/

Codocència, una fórmula per atendre millor l’alumnat

Aquest curs l’Alzina estén a tota l’ESO aquesta forma de treballar, en la qual dos docents comparteixen aula


Entrar a una aula de l’institut i trobar dos docents compartint l’espai i treballant de forma conjunta amb l’alumnat és una imatge que, cada cop més, es pot veure al nostre centre. Efectivament, la codocència es va introduir a l’Alzina fa un parell d’anys, però aquest curs 2021-22 és, com comenta Edelmina Pagès, una de les quatre orientadores de l’institut, el primer “que s’ha instal·lat  de forma generalitzada a tots els nivells”. 

En el mateix sentit, la directora del centre, Esther Sobré, explica que és aquest any “quan hem apostat clarament per les codocències, especialment per aquelles que compten amb un membre de l’equip d’orientació per donar suport a l’alumnat que té un Pla Individualitzat (PI). Si el nombre d’hores del professorat ens ho permet també apostem per les codocències de dos professors de la mateixa especialitat. Així, aquest curs a 3r d’ESO la matèria d’anglès compta amb dos docents a l’aula en totes les hores lectives, a 4t d’ESO en llengua castellana en alguns dels grups o a matemàtiques a 4t d’ESO C.”

Però què és exactament la codocència i quin és el seu objectiu? “La codocència a l’institut es una fórmula que pretén donar suport al màxim nombre d’alumnes”, comenta de nou Edelmina Pagès. Això s’aconsegueix tenint dos professors a l’aula al mateix temps, de manera que es pot atendre millor trenta alumnes que si només n’hi ha un. Esther Sobré també sosté que el fet que hi hagi dos docents a l’aula “facilita fer un seguiment més acurat de l’alumnat.” Així, assegura que aquesta proposta educativa “afavoreix l’aprenentatge entre iguals i permet al professorat millorar la seva tasca docent pel que fa a la gestió d’aula, la diversificació de materials o la planificació”. 

Silvia Navarro i Sandra Hombreiro fent codocència de castellà a 3rC

Actualment els professors de l’Alzina que participen en el sistema de cododències són: Mar López i David López (codocència a Matemàtiques de 2n d’ESO); Mercè Vidiella i Daniel Campos (codocència a Llengua anglesa de 3r d’ESO); Cristina Mayans i Victor Abuin (codocència de matemàtiques a 4t d’ESO C); Felisa Pérez i Isa Díaz (codocència a Llengua Castellana de 4t d’ESO); i Mercè Torres i Sílvia Navarro (codocència a Llengua catalana de 4t d’ESO). Alguns d’ells han respost a les nostres preguntes sobre la seva experiència a les codocències. 

Així, Cristina Mayans, que ja tenia experiència amb aquesta forma de treballar en un institut anterior, considera les codocències bastant positives: “Per a mi el més important és la capacitat que tenim tots d’aprendre de tots. Els alumnes i les alumnes poden veure dues maneres d’explicar un mateix tema; alhora, mentre un dels docents explica l’altre pot anar fent un esquema a la pissarra o resolent dubtes. Apart del tema de la pròpia matèria que s’imparteix, un altre benefici és que pots veure diferents maneres de gestionar una aula, de resoldre conflictes puntuals. Penso que tots aquests punts enriqueixen tant als docents com als alumnes i al final això és veu en els resultats obtinguts i en el grau de satisfacció de tots”.

Isabel Díaz Grau, que es el primer curs que fa codocències, també l’hi veu molts beneficis: “Per a mi és molt enriquidor compartir aula amb una altra professional, sempre s’aprèn molt de persones que comparteixen amb tu la passió de la docència, pots observar distintes maneres de gestionar una aula, un grup concret, la resolució de conflictes, ampliar els teus coneixements amb els seus, posar en comú les inquietuds vers el grup, la satisfacció de motivar els i les alumnes a l’hora de millorar els seus resultats… Quant als alumnes, tenen dues professores a les que preguntar quan tenen dubtes i, a l’hora de fer exercicis, baixa la ratio per a les dues docents i poden ajudar més alumnes. Per a ells i elles augmenta la possibilitat d’aprendre a adaptar-se a diferents maneres de fer i d’ensenyar una mateixa matèria. Potser extreure de cada una allò que més els i les ajudi a millorar, a progressar, dues maneres d’explicar, amb diferents paraules, fet que pot facilitar el seu aprenentatge”.

