Actualment metge de l’equip de futbol sala masculí del Barça, ha treballat també en diversos clubs esportius
Júlia Jasinski, Aina Espierriz, Max Yauri, Jose Ángel Mesa i Júlia Cervantes
Carles Miñarro va estudiar la carrera universitària de Medicina a la Universitat Rovira i Virgili, especialitzant-se en medicina esportiva. Posteriorment, va estudiar un màster en Traumatologia de l’Esport. Des de 2017 és metge de l’equip de futbol sala del F.C. Barcelona, però abans ha estat a d’altres equips com el Sabadell FC, el Terrassa Futbol Club i la Unió Esportiva Sant Andreu. També ha treballat al Centre d’Alt Rendiment esportiu (CAR) de Sant Cugat.
Com has arribat on estàs ara? Què et va portar a treballar en el Barça?
Començo pel final: estic al Barça perquè em van trucar per anar a treballar amb ells. I com he arribat a ser metge de l’esport? Primer has d’estudiar medicina, després fer l’especialitat de medicina de l’esport i, més tard, continuar fent camí, intentant trobar feina com a metge de l’esport, que no és fàcil. La medicina de l’esport és una especialitat poc coneguda perquè no està als hospitals, sinó allà on ha d’estar, als camps, als pavellons. Llavors jo vaig fer aquesta especialitat i vaig buscar-me la vida com a metge de l’esport, tot i que també he treballat com a metge “normal” a molts llocs. Però com a metge de l’esport vaig començar a un equip de futbol, el Terrassa, on vaig ser-hi més de set anys. Del Terrassa vaig passar al Sant Andreu, del Sant Andreu al Sabadell, i del Sabadell ja al Barça, on és la setena temporada que hi soc. També he estat al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, el CAR.
Amb quines lesions has treballat més durant tots aquests anys?
Buf, hi ha lesions de tota classe, ja siguin fractures de dits o de turmells, lesions musculars dels quàdriceps dels isquiotibials, d’abductors, d’abdominals, lesions lligamentoses de genolls, de turmells, d’espatlla. En general, es toca de tot, unes més que d’altres, però al final veus molta veritat de lesions.
Què impliquen les lesions en la carrera d’un jugador de futbol?
Un jugador professional té la sort de tenir un equip al voltant, si està en un equip gran. Té un metge, fisioterapeutes, readaptadors, preparadors físics… i a més a més té metges externs com els cirurgians. O sigui, té tot un equip al voltant per a poder recuperar-se bé. Mentre està lesionat, el jugador no està mai parat sinó movent-se. Si tinc la cama enguixada, doncs puc treballar de cintura cap amunt. I això és ser un professional: cada dia treballar, treballar i entrenar-se. Ara, si la lesió és important, pot fer que un altre club que et vulgui fitxar s’ho pensi dues vegades, ja que si et fas una lesió greu hi ha més possibilitats que et torni a passar.
Creus que la majoria de les carreres futbolístiques s’acaben per lesions, o simplement per edat?
Les lesions poden retirar un jugador, però n’hi ha que no tenen lesions mai o que tenen poquetes coses. En aquest cas és per edat, per cansament, no per lesió.
Creus que hi ha hagut un canvi entre les lesions que succeïen abans i les d’ara?
No, les lesions són les mateixes. El que passa és que ara en sabem més, de les lesions, i les que abans tractàvem d’una manera, ara les tractem diferent. Coneixem més el teixit que es lesiona, els lligaments, els tendons, els ossos… I aquest coneixement fa que poguem tractar molt millor aquella lesió o aquell teixit que s’ha vist afectat.
Hi ha diferència entre les lesions femenines amb les masculines? Quines?
Hi ha certa diferència, sí. El futbol femení està començant i, en comparació amb el masculí, encara hi ha poques noies que es dediquin a jugar a aquest esport. I per això, les que hi ha han d’entrenar molt i molt fort per arribar lluny i això fa que es lesionin més. A part, el sistema hormonal de la dona també té a veure amb el tipus de lesions que pateixen. Això s’està estudiant ara amb major profunditat.
