Per Daniel Deng i Eric Gallego
Edelmina Pagès va néixer un 18 de juliol de fa 52 anys a Manresa, la ciutat de la seva mare (el seu pare és de Vinyols i els Arcs, un poble del Baix Camp). Va estudiar les carreres de Pedagogia i Educació social a Barcelona, ciutat a la qual es va traslladar a viure de nena o d’adolescent. Porta treballant 17 anys d’orientadora a l’Institut l’Alzina i des del passat juliol n’és la nova directora. És mare de dues filles, de 20 i 9 anys, i d’un fill de 18.
Com va ser la teva infància? I la teva joventut, va ser bona?
La meva infància va ser molt feliç i la recordo de forma molt tendra. No és que tinguéssim moltes coses, només allò necessari, però hi havia un ambient familiar molt agradable. Tinc una germana i fèiem molta pinya. La meva joventut diria que va ser bona, tot i alguna etapa amb algunes dificultats, però en general va estar bé: tenia moltes amistats, feia moltes coses (estudiava, treballava), tenia una vida molt activa.
A quin institut vas anar? Et va agradar?
Quan vaig començar l’institut, hi havia molta gent de la meva generació i, com que al barri de Sant Andreu, on vivia jo, no hi havia prou instituts, algunes persones vam estudiar en una extensió de l’Institut Sant Andreu que quedava una mica lluny del barri. Que si em va agradar? Doncs vaig notar que havia d’estudiar molt per poder aprovar les matèries i fins i tot vaig arribar a tenir suspesos, però em vaig posar les piles i vaig aconseguir aprovar-ho tot.
Quina carrera universitaria vas estudiar?
Jo tenia molt clar que volia fer Educació social però, en aquell moment, a la universitat no hi havia aquesta carrera, tot i que estava a punt de sortir, i llavors vaig començar a estudiar Pedagogia. Vaig fer dos anys d’aquesta carrera i, quan finalment es va implantar Educació social, la vaig cursar però en acabar-la, al cap de tres anys, vaig tornar a Pedagogia, així que després de 8 anys vaig tenir duess titulacions, la de Pedagogia i la d’Educació social.
Què et va impulsar a ser orientadora ? Et continua agradant?
Des del primer moment, em vaig adonar que era una professió que s’havia de conèixer en profunditat i jo no sabia ben bé com era la tasca de ser orientadora. Vaig descobrir que m’agradava moltíssim, sobretot la part de poder acompanyar els nois i noies en aquest procés vital tan important, poder acompanyar-los a nivell acadèmic i personal ja que l’etapa d’institut és difícil, així que poder acompanyar-los per a que sigui tot més fàcil per a mi és molt gratificant. El que més m’agrada de la tasca de d’orientadora és quan els veig somriure, contents i contentes.
Què és el que més t’agrada de l’Alzina? Què en penses, de les seves instal·lacions?
És un edifici antic que necessita millores, per exemple les persianes, que no funcionen bé. Jo veig l’Alzina com un centre on els alumnes poden créixer, aprecio molt l’alumnat de l’Alzina i els desitjo un futur brillant.
Per què has decidit ser directora?
He pres la decisió de ser directora perquè algú ha de ser-hi, al capdavant, i també perquè em feia il·lusió.
Quines són les teves responsabilitats principals com a directora?
La meva responsabilitat principal com a directora és que el funcionament del centre sigui correcte, que els estudiants vinguin amb calma, acompanyar-los i ajudar-los. Sempre he pensat que la millor forma de guanyar-me la seva confiança és parlant.
En aquests pocs mesos (des de juliol de 2024) que portes al capdavant de l’Alzina, què és el que més gratificant t’ha resultat? I el més difícil?
El més que m’agrada del càrrec és treballar amb l’equip fent la feina d’acompanyar l’alumnat i el més gratificant, poder entrar a les aules i veure els alumnes. I el més difícil sería que ara estic la major part del temps en un despatx.
Quins són els teus plans per l’Alzina?
Que tots ens puguem sentir part d’aquest projecte, que puguem resoldre les coses parlant de forma positiva i que l’alumnat vegi que poden fer les coses bé esforçant-se.