Finalment, pel que fa els avantatges d’aquest sistema, Mercè Vidiella, coordinadora de 3r d’ESO a més de professora d’anglès, comenta que “pels alumnes la codocència és positiva (perquè augmenta) la possibilitat de ser atesos individualment més sovint (ja que la ràtio està al límit de la legalitat. El màxim permès és 33 alumnes i tenim grups de 32 alumnes). Per al professorat, és enriquidor poder preparar les unitats conjuntament pel que fa a compartir recursos, idees de tasques i activitats, i òbviament per repartir feines de correcció”.

Classe de 3r A amb els docents d’anglès Daniel Campos i Mercè Vidiella

També els alumnes destaquen elements positius de la codocència. Així, Nil Borràs, de 3B diu que “els alumnes treballen millor i poden resoldre els seus dubtes. Amb la codocència, la classe està més tranquil·la i hi ha més ambient de treball”. Per la seva banda, Stacy Londoño, de 3A, comenta que “si no entens una cosa i un dels profes està ocupat, pots preguntar-li a l’altre i així hi ha una millor atenció als alumnes. No es tracta només de copiar el que t’explica el professor, sinó que t’ho poden explicar”. 

Però tot i els avantatges de la codocència, les professores entrevistades també identifiquen punts negatius, o dificultats, en aquesta forma de treballar. Per Isabel Díaz, de les tres o quatre hores de l’assignatura en què ella participa, només una és de codocència, cosa que li dificulta “fer un seguiment de l’alumnat i de la seva progressió; costa més que hi hagi un lligam perquè no ets partícip de la seva vida a l’institut, dels seus conflictes o dels seus èxits. Per això és important que la codocència comenci el primer dia de classe, per una banda per poder marcar unes directrius comunes pel bon funcionament d’aquesta manera d’educar i, per l’altra, per construir aquesta relació alumne-profesor que és imprescindible per crear un ambient de treball i un espai segur i agradable per portar a terme l’acompanyament del nostre alumnat”. Alguns alumnes comenten el que més els agrada de la codocencia. 

Cristina Mayans, per la seva banda, explica que tot i que “les codocències en general sempre sumen, cal que hi hagi un bon enteniment entre els docents perquè les diferències en aquest cas s’acusen molt, tant per part dels dos professors/es de l’aula com per part dels alumnes. És per això que és important que hi hagi un espai i un temps per a planificar les classes i marcar unes directrius que després ajudin a portar a terme la tasca conjunta a l’aula.” 

Com a punt per millorar el funcionament de les codocencies, els i les alumnes entrevistats fan les següents propostes:

  • Nil Borràs: que els professors de les codocències intervinguin a més hores de classe.
  • Stacy Londoño Rodríguez: que la codocència no només es faci a les classes de català a matemàtiques, sinó en més assignatures.
  • Alumnes de l’Aula Oberta de 4t ESO: que els dos professors/es tinguin el mateix nivell d’intervenció, és a dir, que no sigui només un el que explica mentre que l’altre gairebé no participa o només resolt algun dubte de tant en tant.

Per acabar, Esther Sobre parla del futur de les codocències a l’Alzina: “Al final d’aquest curs farem la valoració de les codocències. El professorat les està fent des del primer trimestre i, en finalitzar el curs, passarem un qüestionari de satisfacció a l’alumnat. Qui viu en primera persona aquesta experiència és qui ens pot ajudar a millorar. Com en tots els projectes, cal un període d’adaptació. La codocència és una de les nostres prioritats. Per tant, intentarem potenciar-la, però dependrà del nombre d’hores lectives.”

Redactors Juniors

, ,
close