Ramón Calpes: “Va ser un canvi important passar de fer atenció psicològica als adults a treballar amb adolescents”

Educador social, treballa des de fa gairebé 20 anys a la Fundació Hospital de dia Nou Barris

Bee Baffi Capece

Ramón Calpes treballa a l’Hospital de dia de Nou Barris, un centre de salut mental infantil i juvenil, atenent nois i noies d’entre 12 i 25 anys. Ell es dedica a orientar-los com a educador social i en aquesta entrevista ens explica la seva experiència treballant-hi durant gairebé 20 anys.

Quant fa que treballes a l’hospital de dia?

L’hospital es va inaugurar l’octubre del 2006 i jo vaig entrar-hi al febrer del 2007, així que feia poc que havia obert quan vaig començar a treballar-hi.

Què has d’estudiar per a poder treballar en un centre d’aquestes característiques?

Doncs depèn de la feina que facis, però en el meu cas jo soc educador social, vaig estudiar un grau universitari d’educació social.

Quants anys dura la teva carrera i on la vas fer?

Són 4 anys de carrera, i jo vaig estudiar a la Universitat de Barcelona.

En què consisteix la teva feina?

La meva feina com a educador consisteix, entre altres coses, a realitzar tallers (que son petites activitats que fem dins del programa de l’hospital de dia) i també sóc referent d’alguns pacients, amb els quals organitzem l’horari, la combinació d’hospital i escola, etc., depenent de les necessitats de cada noi o noia.

T’has plantejat mai ser psiquiatra referent en comptes d’educador?

Doncs no, no m’ho he plantejat, ja que hauria d’haver estudiat altres carreres, com medicina i psiquiatria. A més, a mi m’agrada la meva posició com a educador i tenir una relació més directa amb els nois. És més “divertit”. 

És el treball que sempre havies volgut fer?

La veritat és que sí, ara mateix no m’imagino en cap altre lloc.

Què és el més difícil de la teva feina?

No sé què dir, les coses complicades son aquelles relacionades amb les conductes d’alguns pacients. 

Trobes que l’hospital és un lloc tranquil i sa per acollir la gent?

És un lloc tranquil i sa i, a més, busquem els espais adequats en cada moment, és a dir, que si hi ha ‘xivarri’ (perquè ens reunim un grup de gent) i hi ha algú que necessita un espai tranquil, hi ha espais tranquils. L’hospital ofereix la possibilitat de diversos espais adaptats per als pacients.

Has treballat en algun altre hospital?

Abans de treballar aquí, treballava amb una fundació (també en el món de la salut mental) però amb adults. Va ser un canvi important passar del món dels adults al dels adolescents.