Què opines de l’augment de partits actualment? Creus que afecta a les lesions?
Afecta, sí. És un dels factors, aquest augment de càrrega, que fa que no es pugui entrenar i recuperar bé, i això provoca que hi hagi més lesions, segur. És un dels factors que predisposa. Si jugues, no entrenes; si viatges, no entrenes; i si, a més, descanses malament perquè estàs viatjant, tot això fa que puguis tenir més lesions.
De quina manera s’entrena al Barça, per poder evitar les lesions?
Entrenem com tothom. Què vol dir entrenar per evitar lesions? Vol dir entrenar des del primer dia, és a dir, que des de la pretemporada has de començar a preparar l’equip perquè aguanti tota la temporada, perquè si tens una càrrega de partits alta, entrenaràs menys. Per tant, tot el que no treballis a pretemporada, et costarà més treballar-ho després per la càrrega de partits. A més, tenim físios i sistemes de recuperació com aigua amb gel, màquines… Com a primer equip, disposem de molts recursos pels jugadors, des de la part nutricional i de suplementació a psicòlegs, tots els aspectes necessaris per minimitzar la fatiga i que així no hi hagi tantes lesions.
Com actua l’equip tècnic per recuperar a un jugador abans, i que torni a jugar?
Jajaja, la recuperació és la que és, tot i que els entrenadors pressionen perquè es faci el més ràpid possible… Quan un jugador es lesiona, per un cop o per la raó que sigui, fem les proves per saber quin tipus de lesió té. Una vegada li hem posat nom i cognoms a la lesió, ja sabem el temps que tardarà a recuperar-se. Ho sabem perquè al final és la biologia, la nostra pròpia naturalesa, allò que cura. I nosaltres el que fem és ajudar aquella biologia a treballar millor i que sigui més còmode, però la biologia és la que curarà. Per altra banda, si es produeix un esguinç de turmell, per exemple, nosaltres l’immobilitzem, però la resta del cos continua entrenant per a què, quan el jugador torni després de la lesió, siguin les setmanes que siguin, estigui preparat per jugar.
A partir del que has vist com a doctor, com es gestionen els entrenaments o les competicions per evitar les lesions dels jugadors?
Es gestiona la càrrega dels entrenaments, és a dir, la seva intensitat física, buscant l’equilibri entre el treball que es necessita que els jugadors facin i la fatiga que els pot causar l’entrenament. Això els preparadors físics ho tenen molt per la mà i distribueixen els entrenaments segons el calendari de competicions de tota la temporada.
Quin paper juga la medicina de l’esport en la prevenció de les lesions?
Com comentava abans, incideix en què les càrregues siguin correctes i en adaptar els entrenaments a la situació concreta de cada jugador: que cert futbolista té carregat l’isquiotibial? Doncs a més de passar pel físio, veiem què de l’entrenament d’avui podrà o no fer i durant quan de temps, és a dir, modifiquem l’entrenament d’aquell dia per prevenir possibles lesions. Però és molt important que el jugador “aixequi la mà”: si no ens diu què té, nosaltres potser no sempre ho sabem, tot i que observant els entrenaments i els partits també identifiquem moltes coses.
Amb quins altres especialistes de la salut treballes?
Amb fisioterapeutes, psicòlegs, nutricionistes, traumatòlegs per si hem d’operar algun jugador i altres companys.
Quina és el percentatge d’èxit de les mesures que es prenen per evitar lesions?
Jo crec que és alta. Les lesions que normalment tenim són per accident, no per sobrecàrrega, no per falta d’atenció nostra.
Què recomanaries als jugadors i jugadores que estan patint lesions?
Els recomanaria que es dediquin a curar-se bé, ja que així podran recuperar el seu nivell un altre cop i que no els quedi cap seqüela. Així que les recuperacions són importants per això, perquè després puguis tornar al teu nivell sense tenir problemes extres.
