Fet Per: Oriol Herrero, Ilyas Sohail i Isaac Barré
Laia Montserrat va néixer a Barcelona l’any 1965, així que aquest curs n’ha fet 60. Viu al barri del Guinardó, molt a prop de l’Alzina, i ha sigut professora durant molts anys. Té dues filles ja independents i li agraden temes relacionats amb la cultura i, sobretot, amb els viatges.
Quina carrera vas fer i a on?
Jo vaig fer filologia anglesa perquè volia moure’m i veure món. Vaig estudiar a la Universitat de Barcelona, a l’edifici històric de la plaça Universitat.
Vas treballar en alguna altra cosa abans de dedicar-te a la docència? Si és que sí, de què?
Sí, encara que vaig aprovar les oposicions de seguida i vaig entrar molt ràpid al món de l’educació. Però mentre estudiava vaig treballar en menjadors d’escoles, en acadèmies d’idiomes -on ensenyava anglès- i vaig començar a fer de traductora. A més, vaig treballar d’intèrpret en concerts com el de Bruce Springsteen i el d’Amnistia Internacional a favor dels drets humans on van participar músics com Sting, Peter Gabriel, Tracy Chapman i Youssou N’dour. Però com a mi m’agrada el contacte amb la gent, vaig decidir dedicar-me a la docència.
Què et va motivar a ser professora?
Jo crec que ha estat una cosa al llarg de la vida, perquè jo ja havia sigut cap d’agrupament escolta, havia portat nanos, havia treballat en escoles, on vaig ser molt feliç… I potser han sigut aquests experiències personals les que al final em van portat cap aquí, a treballar a instituts.
Quants anys portes treballant a l’Alzina?
Primer vaig estar a l’Alzina durant 6 anys, després me’n vaig anar 3 anys a treballar al Departament d’Educació, i fa dos cursos vaig tornar a l’institut fent mitja jornada, perquè l’altra mitja continuo al Departament. Per tant, he estat 9 anys treballant a l’Alzina.
Abans d’estar a l’Alzina vas treballar en algun altre institut o escola? I quin institut va ser el que et va agradar mes?
Primer vaig estar a Sant Cugat durant un any i després vaig treballar a Castellar del Vallès dos cursos, on m’ho vaig passar molt bé perquè era un institut que s’estava creant i tots els professors eren molt joves, amb moltes ganes, i vam fer molta pinya. Més tard, vaig anar a Santa Coloma de Gramenet i m’hi vaig quedar 10 anys. De fet, jo sempre que he pogut he canviat de centre cada 10 anys, aproximadament. Una bona experiència que he tingut van ser els 11 anys a l’Institut- Escola artístic Oriol-Martorell, que és de música i dansa. Allà vaig aprendre molta música i va ser una experiència molt diferent perquè és com un conservatori dins d’un institut..
Què és el que més t’agrada de l’Alzina?
El que m’agrada més, amb diferència, és l’alumnat, la barreja d’alumnes que hi ha en aquest centre. Em sento molt còmoda treballant amb ells, crec que hi ha gent de tot amb una proporció molt equilibrada i això ens permet treballar a gust.
Com ha canviat l’institut en els últims anys?
L’institut que vaig deixar abans de la pandèmia era un centre amb professorat fixe que portava molts anys i, quan vaig tornar, del meu equip d’anglès, per exemple, no quedava ningú. També havien posat els ordinadors i ho vaig trobar tot molt accelerat, i masses coses alhora.
Com ens has dit abans, en els últims anys has estat treballant en el Departament d’Educació. Com ha sigut la experiència i per què vas decidir fer-ho?
Vaig decidir-ho perquè portava molts anys sent professora i crec que també és bo aturar-te i fer un canvi. Jo em vaig trobar en un moment on estava una mica saturada i necessitava descansar de la docència. També volia conèixer món perquè sempre havia estat a escola. Quan em van agafar vaig passar a fer una mena de feina d’oficina on portava els auxiliars de conversa. Va ser una experiència molt bona per a mi.
Creus que has fet un bon paper, a la teva vida professional?
Sempre et quedes amb la sensació que ho podries haver fet millor. Jo he intentat fer-ho bé, però cada alumne és un món, així que potser hi ha alguns a qui els han agradat les meves classes, d’altres que no… Al final ho he fet tan bé com he pogut.
Ens podries explicar una anècdota o moment divertit que recordis de qualsevol institut?
Recordo viatges, per exemple, que de fet poden ser el millor o el pitjor… En alguns ho he passat molt malament perquè alguns alumnes han fet animalades, però també m’ho he passat molt bé perquè els he vist gaudir en alguns llocs. M’ho vaig passar molt bé també a l’Oriol Martorell fent obres de teatre.
Què faràs després de jubilar-te? En què ocuparàs el teu temps?
Per primera vegada a la vida no tindré obligacions, perquè els meus pares ja no hi són, les meves filles són independents i no hauré de treballar. Per tant, se m’obre un nou món desconegut. D’entrada vull fer unes vacances llargues i després m’he mirat un programa que es diu “les Matildes” per col·laborar amb biblioteques de centres educatius. També em vull dedicar a tot el tema de persones sense llar, que a mi m’interessa molt.
