Marc Masip, membre de Verifica’t, parla en la següent entrevista sobre desinformació i fake news
Per: Stacy Londoño, Sarmat Khamikoev, Mohamed Izhar, Alexandru Negara, Agnès Farré, Mar Gutiérrez
Marc Masip és colaborador de Verificat, una plataforma de fact-checking (verificació) sense ànim de lucre creada l’any 2019 a Catalunya i que es dedica a verificar el discurs polític i el contingut que circula per les xarxes. Físic de formació, posteriorment es va especialitzar en comunicació científica. A Verificat, on hi treballa desde fa sis mesos, es dedica sobretot a investigar sobre la desinformació entorn a la COVID. En aquesta entrevista, Masip parla sobre notícies falses, infoxicació, clipbait i altres aspectes relacionats amb la desinformació.
Creus que ha augmentat la problemàtica de la desinformació en els últims anys o, pel contrari, ha disminuït. Per què?
Jo crec que ha crescut molt en els darrers anys perquè al final tots i totes tenim xarxes socials. Això vol dir que tothom pot compartir les seves opinions, la seva manera de veure el món, tot allò que li doni la gana, tingui validesa o no, i això genera molta informació, però és molt difícil determinar quina és de qualitat i quina no i per tant quina és certa. Exactament per això té sentit que neixin plataformes com Verifica’t, per exemple, que es dedica justament a intentar discriminar quines informacions són certes i quines falses.
I com es pot verificar si una notícia és falsa o no?
Doncs hi ha moltíssimes tècniques per a fer-ho, però al final la més senzilla sempre és el que anomenem la “cerca lateral”. Bàsicament del que es tracta és d’investigar qui diu l’afirmació que estem verificant, en què es basa per dir-ho i quines motivacions, quines raons, pot tenir per dir-ho i si aporta proves. Si és una persona neutral, si és un mitjà de comunicació que té una certa tradició o si és una persona reconeguda en el seu món, doncs probablement sigui una persona que és capaç d’emetre opinions sobre aquest tema en concret. Però si l’opinió o la dada o la frase l’ha dit una persona que no té un coneixement o un reconeixement com a persona experta en aquell tema o no aporta fonts o escriu coses que no recolza la ciència, doncs normalment parlem d’una desinformació.
Com podem fer perquè la gent no comparteixi notícies que són falses o que no saben realment si són veritat? Quin truc ens podries donar per no compartir informacions falses?
Bona pregunta… Mira, de fet, el primer que hem de fer sempre, i el primer que recomanem que feu la ciutadania, es parar quan rebeu un whatsapp sospitós, quan llegiu a Twitter una notícia que no quadra, o a Telegram, o trobeu un tik tok una miqueta sospitós que diu alguna cosa que a vosaltres no us quadra. En lloc de compartir-lo de seguida, en lloc de deixar-nos portar per l’emoció i dir: “Mira aquesta tonteria que ha dit aquesta persona”, o “Estic súper d’acord amb això que dius”, el que hem de fer és parar i investigar si el que diu és cert o no. O investigar si la ciència o l’opinió política o les dades recolzen allò que està dient aquella persona. I si no ho veiem clar, no ho enviem. Només hem de compartir la informació en cas que veiem claríssim que allò és cert.
Quins tipus de notícies falses hi ha?
N’hi ha de molts tipus. Pot haver notícies falses que són completament falses perquè la dada en la què es basen es falsa. Pot haver notícies que anomenem enganyoses, és a dir, que la dada que diuen és certa però està manipulada d’alguna manera, o treta de context per tal que porti a una conclusió errònia. I després pot haver notícies, certes o falses, però que busquen fer mal. Això últim és el que anomenem el “discurs d’odi”, és a dir, el discurs que intenta fer mal a certs col·lectius. Bàsicament són aquests tipus, tot i que n’hi ha més i existeixen moltes classificacions possibles, però aquesta seria la bàsica.
Això ens porta a parlar d’infoxicació… quina és la teva opinió al respecte?
Jo penso que la infoxicació lleu és un fenomen que es dóna molt ara degut a la situació que provoca la Covid-19, però que ja s’estava produint anteriorment per l’augment de xarxes socials, en què qualsevol persona pot publicar el que li doni la gana i què això doni la volta al món. Això genera que tinguem moltíssima informació al nostre voltant i que sigui molt difícil saber quina és certa. No és un problema molt greu; a vosaltres, els més joves, encara no se us educa tant en el món d’alfabetització digital, és a dir, encara no s’ensenya del tot com és una manera segura de viatjar per internet i això és una cosa que hem d’anar arreglant. I el mateix passa amb la gent més gran. Els avis són persones que estan súper exposades a aquesta infoxicació perquè reben moltes coses i no són capaços de trobar una manera d’analitzar allò que estan rebent.
Que és un clickbait? És una noticia falsa?
En general no té per què ser una informació falsa però sí diem que és desinformació en el sentit que no aporta informació de qualitat. Per exemple: trobem un titular molt cridaner que ens demana que fem clic a sobre seu per obrir aquella notícia i que ens fa creure que hi ha alguna sorpresa espectacular, i després resulta que no es tan espectacular. No és mentida de per sí, però la informació que es dóna potser no és la més correcta o potser no és una informació de qualitat perquè al final ens estan enganyant.
I d’aquesta estratègia del clickbait, tu què n’opines?
Jo penso que fa que les persones perdem una miqueta la feina del periodisme, no? Si ens acostumem a que, de sobte, tots els mitjans tradicionals comencen a posar titulars d’aquest estil, perdrem confiança en aquests mitjans; per tant és una tècnica super perillosa. Afortunadament, els mitjans més tradicionals no solen fer servir aquesta tècnica.
Seria com una arma de doble tall…
Exactament, en el moment es guanyen diners, però després segurament farà que els teus lectors perdin confiança en tu.
Finalment, podries donar alguns trucs bàsics per poder protegir-nos de les notícies falses i de la infoxicació?
Sí, el primer i el més important, és que no s’ha de reenviar a l’instant una notícia que t’arriba. Espereu a comprovar si és certa o falsa. Després, si és certa, simplement fes-la circular amb molta cura. Penseu que Internet està ple de gent que, com a la realitat, pot ser bona i pot no ser-ho, per tant nosaltres no som capaços de saber qui hi ha darrere d’un perfil. El primer pas sempre és parar i després buscar alguna font de confiança, que poden ser mitjans tradicionals o poden ser les agències de verificació, per exemple Verificat, que ensenyem quines fonts hem consultat.
