de veure les paraules que ens vam dedicar encara sent nens.
