Per: Lia Gaspa, Lucía Álvarez, Biel Rodríguez, Albert Carmona, Dúnia Bouali, Maurici Puig, Fabián Gálvez i Júlia Gavilán
Roger Pagès té 44 anys i des de molt petit ha fet esport (futbol, bàsquet, tennis…), però totes aquestes disciplines li portaven problemes com, per exemple, lesions i llavors va decidir ser triatleta i córrer ultratrails. Assegura que, al ser pare, és una mica més complicat dedicar-se a un esport i per això de vegades entrena a casa per les nits, quan els nens ja dormen, amb una bicicleta estàtica. Professionalment, tot i haver estudiat arquitectura tècnica, és bomber a Barcelona.
Què et va motivar a iniciar-te en el món del triatló i, específicament, en les competicions Ironman?
Tot això va venir d’una lesió de jugar a bàsquet, als lligaments creuats. Per recuperar-me havia de córrer i així vaig començar. Després vaig conèixer els triatlons i cada cop anava allargant més les distàncies que corria, fins que em vaig animar amb l’Ironman. Però al principi, quan vaig entrar en un club i em van preguntar què volia fer, jo vaig dir: “No, no, això no ho faré mai”.
L’any 2019 vas participar a l’Ironman Frankfurt, finalitzant amb un temps de 10:20:12. Com va ser la teva preparació per a aquella competició i quins aprenentatges en vas treure?
Aquest va ser el segon Ironman i ja tenia una mica més d’experiència. Pel primer que vaig fer vaig passar un any sencer sense menjar gelats ni prendre alcohol, però pel segon Ironman no vaig ser tan estricte: la preparació era fer cada dia un entrenament però combinant els tres esports, o sigui, que dilluns tocava natació; dimarts i dijous, córrer; dimecres bici estàtica a casa; divendres natació; dissabte bicicleta i diumenge córrer. Al final és anar fent això.
Quins reptes específics vas afrontar a l’Ironman Lanzarote i com els vas superar?
En un Ironman el més difícil sempre és la marató (córrer, que és l’últim que es fa) perquè és el més lesiu. Hi ha molt impacte als genolls i pots estar les últimes 5h corrent. És el més difícil i el moment on la gent abandona més. Jo tinc un mecanisme que és anar animant-me a mi mateix, perquè el fet de voler abandonar és sobretot mental. Són com 4 voltes corrent a un circuit i la primera la faig més o menys bé, la segona penso que només queda la meitat, la tercera penso: “Això ja està fet”, i a la quarta arribo ja quasi plorant a la meta i penso: “Ho has tornat a aconseguir”.
En un Ironman el més difícil sempre, i el moment on la gent abandona més, és la marató perquè és el més lesiu: hi ha molt impacte als genolls i pots estar les últimes 5h corrent.
Com creus què és d’important la salut mental dins de l’esport i més en un tant exigent com el teu?
La salut mental és superimportant, des dels que fan 8h fins als que en fan 15h. Mentalment, passen moltes coses i has de ser molt fort. En aquest esport s’entrena cada dia, i només que estiguis quinze dies sense entrenar per alguna lesió o algún problema familiar això ja et provoca ansietat. I durant la competició està clar que si tens ansietat, ja sigui perquè penses que no has entrenat prou o perquè creus que hi ha meduses al mar o per qualsevol altra situació, influeix moltíssim en el resultat de la cursa.
Quins canvis físics has sentit des de que vas començar a entrenar per a fer Ironman? T’ha afectat d’alguna manera?
Els canvis físics han estat sempre positius, m’he aprimat i sobretot he deixat molts mals hàbits, com fumar o beure alcohol.
Els canvis físics provocats pel fet d’entrenar pels Ironman han estat sempre positius; m’he aprimat i sobretot he deixat molts mals hàbits, com fumar o beure alcohol.
Els esports extrems tenen més possibilitat de provocar lesions que d’altres?
Al contrari, com al triatló mous les articulacions de moltes maneres doncs fa que no donis tanta càrrega als músculs.
Quin paper tenen la nutrició i la recuperació en la teva rutina d’entrenament, i quins consells donaries a altres atletes en aquest aspecte?
Jo el que tinc és un menú per l’última setmana abans de l’Ironman. Vaig anar a un nutricionista al 2019 i ho he fet cada any, per a què em digui què he de menjar i els grams de cada aliment durant aquella setmana per tenir bé la panxa.
A més del nutricionista, tens també entrenador?
Tenia un entrenador però va plegar. Ara he de mirar quin agafo. I la gent el que fa és anar a un nutricionista (o el mateix entrenador si hi entén) que els digui què han de menjar.
Qué és el que més t’agrada d’entrenar?
El que més m’agrada és anar en bici amb amics (els del triatló) i competir una mica entre nosaltres.
El que més m’agrada d’entrenar és anar en bici amb amics i competir una mica entre nosaltres.
Quin és el circuit més llarg que has fet i en quin temps? I com s’ha sentit el teu cos? I tu?
El circuit més llarg ha sigut l’Ironman de 3.800 metres nedant, 180 km en bici i 42,200 km de cursa. Ho he fet unes 7 o 8 vegades. En algunes, a més, hi ha desnivell, per exemple a Lanzarote, on hi ha muntanyes i és més dur i més cansat. En aquestes curses he estat fent uns temps d’entre 9 i 11h, depenent del desnivell del lloc.
Hi ha algun moment o anècdota en particular de les teves competicions que t’hagi marcat i que vulguis compartir?
El 2021 anava a fer l’Ironman de Lanzarote i per la pandèmia m’ho van passar al 2022. La qüestió és que un Ironman val molts diners, uns 600 € per inscriure’s, llavors tenia un altre Ironman pagat a Girona, a Platja d’Aro, que costava uns 150 € o així; llavors, anava a fer el de Girona, però el problema era que tenia lloc tres setmanes abans i fer dos Ironmans en tan poc temps no és possible. Llavors, vaig pensar “Faré l’Ironman com sempre però, per no lesionar-me ,quan em toqui córrer aniré parant”. Quan portava 10 kilòmetres vaig parar i la meva dona em va dir que anava primer a la meva categoria d’edat i com mai he guanyat cap campionat d’Espanya ni res vaig fer-ho i em van avançar però després vaig acabar posant-me primer i al final vaig guanyar.
Al llarg dels teus anys com a triatleta, quines són les lliçons més valuoses que has après i com les apliques en la teva vida diària?
He après que res és gratuït. Jo pensava “Aquest ho fa bé perquè el seu pare era atleta, és genètica i no cal entrenar…”, i no. Tu al final pots estar entrenant fent bons resultats i quan ho deixes tornes a anar lent. Aprens a què sí que vols tenir alguna cosa has de practicar i esforçar-te. Tot té un preu.
Com t’ha afectat ser pare en la teva vida com a esportista?
No m’afecta molt ja que faig alguns entrenaments a la nit, quan dormen els meus fills, per exemple entreno la bicicleta amb rodet (estàtica) a casa.
T’ha costat molt arribar fins on ets ara? Has hagut de sacrificar alguna cosa o algú?
M’ha costat però al final acabes disfrutant de l’esforç que fas. Hi ha dies que preferiria no entrenar, però m’esforço i al final ho gaudeixo. No he sacrificat ningú i, en canvi, he guanyat més amics.
Quins són els teus objectius i plans de futur en el món del triatló i les competicions Ironman?
Bé, he anat a un mundial d’Ironman, però el mundial xulo al qual tothom vol anar és a Hawaii, i has de fer Ironmans durant un any i llavors escullen els millors. També els meus fills volen anar a Hawaii.
