Abril Gibert i Claudia Quintana
L’Ester Pons i la Rosa Romo són les actuals conserges del nostre Institut. Elles porten en aquest ofici des del 2016 i el 2005, respectivament, i tenen un rol molt important però poc valorat. En la següent entrevista ens expliquen la seva experiència en la feina de conserge, així com dades i curiositats personals sobre elles .
Penseu que és important tenir vocació, en aquest treball?
Sí, necessites vocació pel tracte que dones i tenir empatia. A més a més, es un treball que has de tenir cor per a fer-lo.
Què és el que més us agrada de la vostra feina?
Ens agrada molt interactuar amb els alumnes i en general amb les persones que vénen.
I el que menys?
No ens agrada quan vénen els alumnes i ens exigeixen coses per aquell mateix instant.
Per què creieu que és necessària la vostra funció a l’institut?
Sempre hi ha d’haver conserges, que són el primer filtre, i nosaltres hem de respondre amb un tracte proper perquè som la imatge que dóna l’institut.
És difícil ser conserge?
Sí, és difícil, però poc a poc l’experiència et va ensenyant.
Penseu que el vostre treball està poc visibilitzat? Per què?
Cada vegada està més visibiltzat, però encara molt poca gent veu la feina bruta que fem, del filtre que posem hi ha molt gent que no s’adona. Aquesta feina no està prou valorada.
Quant fa que treballeu d’això?
Esther: Desde el 2016, 8 anys.
Rosa: Desde el 2005, 19 anys.
Com ha sigut la vostre experiència en general?
Ha sigut positiva perquè hem après molt sobre els alumnes, molt més del que ens esperàvem. Té molta part positiva, normalment sempre és positiu. Hi ha dies que estem estressades amb la feina però estem molt orgulloses del nostre treball.
