Lucía Àlvarez, Carla Pallas i Lia Gaspa
Durant el curs 2023-2024, nou estudiants de màster/carrera han fet a l’Institut l’Alzina les pràctiques per ser professors, acompanyant als docents del centre en les seves matèries i impartint algunes classes, com ara geografia i història, cultura clàssica, pedagogia, tecnologia, dibuix, llatí i biologia. A cinc d’ells els hem fet unes preguntes per saber què els ha semblat i com han viscut aquesta experiència: Sònia Bautista (21 anys, actualment fa la carrera de pedagogia a Universitat de Barcelona), Mar Surribas (22 anys, també estudiant de pedagogia a la UB), Arnau Vives (25 anys, grau d’història a la UB i màster de professorat a la Universitat de Lleida), Katherine Mejía (27 anys, màster d’Arts Plàstiques i grau de Conservació i Restauració a la UB) i Nil Orta (25 anys, màster de socials a la Universitat Autònoma de Barcelona i grau de ciències polítiques a la Pompeu Fabra).
Com has viscut aquesta experiència? T’ha agradat?
Arnau: Ha estat una mica rara perquè només he fet classe amb 1r d’ESO i només un dia a la setmana, i aleshores no he tingut com l’experiència dels profes d’anar empalmant classes. Però m’ha agradat més del que pensava.
Nil: Sí, m’ha agradat molt perquè hi ha un problema, que és que el màster és molt teòric. El que t’ensenyen és molt idealista i després el que et trobes a l’institut és molt diferent. Trobo que fer les pràctiques és molt enriquidor i necessari.
Katherine: Sí, ha estat molt xulo, molt xulo. Les pràctiques es divideixen en dues parts: a la primera, que era al novembre i d’observació, vaig estar amb 3r i també estava guai però era una miqueta estrany perquè de sobte et trobes a un institut tot ple d’adolescents, i estàs com “però si jo fa res també n’era una, quasi bé tenim la mateixa edat”. Després, la segona part ja és molt xula, i fer classes ha sigut el millor, amb molta por i vergonya la veritat, amb dubtes sobre si ho estaria fent bé o no, si serveixo per això o no, però guai.
Mar: Sí, jo he après molt.
Sònia: Sí, jo també. Ens han acollit molt bé.
Mar Surribas, estudiant de Pedagogia
Encara vols ser profe després d’aquesta experiència?
Arnau: Sí.
Nil: De fet, més que abans.
Katherine: Sí, sí, totalment.
Mar: Bueno, nosaltres és per a ser orientadores. I sí, jo crec que sí, a mi m’ha agradat.
Sònia: Jo ho tenia bastant clar i ara ho he confirmat.
Arnau Vives va estudiar Història a la UB
Què és el que t’ha fet interessar-te pel món de l’ensenyament?
Arnau: Són dues coses. La primera és que necessito treballar per poder menjar calent i per pagar el lloguer. I la segona, que crec que és una cosa en la qual tinc facilitat i m’agrada ensenyar, i aleshores s’han ajuntat les dues coses i cap endavant.
Nil: Doncs bona pregunta, la veritat. Me la faig moltes vegades i mai he trobat la resposta. A veure, el meu pare és professor d’institut, i potser sí que hi ha hagut una mica d’influència del que he vist a casa de petit. També, que els meus pares em van portar a una escola alternativa perquè el sistema educatiu… és com és. Trobo que l’educació és una eina molt important per a canviar la societat.
Katherine: Bueno, jo des de petita un dels meus somnis era ser profe i quan anava a l’institut la meva assignatura preferida era plàstica. A més a més vaig tindre una profe que era una meravella, és i era la meva referent i volia ser com ella. Quan vaig acabar la carrera vaig començar a treballar en restauració, perquè no sabia què fer, què no fer… Era molt inestable, fins que finalment vaig decidir ser profe.
Mar: A mi m’agrada bastant tot el que és ser profe, però no sabia del tot si volia ser-ho i vaig començar pedagogia, que al final no és ser professor, però està dins del món educatiu.
Sònia: Bàsicament les persones. Vull estar amb persones i educar-les, ajudar-les a créixer, a què es desenvolupin.
Sònia Bautista, estudiant de Pedagogia a la UB
De què vols ser docent?
Arnau: El que a mi m’agradaria és ser profe d’història, història de l’art o de català també, però realment del que em toqui.
Nil: De Socials.
Katherine: Bé, al màster et fan escollir una menció i ja t’encaminen respecte al que has escollit, que en el meu cas és bàsicament arts plàstiques.
Mar i Sònia: Bueno, potser alguna cosa més dirigida als acompanyaments individuals, com tutories.
Nil Orta està fent el màster per a ser professor de Socials
