Per Daniel Deng i Eric Gallego
Felisa Pérez Sánchez va néixer a Barcelona i es va formar com a mestra i filòloga hispànica a la capital catalana. Després de més de 42 anys de trajectòria docent en instituts públics, es jubila havent treballat en centres de diverses localitats com El Prat, Cornellà, Sabadell, Santa Coloma i Barcelona. Des del curs 2009-2010, fa 16 anys, ha impartit classes a l’Institut l’Alzina, especialment a 4t d’ESO i 2n de batxillerat. Durant la seva carrera, ha estat testimoni dels canvis en el sistema educatiu i ha participat en activitats com viatges escolars i celebracions culturals.
Què et va motivar a ser docent? I per què de castellà?
Jo era molt bona estudiant i, quan vaig fer la preinscripció per les proves d’accés a la universitat, el director del lloc on estudiava em va felicitar pels meus resultats acadèmics i em va preguntar a què em volia dedicar. Quan li vaig dir que volia ser professora em va dir: “¿Solo esto?”. Vull dir que l’educació no estava tan ben considerada com altres professions, però igualment jo vaig voler ser professora, així que primer vaig estudiar Magisteri i després Filologia Hispànica. Per tant, en el meu cas és molt vocacional: em vaig dedicar a ensenyar perquè m’agradava i considero que la frase d’aquest director de “¿Solo esto?” es queda molt curta, perquè realment ser professor és molt complicat, sembla fàcil però no ho és.
Què vas haver d’estudiar per a ser professora i on?
Vaig estudiar Magisteri a l’Escola Normal de Magisteri, que estava darrere de l’estació de Sants. Ara suposo que l’han canviat a la zona universitària, però llavors era un lloc especial. I després, Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, a la facultat que està a la plaça Universitat.
Felisa Pérez, fullejant El Quijote
En quants centres has estat? Quin t’ha semblat el millor i per què?
Primer em van destinar només un any al Prat de Llobregat. Era súper joveneta, acabada de fer la carrera.
Després em van donar plaça definitiva a Cornellà, en una escola de primària molt mal comunicada, on pràcticament no arribava el transport públic, ja que encara no s’havien construït les estacions de metro de la línia blava que ara porten a Cornellà Centre. Imagineu l’excursió de cada dia! A més, després de treballar me n’anava a estudiar la segona carrera. En aquell centre vaig passar-hi nou anys.
Després vaig decidir presentar-me a les oposicions de secundària per ser professora d’institut, i el primer any vaig estar a Barcelona, però només un curs perquè a continuació em van destinar a Sabadell. Allà va ser bastant dur, perquè el tipus d’alumnat era força problemàtic. De fet, amb el temps, aquest institut va ser considerat de màxima complexitat, però en aquell momen
t no, i era dur. Posteriorment vaig estar a Santa Coloma i finalment vaig obtenir la plaça a l’Alzina.
Per moltes coses, jo diria que el millor (sense comptar el de Cornellà, que era de primària) ha estat sens dubte l’Alzina. Primer perquè està a prop de casa i segon perquè ja havia fet aquí les pràctiques per ser profe de secundària (el que es deia el CAP, Curs d’Aptitud Pedagògica).
A quins cursos has donat majoritàriament classe durant tots aquests anys, setze, que portes a l’Alzina?
En aquest centre, des de l’any 2009, he fet sempre 4t de l’ESO, tot i que he passat per gairebé tots els nivells: he estat a 1r de l’ESO, esporàdicament a 3r i alguna vegada a 2n, però sobretot a batxillerat, especialment 2n. A més, he estat coordinadora de 1r i 4t d’ESO, cap de Departament, cap d’Àmbit i coordinadora de Mediació.
Com ha evolucionat el centre en els últims anys, pel que fa als recursos i al nivell dels alumnes?
Diguem que és diferent, ha canviat. Jo venia d’un institut de Sabadell on molts nois ni portaven llibre i els havia de portar jo, perquè hi havia una gran dificultat econòmica i, quan vaig arribar aquí, va ser un canvi gegant, comparat amb d’on venia. A més, la tecnologia ja s’utilitza com una gran eina en els estudis, a diferència de quan vaig començar a la docència, quan es feia tot en paper. Ara els professors fan tasques online que han de ser qualificades al Classroom, per exemple.
La Felisa, a la seva taula de treball
Has fet de docent en algun institut privat?
No, jo mai no he treballat a la privada, sempre he treballat a instituts públics. Però els estudis sí que els vaig realitzar a la privada.
Estàs satisfeta amb la teva vida professional com a docent?
Sí, n’estic molt satisfeta. Penso que aquesta professió ha de ser molt vocacional. Cada dia és diferent, no és gens rutinària, perquè has de donar la mateixa lliçó a diferents classes i també impartir temes diferents per a cursos superiors i inferiors. Tornaria a repetir aquesta professió.
Recordes alguna anècdota especial de la teva vida docent que vulguis compartir?
Doncs he fet molts viatges a Itàlia amb alumnes i han estat experiències molt bones. M’agrada veure els alumnes en d’altres contextos, fora l’institut, perquè crec que així es mostren realment com són. També m’agraden molt les celebracions de Sant Jordi per veure les redaccions dels alumnes.
Què tens pensat fer ara que et jubiles? Penses continuar realitzant alguna cosa relacionada amb l’educació o l’ensenyament?
Penso prendre’m un descans de la docència en general i començar a fer totes les activitats que no he pogut fer per l’horari de l’institut, ja que sembla que l’horari laboral d’un docent acaba a l’hora de sortida, però no, a casa has de corregir exàmens o treballs i planificar els temes d’estudi.
